divendres, 20 de juliol del 2007

Històries de matinada

- Orbac! Dóna la senyal, és hora d’esmorzar! – exclamà Atupedllif.
- A les seves ordres senyor – digué l’Orbac somrient.

Una mena de brunzit ressonà entre la malesa i les tropes començaren a desfilar. No es pot dir que fossin un exemple de disciplina militar, però tot i això semblava haver-hi ordre dins d’aquell caos, tots obeïen les directrius del seu líder Atupedllif. El contingent es posà en moviment, la consigna era clara i l’objectiu no podia ser més fàcil. Al poc temps, Atupedllif i els seus ja divisaven les seues preses, s’aturaren un segon per reagrupar-se abans de llençar l’atac.

- Que aprofiti! – Bramà el capdill. I es tornà tot negre.

Atupedllif i la resta estaven farts. Alguna cosa, però, no havia anat del tot bé, es sentien marejats i alhora alegres. Quan donà l’ordre de retornar a casa, les paraules semblaven pesar a la seva boca i el regiment sencer es posà a riure; excepte una vintena que havien quedat atordits com a conseqüència del tiberi, i els que moriren en l’assalt; fins i tot els ferits rigueren com bojos, oblidant per moments els talls i les lesions. Arribaren més tard del previst, el camí planer de l’anada es convertí en un calvari tortuós. Però el pitjor estava per vindre, a l’entrada del poblat els esperaven les seves parelles i no precisament per donar-los la benvinguda. Portaven més de dos hores esperant-los i els més petits ploraven de gana.
- Ja era hora – Esculpí a l’aire Atupalam, la parella d’Atupedllif.
- Eh?... Ah! Mmm... Wones... ji ji ji – Balbucejà el cabdill com pogué, intentant evitar somriure. – Lesssmorzzar ez a kaza! – I es plegà.

Després d’aquell dia decidiren traslladar el poblat en un altre indret, en busca de menjar més profitós i menys adulterat. Tot i això, alguns dels soldats, incloent-hi Atupedllif, feien escapades matineres cap al lloc on van descobrir aquell àpat desinhibidor, lloc que batejaren com “La sangtíssima”, i que nosaltres coneixem com “ a fora de la disco”. Ells mos coneixen com l'esmorzar, o el sopar i nosaltres els coneixem com les (putes) mosques negres.

Esta història esta basada en fets reals, concretament ocorregueren a les 7:00 del matí del diumenge 15 de juliol a la sortida de la discoteca “Springflix” i la batalla se va saldar en una dotzena de persones mossegades per la mosca negra i unes quantes mosques mortes i moltes embriagades.

dijous, 12 de juliol del 2007

Springflix


Estos dies tinc lo bloc una mica descuidat. Lo problema radique en que he fet lo pitjor que podia fer en este món, agafar la discoteca ( juntament en Xentxo i Guillaume). Pues això, que porto una setmana combinant la feina en lo negoci, i claro al plegar ves cap a la disco, i llimpia, pinta, fés números, pensa!!! ... i ves a les gestories, lo banc, la caixa, l'ajuntament... Total: que a partir d'ara me continuareu veient a la barra però darrere.
Ah, per cert, la disco se dirà SPRINGFLIX ( legalment ja s'ho diu) i hi esteu tots invitats, a vindre, claro!

dijous, 5 de juliol del 2007

Avui odio: Tapa "Gatillazo" WC

Benvinguts a una nova secció del bloc Lo Manicomi. Que sigo nova i que sigo secció no vol dir que haigo de tindre continuïtat, quede dit ( encara està en espera la segona part de lo d'Asmodeus!).


Avui m'he adonat de que odio les tapes dels wàters; bueno més que les tapes, la segona tapa, aquella on un apoye les nalgues; que moltes vegades quan vols pixar de peu ( bona senyal) la tens que aguantar en una mà perquè no te pare de caure, i claro ja se sap que los homes dos coses alhora pues com a que no. Total, que pots:



A- Acabar una mica, bastant o molt pixat.
B- Que lo que acabo pixat sigo lo terra.
C- Que acabo pixada la tapa "nalguera" ( A falta de nom, jo la batejo).
D- Que acabos pixat tu, la tapa i/o lo terra, commutanse estos elements en combinacions de dos o tres elements.
E- Que tant buscar la forma d'evitar que s'abaixo la tapa se te'n vaigon les ganes de pixar!

Per a pixar, lo millor, per exemple això:

On


Off


diumenge, 1 de juliol del 2007

Juliol

Pel juliol,
ni dona ni cargol (o col).

Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits;
raïms de setembre, te'n llepes els dits..

Qui no bat per juliol,
no bat quan vol.

Pel juliol, amb poc foc bull el perol.

Pel juliol, la forca al coll.

Pel juliol, sega qui vol.

Pel juliol les garbes a l’era
i els bous al sol.

El juliol,
el mes de sol.

Nit de juliol,
pluja no vol.

Al juliol,
treu les garbes al sol.

Qui no es banya pel juliol,
no es banya quan vol.

La pedra de juliol,
no té consol.

Si vols una bona col,
planta-la pel juliol.

Pel juliol,
pesca qui vol.

Qui sembra espinacs pel juliol,
en menja quan vol.

Al juliol, ni dona ni col,
però tant col com dona,
a tot temps és bona


Pel juliol, beure,
suar i la fresca buscar.

Aigua de juliol, omple el cossiol.