dijous, 28 de juny de 2007

Padre de Familia


Aqui van algunes perles de la sèrie "Padre de Familia":


PETER: ¿En serio es la sangre de Cristo?
CURA: Si.
PETER: Vaaaaaya, el tío debía estar borracho 24 horas al día

JEFE DE PETER: ¡Peter! ¿Durmiendo en el trabajo?
PETER: ¿Eh? No, es que tenía un bicho en el ojo y quería ahogarlo.

PETER: ¡Eh! ¡Eh! ¡Hay un mensaje en mis cereales! Dice: Oooooooooo....
BRIAN: Peter, son aritos.

PETER: ¡Un momento, ya lo tengo! ¡A un muerto no pueden obligarle a pagar la factura! Lo que tengo que hacer es escribir "fallecido" aquí, donde pone nombre, y donde pone sexo escribiré: "¡No, gracias, estoy muerto!". ¡Eso es, no puede fallar!

PETER: Vaaaya vaya, ¡mira quién ha vuelto arrastrándose!
JOE: Peter, ¿Has visto mi silla de ruedas?


LOIS: Diga?
PETER: Ehm, Lois, hoy no puedo sacar la basura porque estoy en la oficina y tengo que quedarme hasta tarde.
LOIS: En la pantallita pone que me estas llamando desde la cocina. De hecho te estoy viendo.
PETER: ¿Y ahora? ¿Me ves?
LOIS: No.
PETER Pues ya estoy en la oficina.


MADRE DE LA MUERTE: Muerte, ponte la cazadora o te congelarás.
MUERTE: No tengo pieel.
MADRE: ¡Porque no te comistes todas las judías!


PETER: ¡Nadie me llama fracasado y se larga de rositas! Menos aquel que me llamó fracasado y se largó corriendo, ese sí se largó de rositas, ¡pero la mayoría de los que me llaman fracasado no se libran! Bueno, en realidad el que se largó de rositas fue el único que ha llamado fracasado. ¡A partir de hoy, sólo la mitad de los que me han llamado fracasado se habrán largado de rositas
!

dimarts, 26 de juny de 2007

Ca-naval

Primer que res aclarar dos coses:
- (Una) Los gossos no m'agraden.
- ( i dos) Però estic en contra de maltractar-los, ni que sigo psicològicament, com en este cas:



Tot i això m'ha fet molta gràcia veure'ls disfressats (que voleu que us diga) i més d'un dels meus personatges favorits "Dog Vader" i també del seu antic mestre i rival "Yoda":




Podeu veure més fotos de gossos disfressats a "It's Knuttz"

dilluns, 25 de juny de 2007

La Resposta a la Pregunta Definitiva sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat




Ahir a la nit vaig mirar una pel·lícula que me va recomanar Accídia fa uns quants posts, més que la peli me va recomanar lo llibre, però com lo llibre encara no l'he pogut trobar, pues me vaig descargar la cinta, heus aquí un petit comentari sobre l'enigma del film:


La Resposta a la Pregunta Definitiva sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat (en anglès The Answer to The Ultimate Question Of Life, the Universe and Everything) és un concepte extret de la sèrie de ciència-ficció de Douglas Adams Guia Galàctica per a Autostopistes (The Hitchkiker's Guide to The Galaxy). En la històra la resposta es cerca mitjançant el superordinador Pensament Profund i la resposta duu els protagonistes a buscar quina era la pregunta a aquesta resposta.
En el llibre Guia Galàctica per a Autostopistes, el primer de la sèrie, investigadors d'una raça d'éssers hiperintel·ligent i pan-dimensional construeixen Pensament Profund, el segon ordinador més potent de tot el temps i l'espai, per calcular la «Resposta Definitiva a la Pregunta sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat». Després de set milions i mig d'anys, l'ordinador proporciona la resposta: 42
Quaranta-dos! —exclamà Loonquawl— És això tot el que tens per a oferir després de set milions i mig d'anys de treballar-hi?
Ho he comprovat detingudament —respongué l'ordinador— i definitivament, aquesta és la resposta. Si us he de ser del tot sincer, crec que el problema és que mai no heu arribat a saber realment quina és la pregunta.

Pensament Profund informa als investigadors que dissenyarà un segon ordinador més potent, que incorporarà éssers vius com a part de la seva matriu de computació, per a calcular quina és la Pregunta. L'ordinador s'anomena Terra i és tan gran que sovint es confón amb un planeta. Els investigadors adoptaren la forma de ratolins de laboratori per a fer funcionar el programa. Després d'un càlcul de deu milions d'anys la pregunta es perdé cinc minuts abans d'obtenir-la perquè els Vogons van destruir la Terra per a construir una autopista hiperespacial.
Al final del llibre The Restaurant at the End of the Universe («El restaurant al final de l'univers»), el segon de la sèrie, el protagonista Arthur Dent, el darrer humà en abandonar la Terra abans de la seva destrucció i, per tant, la part de l'ordinador que més probablement tingui la Pregunta, intenta descobrir aquesta Pregunta treient aleatòriament fitxes d'
Scrabble d'una bossa. El resultat és la frase WHAT DO YOU GET IF YOU MULTIPLY SIX BY NINE («Què s'obté al multiplicar sis per nou?»). Cal notar que sis per nou fan 54, no 42. Tanmateix 42 significa 54 en base 13. Douglas Adams va negar coneixer aquest resultat quan escrivia el llibre.


Obtingut de la viquipèdia.

dissabte, 23 de juny de 2007

La nit de Sant Joan



Sant Joan és la nit més curta de l'any i el dia més llarg, correspon i celebrem el Solstici d´Estiu.
El 23 de juny és el dia en què els pobles han celebrat sempre el solstici d'estiu, que és el moment de l'any en què el Sol està en el seu punt més alt, en el zenit; en el moment de l'any en què el Sol és visible per més espai de temps i, per tant el moment de l'any en què el Sol ha escalfat més temps la Terra. Si la claror i l'energia del Sol donen viada, és en aquesta nit quan tota la Terra es presenta amb la seva màxima esplendor i amb totes les seves virtuts:

. Les herbes remeieres: els romans sortien a collir la berbena (el gram negre) d'on la festa pren el nom. Aquesta herba proporcionava riqueses i ventura a qui l'havia. És costum recollir herbes aquesta nit; totes cobren virtuds guaridores si a mitjanit ens freguem amb elles la zona afectada.

· L'aigua: estirar-se nu damunt la rosada o banyar-se a la mar o al riu enforteix i embelleix el cos.

· La terra: Les pedres ballen aquesta nit; segons sembla, la muntanya de Montserrat balla tota sencera.

La base de la festa són les danses. Aquestes són utilitzades per atreure els genis bons, per créixer els vegetals i espantar els genis dolents; alters pràctiques dela festa major també s'utilitzaven per estimular els vegetals i foragitar els mals esperits, com els balls de bastons, les curses pels camps i les torres que aixecaven els ballaires en finalitzar un ball.
L'origen de les fogueres es troba en el desig d'imitar i regenerar el foc del Sol i de conjurar les sequeres per assegurar així una bona gràcia per part dels genis dels elements: l'aigua, la terra, el vent i el foc.


Vespra de Sant Joan,
un rebombori gran:
se sent el tabalet,
la dolçaina i gent
que alegre s'afanya,
a tall de comparsa,
formant desfilada
feliç i exaltada.

Extret de xtec.net i la viquipèdia.

divendres, 22 de juny de 2007

Los vídeos de la victòria


Al meu altre bloc "Trencant el silenci" hi ha els enllaços per veure els vídeos del quart i el cinquè gol de Catalunya a Espanya al Mundial de Futbol Sala. Són unes imatges úniques, ja que no s'han vist per cap lloc, total, a qui li importe lo futbol sala? M'aposto la barba ( bueno los quatre pèls) a què haguès tingut més audiència que los partits de la copa Catalunya, i això que els espectadors que van veure la final no van ser pocs! Però veure un marcador on poso Catalunya 5- Espanya 3 no té preu!
Apunt: Lo quart és un golàs!

dijous, 21 de juny de 2007

Mono de Terry Pratchett


Este titular me pot costar car si algun dia lo bibliotecari de la Universitat Invisible lo llegeix ( A causa de la màgia s'ha convertit en un orangutan i se pose agressiu quan algú li diu mono o mico, però molt agressiu).

Fa dos dies que me vaig acabar "Dioses Menores", boníssim, però més filosòfic que no pas filocòmic, pel títol podeu advertir que té a veure amb Déus. Més aviat és una crítica, des de l'ironia i el sarcasme, de les religions, des de les politeistes a les monoteistes, des de l'animisme fins a l'empresa catòlica, dels profetes als iluminats i inquisidors( o exquisidors). Per a mi hi ha una frase que ho resumeix tot, frase que he alhora he resumit de mala manera: "Si Déu existeix no cal que hi cregos, si algo existeix pues està allí i punto, no fa falta creure-hi".

Com dic al titular tinc mono, per calmar-lo una mica ahir vaig llegir-me "La revolta dels animals" de George Orwell ( he tardat però al final ha caigut). Està força bé, me va sembla un borrador del que serie "1984" . Al igual que "Dioses Menores", Orwell fa una crítica, en este cas de la món en que vivim i els estaments socials ( lo llibre és de 1945, però hi ha coses que no canvien mai) , utilitzant a tipo d'eufemisme una espècie de faula però més extensa, com Pratchett fa ús de l'humor i un món màgic, però molt semblant al nostre . Lo resum que faria jo en este cas serie: "Mentre hi hago rucs ni haurà que aniran a cavall".
Después d'esta pobre anàlisis literària, us torno a dixar en més frases de les que a mi m'agraden, a ver si arreglen una mica l'entrada:

"Rincewind sabía qué eran los orgasmos, por supuesto, había tenido algunos en sus tiempos, a veces incluso en compañía"

"Vimes se detuvo. Hay algo en el aire de esta ciudad, pensó. Si el creador hubiera dicho "Hágase la luz" en Ankh-Morpork, no hubiese llegado más allá de eso porque todo el mundo habría empezado a preguntar: "De qué color?".
----------------------------------------------------------------------
Ah! Si teniu un rato us recomano "La revolta dels animals", és molt curt i val la pena, no estic descubrint res.

Moments piscina (II)

Me fico protecció contra la mosca negra i me creme lo sol.
Me fico protecció pel sol i me pique la mosca negra.
Solució: Me fico protecció pel sol i me fico damunt protecció per la mosca negra, estic llardós però protegit, al menos del sol i la mosca, ara només me falte algo per repel·lir les pilotes de futbol de la piscina, que simpàtiques que són, sempre vénen a saludar.
Ho podria provar en lo Mosquito, un repel·lent d'adolescents, los amics de les pilotes. Se tracte d'un altaveu que emet un soroll agut i desagradable que només lo poden sentir los menors de vint any, en principi, ja que gent més gran també ho pot captar, encara que la molèstia és menor.
Per si de cas també m'afecte, ni tinc 26 (ben portats, qui ho dirie?), no lo provaré, de moment me quedo semi-protegit i en arranques d'Arconada.

dilluns, 18 de juny de 2007

Dilluns 18 de juny de 2007

Avui no hi ha res que comentar. És dilluns, ha tornat a fer núvol i no ha passat res destacable. A més, m'he quedat en blanc. Adéu.

diumenge, 17 de juny de 2007

Impossible is nothing

Tal dia com avui, fa sis anys, lo camp nou va presenciar, lo que és per a mi, lo millor gol de la història del fútbol! Millor que lo veiéssiu:



Golàs del millor jugador que ha passat pel Barça: RIVALDO!

dissabte, 16 de juny de 2007

Jurament o promesa

Juro per la meva consciència i honor, complir fidelment les obligacions del càrrec d'administrador del bloc de Mani, fill de Mani, el Manicomi, amb lleialtat al Rei (de copes) i guardar i fer guardar la Prostitució, com a norma fonamental de l'Estat, i l'Estatut de Dependència de Catalunya.

dijous, 14 de juny de 2007

Moments piscina


Després del incident d’ahir, he tornat a la piscina. Esta vegada però, lo rato que he estat davall del sol se limite a dos ràpids banys a la piscina. La major part me l’he passat llegint “Dioses Menores” de Terry Pratchett, autor del que us vaig parlar fa poc. Llegia estirat a l’ombra d’un dels arbres de la part de baix, i hi estava tot ficat, però de sobte algú me diu: “ Xeic Mani, cada estiu llegeixes lo mateix llibre!”. Evidentment esta persona estave equivocada i així li ho he demostrat ensenyant-li la data d’edició, febrer 2007. No negaré que tots los llibres que tinc de Pratchett se semblen bastant, lògic, són de la mateixa col·lecció, però no me tornaria a llegir lo mateix llibre quan encara me’n queden 3 o 4 dels publicats en castellà per llegir, ara, quan acaba los tornaré a agafar en força ja que és un humor que no passe mai de moda, com lo de tots los mestres del sentit de la vida. Pues això, que com ha tornat a sortit lo tema us dixo en uns quants extractes més:

Al principio, muchos visitantes lo confundian con las oficinas del Gremio de asesinos, que era el edificio agradable y soleado de al lado (los asesinos siempre tenían mucho dinero). A veces los jovenes bufones, oían a los jóvenes asesinos jugar al otro lado de la pared, y los envidiaban, aunque el numero de voces agudas disminuía considerablemente al final de cada trimestre (los asesinos tenían exámenes competitivos).

Los magos no creen en los dioses, de la misma manera que la mayor parte de la gente no considera necesario creer, por ejemplo, en las mesas. Saben que están ahí, saben que desempeñan un papel en la existencia. Pero comprenden la necesidad de creer, ni de ir por aí diciendo: "Oh gran mesa, sin la cual no somos nada". Sea como sea, uno siempre puede comer con una simple servilleta sobre las rodillas

De hecho, la popular publicación del Gremio de Comerciantes, Bienvenido a Ankh-Morpork, la Ciudad de las Mil Sorpresas, cuenta ahora con toda una sección titulada ¿Así que eres un invasor bárbaro?, con abundantes notas sobre la vida nocturna, las compras típicas que se pueden hacer donde se sirve buena leche de yegua y budín de yak. Más de un vándalo de casco puntiagudo ha regresado a casa a caballo a su gélida yurta, preguntándose por qué se siente mucho más pobre y mucho más propietario de una alfombra mal trenzada, un litro de vino imbebible y un burrito de peluche color púrpura con un sombrero de paja.

Dejando de lado los guisantes y los colchones, a través de los años la pura selección natural había establecido que las familias reales que sobrevivían más eran aquellas cuyos miembors lograban distinguir un asesino en la oscuridad por el ruido que no hacía.

Buencorte reunió cuidadosamente un cierto número de ingredientes caseros y había acercado a ellos una cerilla encendida.Mira que son curiosas las cejas, pensó. Nunca reparas en ellas hasta que te faltan.

- Se puede comer estas setas grandes?

- No, de ninguna manera.

- ¿Por què? ¿Las láminas no tienen el tono amarillento adecuado?

- No, no es eso...

- ¿Quizá el pie no tiene la textura adecuada, entonces?

- La verdad es que parece correcto.

- Se trata sin duda del sombrero, sin duda su color no es bueno.

- De eso no estoy seguro.- ¿Y por que no podemos comerlas?

- Por las puertecitas y las ventanas...


Extractes agafats de Pon's blog. He de començar a ficar marcadors als meus llibres...

dimecres, 13 de juny de 2007

Do re mi fa sol!

Este matí tenia festa, i he aprofitat per anar a les piscines a primera hora, després d’obrir claro, o sea a les 12. Com estos últims dies mos feie sol al matí i a la tarde núvol m’he afanyat a quedam en banyador ( si, m’he atrevit, i això que vaig fracassar en la posada a punt) i ala! a fer lo lagartija. L’objectiu ere treure lo màxim rendiment de les hores de sol, preocupat per un possible atac de núvols malignes, però estos, que de tontos no tenen ni un pèl, han posposat lo seu atac per un altre dia que estiga desprevingut i a més han aconseguit que me xurrasca viu! Núvols 1- Mani lo gamba 0!He perdut una batalla però no la guerra!
A part de la meua batalla particular, també he tingut temps per fer d’alcalde, ja m’enteneu: “Si manés, faria això, trauria allò, aquí plim...”. He decidit que s’ha de fer immediatament un bar “xiringuito” com Zeus mane. La cosa és senzilla, a la part de dalt hi ha una part cimentada, per a què? Pues per a ficar lo bar, que a la part de baix no pinte res (pintave perquè ja no l’obren). Imagineu-vos un bar d’aquells en lo sostre de canyís? ( tipo anunci de damm-lemmon), en la terrassa amb taules a l’ombra per poder fer la partida i beure tranquil. Imagineu-vos la barra i beure cervesa fresca mentre veus lo moviment de la piscina, cosa que no pots fer a la cova de baix. No diré res de com he imaginat lo servei, que bueno tampoc importe, no? A mi m’ha semblat tot plegat molt ídilic, sobretot pensant quan ja és tard i comence a bufa la brisa, però... de moment no sóc l’alcalde, encara que ara tots tenim més possibilitats que canvien cada 2 anys!!!
He pensat més coses, massa, tantes i tan inútils que ja ni me’n recordo ni falta que fa!
Esperant veure lo somni fet realitat, per passar l’espera proposo este Pub inflable de la foto, encara que potser serie una mica asfixiant i inflamable alhora, però no se pot tenir tot!




Pub vist a NLPC

dimarts, 12 de juny de 2007

Un més a la família


Lo Manicomi està gelós, lo seu creador totpoderós ( este sóc jo) acabe d’enllestir la seua nova creació, un nou bloc. No és un bloc normal, prenent com a exemple lo doctor Frankenstein he fet servir per crear-lo parts d’altres blocs o webs, el resultat és un blogstre!! En ell s’hi poden trobar notícies d’arreu del món que he disseccionat curosament, respectant l’original sense cap tipus de modificació del seu contingut. Són notícies fosques, a l’ombra, aquelles notícies que no interesse que la gent del “món feliç” sàpigo. Al igual que lo monstre de Frankenstein, este blogstre seguirà lo seu camí, i jo me continuaré dedicant al Manicomi, un bloc engendrat de forma natural que prompte cumplirà sis mesos i que seguiré amamantant.


Veure el blogstre ( no us esperéssiu res de l'altre món)

dilluns, 11 de juny de 2007

Amenaça nuvolar


Tot lo matí fent sol i ara que me’n vaig cap a la piscina han de vindre los núvols a tocar la pera. Núvols, passeu a formar part de la meu llista negra, juntament en les campanes, los gats en cel i l’alarma del mòbil! M'heu fotut enlaire lo meu dia de festa i me les pagareu!

dissabte, 9 de juny de 2007

Benvinguda

Com molts no saben com va l'assunto este dels blocs, dixo aquí una petita intro-descripció de la meua bitàcora a ver si serveix per aclarir algunes de les confusions que s'han creat darrerament.


Benvinguts al meu bloc, un espai on hi trobareu des de l’humor més cutre hasta dissertacions polítiques. Aclarir per a tos aquells que no sabéssiu com va la cosa, que esta pàgina no és oficial, vull dir en això que no és pública, vull dir en això que no depèn de ningú, ni de l’ajuntament ni de cap tipus de partit o organisme, és meua i prou. És lo meu bloc, i si a algú no li agraden los seus continguts que no hi entro, no s’obligue a ningú a entrar-hi. Ara, si de totes formes hi accediu espero que passéssiu un bon rato llegint les meues manimalades i anades de bola.
A vegades puc tocar temes polítics i lo que hi posaré potser no ho trobeu correcte, cap problema, me podeu deixar comentaris sobre lo vostre punt de vista que sempre és interessant escoltar l’opinió del demés, això si, agrairia que us identifiquéssiu, i si pot ser tenir un mínim de respecte envers a la resta de gent que opine al bloc. De totes maneres jo ja estic curat d’espants i mai censuro cap dels comentaris perquè aquí tots som lliures de dir la nostra, i jo tampoc vull ser censurat, tot i que sé que a molta gent li agradarie. Benvinguts al Manicomi!

dijous, 7 de juny de 2007

Lo melic del món

Este escrit no l'ha fet ningun anònim, està fet a quatre mans entre jo i Jordi, no és cap article de l'altre món, simplement lo que mos ha sortit de dins ara i avui, indignats per certs comentaris sobre naltros i sobre gent que apreciem.
NO vull creure que visc en un poble d’egoistes, un poble on la gent primer són ells i después també. NO me puc creure que hi haigo gent que l’únic que li trobo malament a esta última legislatura sigo l’endarreriment de les obres de dos carrers ( tot i que l’únic que s’ha endarrerit és lo carrer major, l’altre s’acabarà abans del període estipulat, però...) , lo canvi de nom d’alguns altres, o les festes majors. NO me puc creure que a la gent que suposadament estime lo poble, li importo tampoc lo futur d’este, que tot allò que sigon inversions per a que en tregui profit la gent jove i lo poble, se valoro poc entre esta classe de gent només perquè són coses que a ells no els afecten directament. Claro, com ells ja tenen la vida assentada, casa, pis, mas; feina fixa o cobran la pensió; tenen los fills col·locats aquí, o treballant fora, o bé assimilant que lo seu lloc està lluny d’aquí... com en definitiva ho tenen tot fet en esta vida, l’únic que els importe és que tingon lo carrer ben lluït, que haigon de pagar pocs impostos i que els hi faigon unes festes majors per tot lo alt i si pot ser gratuïtes! Què els importe a ells los pisos de protecció oficial, lo centre d’empreses i lo centre tecnològic, lo parc solar, l’adquisició per part d’incasol de 8,5 hectàrees de terreny industrial a l’aubal, la recuperació del meandre, los regs, la promoció de la cultura, restauració del patrimoni històric, lo casal de joves, lo mercat... i encara que no s’ho creguin la tant desitjada residència, on possiblement hi faran cap i on treballaran una seixantena de persones.

Voleu dir que no ens mereixem ser un cul de sac? Ens preocupem pel futur del poble? Per a sortir de la monodependència de la fàbrica? No!!!!!! Qui dia passa any empeny ! Ande yo caliente i riase la gente! La caseta i l’hortet i els altes a cascala! Ens mereixem que al futbol ningú vulgo ser el president, que hagi desaparegut el bàsquet i tantes altres coses, que lo Caspe de les 7 estigui ple al marxar i cada cop més buit al tornar!!!! Com podem ser tants estrets de mires?? Que no veieu que ens estem cavant la nostra pròpia tomba? Que tot això és PA PER AVUI I GANA PER DEMÀ??? A nosaltres ens diuen sembra agulles... segurament perquè no sabem sembrar res més! Ni prosperitat ni futur ni res!! Això es fer poble? Voleu gent per les processons? Pel futbol? Per la caça? Voleu tenir un poble viu? Comenceu a fer acte de consciència mentre aneu per les processons!!! Acabarem com Falset una potència de 5000 persones a començament de segle i ara són 2500. I sort que tenen que son capital de comarca sinó esgarrifat com haurien acabat. Que passarà si els banys de la 4 no es canvien? Lo riu net i els banys per canviar? Ai quina por!!!! Per algú això es motiu de preocupació? No l’ únic que importe son 2 carrers i els canvis de noms! Lo tip de riure que es deuen fer els altres pobles. Qui té més sentit de poble un alcalde que va a les processons per no perdre vots sense saber el nom ni dels apòstols ni dels evangelistes, o un batlle que no ni hi va ( senzillament perquè no es hipòcrita) i que es preocupa per a que un dia hi hagi més gent que vulgui fer d’armat? Un alcalde que pagarà sopar als armats i a totes les cofradies hagudes i per haver, o un que potser no en paga cap però que senta les bases per a que un armat que té 16 anys quant en tingui 20 pugui treballar al poble?

El vostre odi envers a flix queda reflectit en la vostra animadversió a la seva història, Molí d’Oriol, Castellons, Castell, refugis, qui no sap d’on ve no sap on anirà. Vosaltres si visquéssiu a Scala-dei tindríeu la Cartoixa oblidada; si fòssiu del Pinell tindríeu El celler abandonat; si visquéssiu a Barcelona, la Sagrada Família no s’acabaria mai! Si fóssiu de Benissanet, Bladé estaria oblidat; si fóssiu de Móra, Julio Antonio no tindria nom al col·legi ni és faria la fira del llibre Ebrenc; si fóssiu de Gandesa l’altre celler no surtiria a cap guia; si fóssiu de Corbera, el poble vell estaria enterrat, no tindríeu el centre d’interpretació de la Batalla de l’Ebre! Quants Flixancos saben que la Batalla de l’Ebre es va acabar a Flix? Que és aquella espècie de Torre que es veu baixant de la circumval·lació? Si fóssiu de Miravet, el castell seria una llegenda i no es representaria l’obra de Teatre..., si fóssiu de Falset ni faríeu la fira del vi, som l’únic poble que no té ni cap museu ni res del seu passat industrial!!!!!!!! Totes les centrals elèctriques de començament de segle tenen el seu museu, naltros? La pensió que és l’únic que importa. Si els grecs aixequessin el cap. Ells que sempre lluitaven contra l’oblit, que anhelaven que la seva història i la seva lluita no quedés en l’oblit, i nosaltres lo jornal bona nit i tapat, morts en vida com a Flixancos!! nosaltres som un mon a part, de 6 a 2, de 2 a 10, i així fins al final!!! Per això hem vingut a este món!!!! Això es sentit de poble?????????? Fem riure i fem la pena!!!

dimecres, 6 de juny de 2007

Secrets per compartir


Avui pel matí he tingut una reunió secreta en un lloc secret, allí m’esperaven 7 persones més d’identitat també secreta. El tema de la reunió també ere secret, tant secret que cap de les parts que estàvem allí sap el contingut secret i sencer de la reunió, només parts secretes que seran plasmades i manifestades tant bon punt rebem la senyal. Una d’estes set persones, la que estave assentada davant meu, m’ha tret un tema que ha derivat en llibres apòcrifs, escrits per un mestre de la vida. Este no és altre que Terry Pratchett, autor de la saga Discworld, del qual us deixo uns quants extractes del seu llibre “Soul Music” que he tret d'este blog que he trobat per internet (no tinc cap bloc al calaix en apunts de discworld, encara que..). No és un secret l'humor de Pratchett ja que és conegut arreu del món, no en va te la fama de ser el més robat a les biblioteques britàniques després del llibre Guiness dels Rècords. És en castellà perquè és així com arriben los volums aquí a Catalunya ( bueno i en àngles que és com los llegeixo jo, però ho fico així perquè ho entenguèssiu valtros) i no goso traduïr-ho i fer perdre-li la gràcia:
-Incís- Us heu d'imaginar un món fantàstic, en mags, trolls, nans i tota la pesca, ja que fa servir este escenari per ironitzar sobre el nostre món actual.

-Ah, en Ankh-Morpork sí sabemos con qué se hace la buena cerveza -dijo.Los magos asintieron. Desde luego que lo sabian. Por eso estaban bebiendo ginebra con tónica.

-La Guardia está diciendo que fue un suicidio.La Muerte asintió. Teniendo en cuenta como era Ankh-Morpok, entrar en el Tambor Remendado haciéndote llamar Vicent el Invulnerable era un claro acto de suicidio.

- Los viajeros fueron atendidos por el tabernero, cuyas maneras indicaban que les deseaba una muerte horrible tan pronto como salieran del establecimiento. La cerveza sabía como si estuviera más que dispuesta a contribuir a aquel propósito.

- Empleando la cantidad mínima de esfuerzo exacta, hicieron girar las enormes puertas hasta juntarlas como medida de seguridad, no eran gran cosa. Las llaves se habían perdido hacía mucho tiempo. Incluso el letrero de "Gracias Por No Imbadir Nuestra Ciudad" apenas era legible a esas alturas.

- Siempre podías decir al universo que aquello no era justo. Y entonces el universo te respondería: "¿Ah, no lo es? Lo siento"

- Bueno, en teoría... Supongo que yo soy la Muerte.
- ¿En teoría?
- Sí. Pero en este momento no estoy de servicio.
- Me alegro mucho de oírlo.

-Era un cayado particularmente bueno, de dos metros de largo y bastante magico. No era que el archicanciller utilizara demasiado la magia. En su experiencia, cualquier cosa de la que no pudiera librarse con un par de golpes procedentes de dos metros de roble problablemente sería también inmune a la magia.

- (Parlant del billar) El mejor tiro con efecto que había hecho hasta el momento consistió en un rebote en el protector, un rebote en una gaviota, un rebote en la nuca del tesorero que había pasado por el pasillo el martes pasado (ahí hubo algo de giro temporal) y un complicado rebote final en el techo. Falló la bola por los pelos, pero aún así el tiro tuvo su efecto.

A esperes de fer-li una entarada com se mereix, millor això que res.

dimarts, 5 de juny de 2007

Tempus fugit

L'entrada d'avui està dedicada al pintor i escriptor Inam Trebla, autor que molts coneixereu per la seua gran obra literària Lo cas Picasso (Imocinam edicions 2007). L'artista polonès mostre en les seves pintures elements i situacions de la vida quotidiana combinats amb amb paisatges onírics i d'una bellesa sublim. En aquest cas, el quadre titolat "Cabòries" és una composició que invita a la reflexió, adaptant el comportament pensatiu que té el personatge. Actualment està esposat al MAMA (museu d'art malalt) de Nova Nova York.

dilluns, 4 de juny de 2007

Passos bàsics per ser un pèl més odiat

Degut a l'animadversió que molta gent comence a sentir per mi per alguns dels continguts i comentaris d'este bloc ( dels que ni me retrac ni mé retractaré), i veient lo fàcil que és fer-se malveure, he decidit ser solidari i publicar la meua biblia personal sobre com ser odiat sense tindre un bloc. És una pauta de comportaments que vaig trobar fa molts anys per la xarxa, encara feia batxillerat!!, i que us he traduït de l'argentí (un idioma diferent del castellà com la valencià del català) com he pogut:
- Posa't darrere d'algú que jugo una partida de cartes o de dòmino i vés dient constantment coses com: "No, no, esta no, què fas?", "Huy, ara sí que guanyem", "Ara jugues esta i després esta altra".
- Reforça una conversa tocant constantment lo pit o l’estómac del teu interlocutor en lo dit índex.
- Demana prestat lo lavabo de la casa d'algú i no llenços la cadena.
- Truca a algú a les 3 de la matinada per a preguntar-li si se’n recorde de qui li va fer el gol de la victòria al Madrid al Bernabeu la temporada 2005-06.
- Al cine sentat enmig d'una fila ben plena i abans i durant la pel·lícula surt i torna diverses vegades.
- Sense que te ho pregunton, comença a parlar de les fàbriques i propietats que té tun pare.
- Si ets estudiant de Medicina o de Dret i te trobes un col·lega enmig d'una reunió o festa, monopolitzeu la conversa parlant de coses ben específiques de la medicina (o del dret)
- Passejant en amics, emborratxat ràpidament fins a la inconsciència, tot i que tot lo món estigo completament sobri
- Vés a viure a la casa del cunyat durant 6 mesos.
- Quan te dixon un CD, agafa'l amb los dits greixosos.
- Quan te preston un llibre, marca'l en lo teu nom i anota-hi telèfons o retorna'l sense la solapa.
- Monopolitza les converses a les festes en anècdotes simples de la teua vida privada. A més pots interrompre a la gent quan estigon parlant.
- Truca al mateix amic tots los dies a l'hora que fan la secció d'Esports a les notícies.
- No usos desodorant.
- Quan surtos al bar en los amics, demana whisky del més car, reclama lo millor servei i enfadat si t’atenen malament. Pregunta’ls-hi a tots que volen prendre o menjar. I a l'hora del compte: "Ara vinc, vaig al bany"...
- Posa so a tots los comandos de l'ordenador de la feina.
- Ajusta los controls de la tele hasta que se veigo verda i insisteix que a tu t’agrade així.
- Converteix en bateria ( tum-tum) qualsevol superfície que trobos.
- Canta lo tema de Batman sense parar tot lo dia.
- Amaga elements quotidians (sucre, melmelada, escombres) en llocs totalment inaccessibles.
- Escriu lo final dels llibres a la primer pagina d’aquestos.
- Programa les alarmes de rellotges, microones i altres a temps aleatoris.
- Aprèn codi Morse i tingues converses en los teus amics en públic consistents en "Biiiiiiiiip bip bip biiiiiiiiip".
- Deixa lo teu compact de Megadeth a l'equip de musica mentre ets fora amb el volum apropiat per a un estadi de futbol.
- Toca la botzina i saluda des del cotxe a complets estranys.
- Vesteix-te solament de taronja.
- Canvia de canal cinc minuts abans de que acabon los programes.
- Posa parts de Ben-Hur an les parts excitants de pel·lícules com Arma Mortal IV.
- Comença totes les teues frases amb "ooh, la la!".
- ESCRIU SOLAMENT EN MAJÚSCULES.
- No utilitzos ningun tipus de puntuació comes cometes punts i comes
- Compra conos taronges ( d’estos de circulació) i desvia los carrers cap a carrers sense sortida (atzucacs).
- Paga los sopars en monedes de 5 cèntims.
- Posa campanetes a cadascuna de les teues peces de vestir.
- Repeteix lo que diu un altre com si fos una pregunta.
- Repeteix 20 vegades en una conversació: "ho has sentit això?" "Que?" "No res, ja ha passat".
- Demana a la gent que se referixon a tu com El Conqueridor.
- Per Nadal canta " Navidad, Navidad, dulce navidad " fins que te quedos esgotat físicament
- Porta una capa que hi poso El Magnifico.
- Mira per damunt de l’ombro d'algú, murmurant, mentre llegeixes el diari.
- Deixa posat l'intermitent del cotxe almenos durant 100 quilometres.
- Intenta tocar pegant al teu mentó en les mans la Obertura de Guillem Tell. Quan estigos a punt d’acabar dis "no, m'equivocat" i comença novament.
- Crida al teu gos "Gos".
- Informa als demés que solament existeixen a la teua imaginació.
- Pregunta-li a les persones pel seu sexe.
- Contesta a qualsevol persona en la frase "això és el que TU creus".
- Menja’t lo relleno de les Oreo i guarda la maria.
- Parla en accent suec. SI ets suec parla com un cordovès.
- Oblida los finals dels acudits però assegurat que el qual ho escolte sàpigo que és molt bo.
- Menteix sobre coses òbvies com per exemple l'hora i el dia.
- Deixa enceses les llums del arbre de nadal fins al Setembre.
- Canvia lo teu nom a Pepe Aaaaaaaaaaaperez para ser lo primer de la guia telefònica. Declara que és un cognom swahili i demana que pronunciïn totes les a .
- Seute en al costat de la carretera en un secador de pèl apuntant als cotxes per a veure si reduïxen la velocitat.
- Inventa paraules inexistents sobre computadores i comprova si la gent conteste positivament fent veure que les sap.
- Usa quantitats industrials de colònia.
- Escolta discos de 33rpm a 45 rpm aclarint que ets un geni i pots processar més ràpid la informació.
- Acaba totes les teues frases en "d'acord a la profecia".
- Demana sempre una cadira per al teu amic imaginari.
- Vés a un recital de poesies i pregunta a viva veu perquè els poemes no rimen, encara que rimon.
- Pregunta als teus companys de treball preguntes fosques i sense molt sentit, anota-les al teu ordenador, al·ludint que són per a un perfil psicològic.
- Incessantment dis frases sense sentit, com per exemple "ànec maco no és barat".
- Tria 50 vegades la mateixa canço al jukebox.
- No li donos cap entonació ni accent a les frases, produeix silencis donant la impressió de que vas a dir alguna cosa més però no ho facis.
-No tingos mai contacte visual. O mai lo trencos.
- Dis que la conversa s’ha avabat tapant-te les orelles en les mans.
- Dis números a l'atzar mentre algú està contant.
- Cita't amb la gent per al 31 de Setembre.
- Convida a molta gent a festes d'altres persones.
Espero que li sigo de profit a algú. Deixo per un altre dia los de collita pròpia.

dissabte, 2 de juny de 2007

Reflexió del dissabte

Flectere si nequeo superos, Acheronta movebo - Si no puc persuadir als deus del cel, mouré els dels infierns (Publius Virgilius Maro - L' Eneida, 7, 312 - )

divendres, 1 de juny de 2007

Veure, sentir i parlar!


Ahir vaig sortir un ratet, i potser perquè ere dijous i lo cap de setmana aguaite, me vaig trobar en un munt de gent. Tothom, gairebé, me va treure lo tema del meu bloc, alguns per defensar-me i altres per dir-me que m’havia passat. La cosa no va passar d’aquí, faltarie, parlant la gent s’entén, lo que passe és que a vegades no se fique d’acord.

Los que me coneixeu sabeu que me fai en tothom, sigon blancs, negres, rossos, gallecs, francesos, arameus o selenites. La meua postura és està i no dono el braç a tòrcer, però no per això deixaré de parlar en una persona que conec de tota la vida, encara que tinguem punts de vista diferents.

Tinc un munt d’amics i familiars del Madrid, i quan jugue lo seu equip me cago en la mare que los a parit cap amunt, i què? Quan s’ha acabat lo partit los dos tan amics. Tinc coneguts i familiars del PSOE ( alguns millors persones que molts independentistes ) i m’agrade discutir en ells, encara que no els faré canviar d’opinió ni ells a mi, però són converses on un s’enriqueix i aprèn ( si se sap escoltar!).
En això vull dir que tot i que esta sigo la meua ideologia ( millorable i encara per definir, però en unes bases fermes i inamovibles) no perdré mai de vista los amics i la família.
L’únic que pretenem, jo i los que pensen com jo, és fer veure a la gent la realitat del país on ens trobem, sovint amagada pels “mass media” (lo que m’ha costat trobar informació sobre les CUP!). Fer veure que este sistema és una merda, però que en podem treure profit si juguem bé les nostres cartes, i per això és imprescindible la participació i implicació de la joventut, los que han de ser los futurs agents socials del municipi.
S’ha de fer entendre que, tot i que mos vulgon dir lo contrari, lo normal és que a Catalunya sigon los partits catalans los hegemònics, que s’ha normalitzat el PSOE i el PP i són partits foranis. S’ha de fer veure i entendre moltes coses ( massa! i avui estic espès), i jo sóc el primer que vull veure i aprendre.