dimecres, 31 de gener de 2007

Recordant Mitrofan

Esta és la portada per la qual l'Audiència nacional ha presentat una querella, esta se tramitarà al Jutjat Central d' Instrucció número 3 que porte lo jutge, lo que faltave, Fernando Grande-Marlaska. (Que Maradona los agafo encocats, ai confessats)


I este és l'escrit:

Las tribulaciones del oso Yogi
Nos hallamos en el tranquilo y apacible Parque Yellystone, donde el pícaro Oso Yogi y su inseparable compinche de aventuras Bubú tienen instalada su morada. Ambos se disponen a emprender su habitual paseo matutino anterior al almuerzo, y de paso, inspeccionar las inmediaciones del paraje en el que tienen previsto perpetrar su próxima fechoría en el menor tiempo posible, con la mayor eficacia, al margen de la estrecha vigilancia a la que les tiene sometidos la autoridad del lugar. Todo va como de costumbre, y llegan los primeros turistas provistos de las típicas cestas repletas de exquisitos y suculentos manjares, en los que seguramente ya habrán reparado los golosos ojos de nuestros dos simpáticos amigos. Mas, noticias llegadas de muy lejos, darán al traste con la secuencia lógica de los acontecimientos por todos conocida, sumiendo en la incertidumbre el despreocupado Carpe Diem, y el Beatus Ille en el que trascurren sus plácidos días.
­¡Huohohoyyy! ¡Búbú! Acabo de darme una vuelta por la cabaña del guardabosques y no me he podido resistir: le he afanado este teletipo. ¡Oso que está informadoŠ nunca será cazado! Veamos qué dice su titular: “El rey de España mata un oso borracho”. ¡He! ¡He! ¡He! ¡Heyyy! Veo la sorpresa en tu gesto Búbú. Yo también he entendido lo mismo. ¡Craso error! Por esta vez, el rey de copas no es quien nosotros pensamos, sino nuestro congénere, el bueno de Mitrofan, otrora alegre y dicharachero colega del osito Misha, a la sazón, mascota oficial de las Olimpiadas de Moscú.
Si voleu acabar de llegir-lo cliqueu aqui.

Migranya migratòria

Ahir me vai trobar una mica malament,alguns sempre m'ho diuen: mani estàs malament..., però ahir ere veritat,tenia mal de cap. Justament sempre hi afegeixen: ...del cap.
Per intentar evitar que no se repeteixo, no que m'ho digon sino que me faigo mal, he decidit buscar consells preventius a la xarxa i ja que hi era compartir-los en los que ho vulguèssiu llegir. Los he tret de "El Universal" "El gran diario de México" i he fet l'esforç de traduir-los per fer-los més amens ( o orangs, je je)

Moltes vegades podem pensar que una cefalea recurrent és una migranya (severs dolors en només un costat del cap, acompanyats de nàusea, vòmit, fotofòbia i fonofòbia), però pot deure's a dolents hàbits alimenticis i d'estil de vida. Aquí t'oferim alguns consells per a evitar-ho sense necessitat de recórrer als analgèsics.

1. No ometre cap menjar. Quan s'està més de sis hores sense provar mos, el nivell de sucre en la sang baixa i els gots sanguinis es contreuen en un intent de dur la glucosa al cervell. En aquest cas, el dolor apareix no només per la contracció dels gots sanguinis, sinó per l'efecte posterior de relaxació.

2. Evitar aliments que afavoreixin el dolor. El menjar certs productes pot fer que aparegui el mal de cap. Alguns dels quals es relacionen amb la cefalea són la xocolata, formatge, nous, cítrics, cafeïna, alcohol i altres que continguin "glutamato" de sodi i nitrats.

3. Mantenir un bon nivell de ferro i vitamina B. Si el nivell de ferro està baix es reduïx la capacitat de la sang per a transportar l'oxigen, els gots sanguinis del cervell es dilaten com resposta a aquesta escassesa, per tant, es pot augmentar el risc de patir cefalees. S'ha comprovat que la causa de la migrana en algunes persones és la falta de vitamina B. Per això és millor incloure en la dieta aliments rics en aquestes substàncies (aus, llegums, raïms, ou, cereals integrals).

4. Allunyar-se d'olors fortes i tòxics. Les pintures, solucionis, gasolina, esmog, fum del tabac o fins i tot alguns perfums, poden causar contracció o dilatació dels gots sanguinis i per tant els mal de caps. Si no és possible evitar-los, bastarà amb ventilar bé el lloc per a disminuir la molèstia.

5. No abusar dels analgèsics. És molt recurrent que, quan sentim punyir el cap, correm a la farmaciola per un "àcid acetilsalicílico" (aspirina) o altre medicament similar. Això no sempre és recomanable, doncs ingerir-los pot estar causant algun efecte secundari, entre ells altre tipus de cefalàlgia.

6. Evitar el sol a l'excés. L'exposició a la llum solar directa i per un lapse perllongat pot produir deshidratació. Si a això s'afegix la tensió dels músculs de la cara per estar rebent tanta llum, pot desencadenar-se un mal de cap molt fort. El protector solar, ulleres fosques, barrets i gorres ajuden a evitar-lo.

7. Intenta canviar de posició. El treball i l'estil de vida han fet que molts romanguin llargs períodes asseguts i gairebé immòbils. Quan no ens movem es reduïx el flux de la sang en els músculs, per això, és recomanable estirar-los amb freqüència. L'asseure's de manera correcta (esquena recta, peus recolzats en el sòl), en una cadira ergonòmica i l'esquena recolzada en la zona lumbar minorarà el pesar.

8. Mantenir un nivell suficient d'ions. Aquestes partícules d'aire carregades d'electricitat es troben en mitjans naturals i tenen un ràtio equilibrat per al nostre organisme. És per això que llocs contaminats amb la presència de ciment, asfalt, acer, es produïxen més ions positius i poden ocasionar marejos i mals de cap. El millor en aquests casos és no vestir peces sintètiques, tenir plantes prop, mantenir ventilada l'habitació, banyar-se amb freqüència i no estar per llargs períodes en llocs climatizados.

9. Dur un estil de vida saludable. El mantenir un ritme de somni constant i regular, aconstándose i despertant-se a la mateixa hora i dormint un nombre d'hores suficients podrà evitar les cefalees. De la mateixa manera ajudarà el practicar un esport amb freqüència i deixar de fumar.

10. Reduir l'estrès. Aprèn a relaxar-te; s'ha demostrat que les persones amb mals de cap crònics solen tenir certs trets que augmenten la seva sensibilitat a l'estrès: perfeccionisme, ambició, minuciositat i una gran necessitat d'aprovació social. Riure és una bona medicina, doncs fa que alliberem endorfines, a les quals es coneix com "la droga de la felicitat". Alliberar tensions i problemes per mitjà de relaxació, meditació, exercicis de respiració i yoga són un bon auxiliar

La veritat és que no crec que me serveixon de molt perquè me demane que canvia moltes de les meues costums i tradicions, així que faré com sempre i si me torne a fer mal me fotre un gelocatil que me va bé per tot i m'ho cure tot!!!

dilluns, 29 de gener de 2007

Espanya tortura, Catalunya també!!!

Tornem-hi! M'he assabentat, altre cop, d'un cas de tortura per part dels mossos d'esquadra. Que a Espanya es tortura fa temps que ho sabiem però que se poso de moda aquí me comence a preocupar. Lo bó del cas és que tots los casos tenen lo mateix guió, una persona és agredida per 3, 4 o més agents, per resistència i agressió a l'autoritat, la persona és unflada a cops, cops ben pegats de forma que els signes de violència es camuflin, pegar amb la mà oberta, clatellots, vexacions, remullades d'aigüa freda... tot això és al manual del bon torturador. Després a l'hora de declarar davant del jutge les víctimes son ells, qui se pot creure que una sola persona, normalment més poca cosa que un mosso pugo forcejar i agredir a 4 d'ells!!! Això només ho fan los Supermans, Bruce Lees o Van Damms!!!
La funció de la tortura és treure informació a l'acusat o bé perssuadir-lo perquè se mostro culpable i encara que hi estic totalment en contra se pot compendre.
Però apallissar a algú que de vegades no ha comès cap delicte, és trist i vergonyós i més per part d'un cos al servei del ciutadà, que no se n'oblidon!!
A continuació podeu llegir un article de Victor Alexandre sobre la tortura d'estat, així com un fragment d'un reportatge de la de la cadena australiana SBS sobre la tortura a l'Estat espanyol.


"No és cert que a Espanya es torturi", em deia un amic madrileny votant socialista, "estem en un Estat democràtic i els detinguts tenen drets constitucionals inviolables i gaudeixen de les garanties de les instàncies internacionals". "I què passa amb els presos polítics que han denunciat haver estat víctimes de tortures?", li vaig preguntar jo. "Menteixen d'ofici", va respondre.El meu amic pertany als milions de persones que estaven en contra de la participació espanyola en la guerra de l'Iraq i que es van indignar quan van sortir a la llum les tortures practicades per militars nord-americans a la presó d'Abu Graib. També es va escandalitzar davant les tortures nord-americanes a Guantánamo, les troba repugnants. Jo comparteixo la seva opinió. Això no obstant, per què li mereixen més credibilitat les denúncies sobre Abu Graib i Guantánamo que les d'Intxaurrondo, per exemple? Per què, sense haver estat en cap d'aquests tres centres, li resulten més creïbles els dos primers que el tercer? La seva resposta va ser aquesta: "Perquè de les tortures nord-americanes hi ha testimonis gràfics i de les espanyoles, no."És cert. Hem vist tantes vegades per televisió les fotos de tortures a presoners iraquians que podríem descriure-les amb detall. De les d'Intxaurrondo o altres centres espanyols, en canvi, mai no n'hem vist cap. Per què hauríem de creure aleshores el que diuen els independentistes catalans i bascos que hi han estat? Doncs hi ha una bona raó: perquè les denúncies de tortures a mans espanyoles mai no són investigades. Aquesta és, a falta de testimonis gràfics, la prova més fefaent que les tortures són certes. Va ser just per aquest motiu, per negar-se a investigar, que el 18 de novembre de 2003 el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg va condemnar l'Estat espanyol a indemnitzar els independentistes catalans que van denunciar haver estat torturats per les forces i cossos de seguretat de l'Estat el 1992. I és que tota denúncia per tortures ha de ser investigada, i el jutge o el govern que s'hi oposa es converteix en còmplice dels torturadors.
L'article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu que "cap persona serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants", i l'article 2 de la Constitució espanyola conclou que les normes relatives als drets fonamentals "s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans". La violació espanyola d'aquests drets, per tant, és irrebatible, ja que encara que no hi hagués tortura la simple negativa a investigar-la resulta altament sospitosa perquè viola els drets fonamentals dels denunciants i blinda la impunitat dels torturadors. D'aquí que tampoc no siguin assumides les recomanacions de les Nacions Unides d'enregistrar tots els interrogatoris amb càmeres de vídeo, de suprimir el règim d'incomunicació i de facilitar als detinguts l'accés a un advocat de confiança.Tot això, afegit a la denúncia que s'interposa contra les víctimes de tortures que gosen denunciar-les, demostra fins a quin punt les forces policíaques no són sinó el braç armat d'un Estat que continua regint-se per principis franquistes i demostrant un menyspreu absolut pels drets humans. De fet, l'anomenada llei antiterrorista és l'instrument que dóna cobertura legal a aquesta pràctica, perquè és sota la seva empara que els detinguts són despullats literalment dels seus drets més bàsics i convertits, amb la connivència d'aquells que haurien de vetllar per la seva integritat, en mers objectes al servei d'éssers covards que veuen així l'oportunitat de donar curs a la seva profunda depravació moral i a l'odi ètnic que senten envers tot allò que és català o basc.Dissortadament, a causa de la perversa política de dispersió de presos, això no és tot el que passa a les dependències policíaques i als centres penitenciaris espanyols. Hi ha coses pitjors. Per exemple: les 13 misterioses morts de presos polítics bascos produïdes en els darrers 20 anys, xifra que dóna una mitjana aproximada d'un mort gairebé cada any i mig. Si a aquestes dades hi afegim el fet dramàtic de l'excarceració absoluta de tots els responsables del GAL -amb prop de 30 assassinats a l'esquena, tortures sanguinàries i delictes de suborn-, mentre que als presos d'ETA se'ls perllonguen les penes després d'haver-les complert, la corrupció dels poders estatals no pot ser més escandalosa.
I ho és perquè existeix una complicitat tàcita entre la societat espanyola i els torturadors, una complicitat que comença per aquells jutges que es neguen a investigar les tortures –cosa que equival a protegir-les i a fomentar-les– i desemboca en la conspiració de silenci de la immensa majoria dels mitjans de comunicació de l'Estat. I és que al conjunt de la societat espanyola ja li va bé aquesta desinformació. Sap que gràcies a ella podrà continuar creient-se ciutadana d'un Estat de dret, respectuós amb els drets humans, i pensant, com el meu amic madrileny votant socialista, que tot aquell que denuncia tortures "menteix d'ofici". La ignorància, doncs, és la millor vacuna contra la mala consciència i la gran coartada de la hipocresia.Això explica l'enorme contrast entre la indignació que han suscitat les tortures nord-americanes d'Abu Graib i Guantánamo en la societat espanyola i l'apatia amb què aquesta ha acollit des de sempre totes les que es practiquen a pocs quilòmetres de casa seva. Les primeres són tan llunyanes que indignar-se davant d'elles, a més de no tenir cap cost, permet a l'indignat sentir-se en pau amb ell mateix. Les segones, en canvi, a més d'un compromís, exigeixen transparència i la desqualificació moral de tots els qui es troben al servei d'aquesta ideologia fanatitzada que es diu la unitat d'Espanya; una ideologia que ho justifica tot, des de la tortura policial fins el crim més abjecte. Què trist, oi?

divendres, 26 de gener de 2007

Aguanta i calla!


Si voleu entrar en calor llegiu això:


(Libertad Digital) La Fiscal adscrita al juzgado de instrucción número 5 de San Feliu del Llobregat ha formulado el escrito de acusación tras la admisión a trámite de la querella presentada contra Pepe Rubianes el pasado 31 de enero por la Fundación para la Defensa de la Nación Española (DENAES).

El origen de la querella es la intervención del cómico en el programa El Club de TV3 el 20 de enero de 2006 en la que Rubianes profirió expresiones como “que se metan a España ya por el puto culo a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario”, “ojalá les exploten los cojones (a los españoles) y se vayan al cielo sus cojones o “que se vayan a cagar a la puta playa con la puta España”.

La Fiscalía entiende que estas palabras con constitutivas de un delito de ultrajes a España previsto y penado en el artículo 543 del Código Penal y solicita imponer a Rubianes una multa de 60 euros diarios (21.900 euros) durante un año con la responsabilidad personal subsidaria en caso de impago.

En el juicio oral Rubianes se deberá enfrentar además a la acusación de la Fundación para la Defensa de la Nación Española (DENAES), que actúa como querellante e iniciadora de la causa, que entiende que además del delito de ultrajes a España también concurre el delito más grave de incitación al odio tipificado en el artículo 510 del Código Penal.

La Fundación para la Defensa de la Nación española (DENAES) enmarca esta querella en uno de sus objetivos fundacionales: Denunciar ante la Justicia a las entidades públicas o privadas o personas individuales que cometan delitos o faltas contra la unidad y dignidad de España, contra sus símbolos, contra su idioma común, que promuevan la discriminación o división entre los españoles, o que no cumplan con la legislación vigente.


Però esta gent és per a flipar en colors, però que s'han pensat!!! Si los primers en crear divisió entre los espanyols (segons ells "todos somos espanyoles") són ells, cada dia insultant als catalans, al nostre idioma, als nostres polítics... són ells los que inciten a l'odi, per què jo puc ser independentista o no, però no odio als espanyols (en general, a n'esta xusma per suposat!) i a qui ningú fa res, quatre tocs d'avís a la Cope que se'ls passen per... ja ho sabeu tots lo que diuen i escriuen, però si ells poden dir lo que volen per què a mi me poden caure 12 anys per dir lo que me dono la gana?
Com li diu la mare a la filla, l'home de la qual la maltracte: "aguanta i calla!"




dijous, 25 de gener de 2007

"A Little Less Conversation"



L'amic Jordi, alias Toff, per mitjà de Josep Antoni m'ha passat un test interessant, se tracte d'escollir un grup de música i respondre les preguntes amb títols de les seues cançons, com és una cosa molt personal m'abstindre de posar-hi comentaris, que cadascú interpreto lo que vulgo!!!

Banda o grup escollit: Elvis Presley
Ets home o dona?: "Frankie and Johnny"

Descriu-te: "Indescribably Blue"
Què senten las persones sobre tu?: "Where Do You Come From"

Com descriuríes la teva anterior relació sentimental: "Heartbreak Hotel"
Descriu la teva actual relació amb la teva parella: "Always On My Mind"
On voldries estar ara?: "Viva Las Vegas"
Com ets respecte a l'amor?: "I Want You, I Need You, I Love You"
Com és la teva vida?: "My Way"

Què demanaries si tinguèssis un sol desig?: "Please Don't Stop Loving Me"
Una frase sabia:"It's Now Or Never"
Despedeix-te:: "Your Time Hasn't Come Yet, Baby"

Ah, que me falte nominar? Se veu que he de nombrar a cinc persones que vull que faigon lo test. Pues nomino a ...(redoble de tambors)...and the oscar goes to...

- Penelope Cruz
- Adolf Hitler
- L'avi Siset
- Ansar
- Diego Armando Maradona
Llàtima que no sabre mai lo que respondrien...

dimecres, 24 de gener de 2007

Foto dels guerrillers de la Batalla de la Madeleine


Anem a Nimes, t'animes?







Avui dia 24 s'inaugura a Nimes, encara que al cartell fique lo 22, l'exposició "Guerrilleros les soldats oubliés", sobre los repúblicans a l'exili que van continuar la seva lluita contra el feixisme unint-se a la resistència francesa enfront els nazis. Entre estos guerrillers estaven sun iaio i sun tiet de Guillaume Guiu, que van participar, entre altres, a la famosa batalla de la Madeleine al costat de 30 soldats espanyols més i 4 de francesos. En total 36 homes, encapçalats per Cristino Garcia es van enfrontar i vèncer a gairebé 1500 soldats alemanys. Us preguntareu com pot ser possible? Doncs llegiu el següent article i flipareu!!!
Per invitació seua, ha acudit a Nimes una representació local formada majoritàriament per la familia Guiu acompanyada del batlle de Flix i historiador, Pere Muñoz i el també historiador Josep Sánchez Cervelló. La qüestió és que sentin-ho molt jo no hi he pogut anar, però gràcies a la persistència de Guillaume, l'exposició serà traduïda al català i portada a Catalunya i possiblement a Flix. Així que si naltros no nem a Nimes, que vingo Nimes a naltros.

diumenge, 21 de gener de 2007

A Perfect Day


Amics, este ere un d'aquells dies que jo acostumava a denominar com lo "diumenge perfecte", i es que a les quatre jugue lo Flix, lo segueix lo Barça a les set i tanque la jornada lo Madrid a les nou, quants gols (se supose que en tres partits algún gol faran), quantes jugades, quants centros, quants crits, quantes emocions i... quantes mitjanes!!! He dit que acostumava perquè ara me toque treballar alguns diumenges i este n'és un. Pèrò bueno farem lo cor fort i resistirem. Mentre escric això me comuniquen que lo Flix ha caigut golejat davant del Pinell per 1 a 4, que hi farem! Potser lo dia ja no es tan perfecte!
Estos dos que estan a la foto en mi són Guillaume, un franxute d'ascendència flixenca i gran amic, i Jordi, conegut també per "Buenísimo" i és nómada, si voleu conèixer millor a Bueni entreu a http://whereisjordi.blogspot.com. He posat esta foto perque és l'única que tinc en la samarreta del flix, ja que tot i que m'han tirat mils de fotos només sóc posseïdor d'unes poques.

dissabte, 20 de gener de 2007

Sant Antoni mos guardo




Sábado sabadete camisa nueva y polvete!!!

Sant Antoni va ser dimecres però a Flix avui se fan les fogueres, i claro la gent aprofite per a cremar tot allò que li sobre, encara que no sempre podem tirar allò que realment voldríem. Lo que o a qui tiraríem és una cosa personal de cadascú, jo per exemple cremaria la "constitución" actual, feta en la pistola de la dreta al clatell, que los més fatxes no volien i ara la defensen a ultrança, imagina't!!! Cremaria a més d'un i de dos de l'"Audiencia Nacional", del "Senado" o del "Congreso", de que collons van estos que se fan dir los constitucionals condemnant a presó a gent de la meua edat només per pertànyer a una organització política i juvenil, que estan a favor d'E.T.A. ho sabem tots, i què? Així la gent que està a favor de la pena de mort i ho diu públicament també haurie d'anar a la presó, perquè, que jo sàpiga la "constitución" hi està en contra. Si tan demòcrates són que deixon fer un referèndum i punto!
Si fosa catòlic diria allò de: "Sant Antoni mos guardo"





divendres, 19 de gener de 2007

Yuhuuu!!!!


Welcome everybody o en lo seu defecte everybikini!!! I en lo cas de la foto d'este energumeno everytopless!!
Com podeu veure lo meu humor no és lo de buenafuente, no se si és millor o pitjor (en realitat si que ho se, és molt millor) però és diferent.
Si me voleu dir alguna cosa sobre lo meu bloc, que sabeu que casi sempre tinc l'interfono desconectat, sobretot les nits que no surto, així evito visites poc grates. Més que res per l'hora que és, ja que los que truquen acostumen a ser gent molt decent (no us ho podeu imaginar, i millor!), qui si no pot trucar a les 6 del matí a una casa que no és la seua, quan no més tard.
I parlant del meu bloc, avui tinc reunió de veïns de l'Av.Catlunya (la tinc perquè soc veí, de l'Av.catalunya claro) a l'ajuntament. Lo tema, o com se diu formalment, l'ordre, és parlar sobre les obres que s'han de fer a... l'Av.Catalunya, evidenment!!! La qüestió és que no hi puc anar perquè done la casualitat (no m'agradarie pensa que és causalitat l'hora de la reunió) que treballo (i ja ho sabeu prou los del consistori) i claro, no hi podré dir la meua, per això ho dic aquí i ara: feu lo que vulguèssiu* perquè m'ha de molestar igual lo soroll*** ara que d'aquí dos mesos o deu.
*Lo que, quan,qui, on i sense per què**
** Jo,això...bueno, és... si vale, me paguen ells, ja esteu contents, a verem que faríeu i/o diríeu valtres!!
***Campanes, un dia me vengaré!!!!!
Ma mare sempre me die, i en això tenie raó, que sóc una mica desordenat, i es que encara no m'he presentat, sóc Mani, hola! Vic (de viure, es que potser no us heu donat conte de que escric tal com parlo, així és més personal la cosa) a Flix, al carrer...jeje a que ja ho sabeu? i treballo de tècnic de joventut a Flix també i bueno per avui ja ni ha prou, ala!! Ja m'he cansat.
Agur.