divendres, 30 de març de 2007

Lo cas Picasso

Coincidint amb la posada a la venda del llibre d’Andreu Carranza i Esteban Martin “ La clau Gaudí”, publiquem al bloc el primer capítol, i possiblement últim, de “Lo cas Picasso”, escrita per Inam Trebla ( 1981 Flich ). Autor d’origen polac, ha publicat entre altres de la famosa novel·la, “El qui no boti”. La seva obra esta marcada per un dels seus traumes d’infantesa, la traïció de Lech Wałęsa al règim comunista. Milità des de molt jove a les files del PPC, partit polac comunista, que no partit popular de Catalunya. Cursà els seus estudis a la Universitat Rovirach e Puichercov de Barsovia on obtingué la diplomatura de Turisme especialitat d’oci nocturn. Fou empresonat pel govern de polonès durant la revolta del 99, coneguda com “Wojtylada” o “La gran ampollada”, la seva estada però és limità a un parell de setmanes. Després d’allò es retirà de l’escenari polític per donar pas als seus llibres, en els quals plasma la seva animadversió davant el sistema del capital.
El que presentem avui a Lo Manicomi és un resum fet per mi d’aquest primer capítol:


L’Any 1937, Pablo Picasso pinta el Guernica, un quadre alusiu a la població vasca bombardejada per l’aviació alemanya però que amaga una gran secret, els orígens de l’autor. Segons la novel·la el personatge que apareix a la dreta del quadre, la dreta de lo que ho mire claro, i que porte a la mà una llum d’oli és ni més que menos que Elvis Presley!!! Però com pot ser possible? La resposta és clara, Picasso no era Malagueny, en realitat és tractava d’un agent del govern nord-americà. Però això tampoc aclareix el fet de que aparego Elvis, lo quadro és del 37 i este tot just tenie 2 anys. Aquí és quan l’autor assenyala Picasso com un viatger en el temps, una persona que sota les ordres de la intel·ligència americana retrocedeix des d’un futur no molt llunyà al nostre actual fins al principis del segle XX amb l’objectiu de fer propaganda del sistema capitalista de forma subliminal. Aquí si no se li ocurreix pintar quadros en quadros, cubos, per tot arreu, ha de ser algú que haigo jugat a la Play, que haigo conegut lo Tetris, i en aquella època tot això estava per veure. Com a mostra us deixo en una imatge del llibre on es veu clarament la figura d’Elvis Presley.



dimarts, 27 de març de 2007

Fotoma(ra)tó

Lo video d'avui lo penjo en la racança de que me'l va passar un enemic meu com és Fernando, persona que haurie de ser innombrable a n'este bloc però que no se com s'ho fà sempre me fà parlar bueno, escriure. Avui fico més "faltes" de lo normal per fer-lo enfadar més del compte, és molt estandaritzat ell.
S'ha de dir que lo video és boníssim, imagineu-vos que us feu una foto cada dia durant 8 anys, i después agafeu i monteu un video pasant-les super-ràpid, veurie com us creix/decreix lo pèl, los grans, la cara (en alguns casos la crescuda a lo ample potser irreverssible)... fins i tot lo nas mos creix i es que com més grans més mentires diem. Llàstima que al noi este ningú li fes una cara nova, no per res, només per veure com evolucionen les ferides, curiositat científica.
Acció!


Hi ha més gent que ho ha fet, però ningú tant temps ni en la cara tan ben encuadrada al plànol.

divendres, 23 de març de 2007

Història i vida de tres camises.

Avui passejant pel bloc de L'Escala me trobat en esta foto, que m'ha inspirat per a fer lo post d'avui. Com se pot apreciar podriem passar per una xaranga on Guillermo toque lo quinto, Ferran lo J&B en cola i jo la mitjana, naltros com los bons músics sempre anem acompanyats del nostre instrument, i no vull dir la simbomba. També podriem passar com a turistes d'estos que van a creuers de depravats, però mos falte lo barco. Inclús podriem passar per un trio d'ases, que en definitiva ho som una mica.
Segons Homer només dos tipos d'homes poden portar este tipo de camises los gays i los juerguistes obesos, i naltros nem camí de les dos coses.
Les camises mos van costar 3 euros cada una i va valdre la pena perquè aquella nit mos ho vam passar de locos. Potser algún dia lo trio camisa tornarà a atacar.
Aprofito per felicitar al company TOF que avui fa 35 anys, ara que va camí dels 40 potser li pegue per fer sessions de guateques, i naltros mos hi apuntem i en la camisa!!!

dimecres, 21 de març de 2007

250 millons de dòlars en metàl·lic!





Actualitzat dijous 22 de març
Ara se veu que lo que en principi semblaven 250 millons són "només" 205! Algú li ha fotut mà abans que jo!

Entrada original
No cal dir gran cosa a l'entrada d'avui, tots pensem lo mateix: " Si pugués agafar ni que fos un feix"


Veure notícia.

dimarts, 20 de març de 2007

Superman?

Ahir no vaig treballar, en tots los sentits, me vaig passar tota la tarde i la nit tirat al sofà mirant la tele, pel·licules, sèries, concursos... menos la peli de Larry Clark "El regreso a las cavernas" i lo primer episodi de C.S.I. Las Vegas lo demés no val la pena ni recordar-ho ni mencionar-ho.
Ah si! He de parlar de la supersèrie de superherois Smallville si no no tinc excussa per ficar lo video del post d'avui. Més endavant ja parlaré de l'amic Larry, us sone Kids? però com deie l'honorable, ara "Això no toca!!"
Pos això que si teniu 10 minuts mireu-vos lo video, us aviso que us farà sentir uns merdes, per que jo no seria capaç de passar ni tan sols una de les moltes proves que ha de superar lo superhome este. Que super!


diumenge, 18 de març de 2007

A primera!


Actualitzat dimarts 20 de Març


Este passat dissabte lo hockey mos va donar una alegria al vèncer al Bell-lloc i assegurar-se així la segona plaça que dóna lloc a l'ascens. Enhorabona als nois de Lluís Margalef, i al mateix Lluís, que deixen de jugar a l'última de les categories després d'un any de trancició, lloc on no mereixia estar lo Flix, ni per talent ni per història.


Lo Club Patí Flix va perdre la categoria de Divisió d´Honor lo diumenge 22 d'abril de 2001, en perdre 2 a 3 enfront lo Noia. Fundat l'any 1976, ha estat onze temporades consecutives a Divisió d'Honor, categoria a la que va accedí la temporada 90-91 de la mà del tècnic asturià Alberto Mazón. En este entrenador, lo Flix assolí èxits notables, com ara los campionats d'Espanya infantil i júnior, i dos semifinals de la Copa de la CERS (1994 i 95). També va arribar altres dos semifinals de la mateixa competició europea amb Blai Carda a la banqueta (98-99) i Joan Antoni Zabalía la temporada 99-00. Lo palmarès se complete amb un subcampionat de la Lliga Catalana l´any 1998.

Va ser una pena per un poble petit com lo nostre, que veurie com en lo descens del equip d'hockey i la seua posterior desaparició dos anys més tard, la població només serie protagonista pels casos Erkimia, l'últim lo del pantà, i per la reserva natural de Sebes, sort de les "sigüenyes"!


Però bueno l'esperança és l'últim que se perd, no vull dir que tornarem a la màxima divisió, però si los capis, revengues, vicens, margalefs, yepes, mufis, torres,proshis i la resta aguanten uns quants anys més, potser tenim la sort de veure jugar al seu costat figures emergents com les de l'actual equip aleví i en una categoria qui sap si nacional.

Al menos l'any que vé al peu de foto jo ni hi posarà segona sinó primera i Catalana!!!

Les fotos són de la pàgina del club.







dijous, 15 de març de 2007

Panxa cervesera



Este any l'hivern ha passat ràpid, tan ràpid que la setmana que vé mos torne a visitar uns dies en l'excusa de que se va dixar algo pel camí. I esta vegada semble que se porte uns quants amics per plantar-li cara al bon temps ( Al bon temps mala cara, que diuen los fresquis) ja que segons los/les infalibles homes/dones del temps farà la fred, i lo que comporte, que no ha fet en tot l'hivern.

La qüestió és que tret d'este contratemps (mai millor dit) l'any sirà calurós, i claro jo encara m'he de treure del damunt les reserves de grassa que havia acumulat expressament per suportar la rasca. O us pensàveu que ere conseqüencia de les cervesetes i d'un ritme de vida sedentari! Sóc un tio previsor jo, vec les coses abans de que passon, l'únic problema és què com les vec d'alluny me coste interpretar-les que no tinc la vista gaire fina.

Ahir vaig fer lo primer pas de cara a esta a punt pel Dia B, b de banyador, i me vai plantar al gimnàs ni més ni menos que a les 9 de la nit, "con un par". Llàstima que tot lo que vaig cremar ho recuperessa després en escreix al fotrem dos hamburgueses, estava afamat!
Valtros tranquils que d'aqui al Maig m'ha de quedar un "figurín" que pa'qué!

De moment llueixo la meua panxa cervesera, però qui sap si lo que porto davall de la camiseta no és altra cosa que lo Beerbelly, un dipòsit en forma de panxa ( a la foto de dalt) que te permet anar bevent cervesa, en principi, sense que ningú s'en dono compte. És ideal per anar als estadis, cines, teatros... tots estos puestos on no dixen beure alcohol (al casal de joves per ex.) o bé als puestos on si dixen però que te claven 4 euros per una merda de canya. Ara si que te sentit allò de panxacontenta.

dimarts, 13 de març de 2007

Senyoreta, senyoreta!!

Ahir al vespre Francesc i jo mos dirigiem a la pizzeria quan vam topar en Jaume que duie a la mà un feix de papers, entre los quals hi havie un contracte de mestra de l'any 1923 que li havien enviat fa temps per correu. Llegiu-lo que és boníssim, al menos des del punt de vista d'algú que no l'ha de firmar.
Contrato de Maestras en 1923
Este es un acuerdo entre la señorita...........................maestra, y el Consejo de Educación de la Escuela......................por la cual la señorita ......................acuerda impartir clases durante un período de ocho meses a partir del.......... de septiembre de 1923. El Consejo de Educación acuerda pagar a la señorita....................... la cantidad de (*75) mensuales. La señorita.......................acuerda:
1.- No casarse. Este contrato queda automáticamente anulado y sin efecto si la maestra se casa.
2.- No andar en compañía de hombres.
3.- Estar en su casa entre las 8:00 de la tarde y las 6:00 de la mañana a menos que sea para atender función escolar.
4.- No pasearse por heladerías del centro de la ciudad.
5.- No abandonar la ciudad bajo ningún concepto sin permiso del presidente del Consejo de Delegados.
6.- No fumar cigarrillos. Este contrato quedará automáticamente anulado y sin efecto si se encontrara a la maestra fumando.
7.- No beber cerveza, vino ni whisky. Este contrato quedará automáticamente anulado y sin efecto si se encuentra a la maestra bebiendo cerveza, vino y whisky.
8.- No viajar en coche o automóvil con ningún hombre excepto su hermano o su padre.
9.- No vestir ropas de colores brillantes.
10.- No teñirse el pelo.
11.- Usar al menos 2 enaguas.
12.- No usar vestidos que queden a más de cinco centimetros por encima de los tobillos.
13.- Mantener limpia el aula:
1. Barrer el suelo al menos una vez al día.
2. Fregar el suelo del aula al menos una vez por semana con agua caliente.
3. Limpiar la pizarra al menos una vez al día.
4. Encender el fuego a las 7:00, de modo que la habitación esté caliente a las 8:00 cuando lleguen los niños.
14.- No usar polvos faciales, no maquillarse ni pintarse los labios.

Buscant per internet m'he trobat en diverses hipòtesis sobre la procedència del contracte, que si ere de l'Espanya de Primo de Rivera, Argentí, americà... al final resulte que està extret del llibre
"MAESTROS Y TEXTOS, Una economía política de las relaciones de clase y sexo en educación" de Michael W. Apple de
l'editorial Paidós, sobre l'història i evolució del sistema educatiu americà.
Si no fos per lo de les geladeries podrie ser vàlid per qualsevol dels molts països que encara tenien la dona com un complement en aquella època. I es que si mireu esta pàgina de lleis estúpides veureu la por que li tenen los iankis als gelats!

dissabte, 10 de març de 2007

¿De donde soy o de donde vengo?

La nit de dijous llegia lo llibre d'Andreu Carranza, "Anjub" ( o lo bloc de Josepet), en una de les pàgines fa referència a un tal Mani de Mora d'Ebre. Això me va fer recordar lo que m'havie dit lo sr. Alcalde de Miravet, Toni, mesos enrere, sobre los origens morellancos del meu cognom, cosa que ja sabia i que intentava ocultar!
Lo Mani de la novel·la no se si és real o inventat, i només s'esmenta que va fabricar un canó que va fer figa, espero que això no li passo al meu, la qüestió es que vaig entrar a la pàgina de l'Institut d'Estadistica de Catalunya per mirar la distrubució dels Manis arreu del país i me va sortir esta taula:



Com se pot observar per sort som molts pocs i bastant focalitzats, essent la Ribera d'Ebre la de major percentualitat relativa. A partir d'estos resultats me n'adono de l'alt grau de sedentarisme dels Manis i és que "com al poble a cap puesto"!
També vaig consultar a l'Instituto Nacional de Estadística per constatar que efectivament no som grans exploradors, la pàgina per mirar-ho esta temporalment fora de servei.
En fi que si voleu saber més sobre d'on sou o d'on veniu, com deie l'home aquell del poble de Carmen Rigalt, això us anirà bé per començar.


divendres, 9 de març de 2007

Schmidt se mos fa de plata!

dijous, 8 de març de 2007

Redecora lo teu bloc





Com podeu veure em fet un canvi de "blook" i mos hem pegat un centrifugat en detergent blanquejador per dixar un fondo de bloc més blanc que Iniesta después de fumás una "L" de marihuana a "caraperro"! Avui no parlaré sobre res perquè ja n'he tingut prou en la renovació. Tranquils que només hem pintat la "fachada", per dintre continue estant fet un desatre, goteres, al·luminosis, humitat i sobretot desordre! Suposo que per renovar-lo interiorment caldrà tirar l'edifici sense a terra i aixecar-lo de nou, llàstima que lo boom de la construcció ha començat a defallir, i lo bloc que ja estave bastant devaluat ara no valgo un "perrot"! De totes formes seguirem somiant i continuarem avançant!

dimarts, 6 de març de 2007

Fer-se a un mateix!

Tots coneixem allò del somni americà, "iuesei" la terra de les oportunitats, on tothom pot fer-se a si mateix, sigo d'on sigo i vingo d'on vingo. Això és el que s'ens ven, no se parle de los que no han pogut sortir endavant tenin en compte que els Estats Units compten en 16 millons d'habitans que viuen en la més absoluta misèria i d'això no se'n fa de propaganda! Propaganda anticapitalista que si que fai jo, encara que sigo en quatre línies aprofitant que penjo un video d'un que tot i preferir el pastís americà, ha aconseguit realitzar-se!

divendres, 2 de març de 2007

Màquina llença-cerveses



The Hole - video powered by Metacafe


Després de l'èxit de la beer-machine 2000 arribe ara la màquina llença-birres que semble feta expressament per a Homer Simpson, bueno potse a Homer, que no dispose de massa reflexos per agafar la llauna a l'aire, li anirie millor un Asahi, lo robot cerveser, capaç de servit la cervesa sense vesar-la!
Mireu lo video, és increible lo que arribe a treballar la ment humana per a fer treballar menos lo nostre cos, lo final no te desperdici!!