diumenge, 30 de setembre del 2007

Do de pit


Este cap de setmana tinc festa general, és a dir, tant a la feina com a la discoteca. Com per a mi això és un fet excepcional, procuro aprofitar al màxim les hores del dia, i de la nit. No vull que pensesseu que escriure al bloc és desaprofitar lo meu temps, al contrari, però si us hi heu fixat estos dos últims dies només he fet que posar fotos. I avui més del mateix, esta foto la vaig fer ahir quan vaig sortir de casa en lo nou sostenidor posat, sí, m'he engordat tan que necessito portar-ne!

dissabte, 29 de setembre del 2007

Fa mal a la vista


Escric això ràpidament i com puc, perquè mirar esta imatge m'ha fet mal a la vista, i no és broma, si no us ho creieu probeu-ho!

divendres, 28 de setembre del 2007

Fent la sotataula


Ho porte clar!

Només cal veure les cares

dijous, 27 de setembre del 2007

Tan lluny i tan a prop


He llegit que los xinos, de cara a les olimpíades de Beijing ( Pequín) 2008, volen reduir la producció de "palillos" de fusta d'un sol ús, no pas los escuradents, sinó los de menjar, i és que se veu que cada any se talen 25 millons d'arbres per la tossuderia de no voler menjar en "forquilla" ( si los xinos tenen una saviduria milenària perquè encara mengen en palillos!) i per la mania de molts de no voler-los de plàstic. En esta mesura, i unes quantes més, lo govern xinès continue lo seu rentat de cara envers la resta del món, cosa que trobo bé, lo problema és que no n'hi ha prou en rentar-se la cara, potser és més prioritàri netejar-se bé les axiles o los formatges d'entrepeus.
De totes formes no passe res, la majòria de països l'acceptaran com un més del club, cosa que ja fan, i ballaran tots junts ben guapos, perfumats i maquillats, però bruts de cos i d'ànima com els antics cortesans a palau.




Mmm... este cartell d'amnistia internacional hagués sigut vàlid fa 15 anys, només hi hauria de ficar Barcelona 1992, on recordem hi va haver-hi tortures a independentistes catalans (operació Garzón) per part del govern espanyol,i la complicitat de molts butiflers, recollides també per part d'A.I. però d'això fa molts anys i per sort les coses han canviat... en la nova llei antiterrorista ningú se n'antere... casi!

dimecres, 26 de setembre del 2007

Sorpresa! Portave bessonada!


Fa uns instants la mare xarxa acave de donar a llum dos nous blocs, los quals passaran a engreixar la família de blocs ebrencs. Els han batejat com a Disco i Springflix.

Disco sembla ser el més reservat dels dos i quasi no obre boca, això sí, és la mar d'expressiu, i és que se tracte del bloc de fotos de la nova discoteca local.

D'altra banda Springflix, amb poc temps de vida ja parle més del compte, és lo bloc on s'anirà informant de les festes, actes, partits... que se faran a la disco i, com s'explica en el bloc, també recollirà la millor o millors fotos de la setmana.

De moment no estan gaire desenvolupats, sobretot Disco, però sota la tutela de Jordi i meua, en uns dies començaran a caminar i en dos setmanes ja aniran de festa i com a casa!

dimarts, 25 de setembre del 2007

Fent punta


NO poso mai este tipo de fotos al bloc, però tenin en compte que no és molt explícita ni de molt mal gust i que a mi m'ha fet molta gràcia he decidit penjar-la.
A més he posat una nova enquesta, de fet és una doble enquesta, i possiblement algú me criticarà que és una mica maxista, però no és així, fixeu-s'hi bé i veureu que la dels homes és bastant feminista.
Aquí teniu l'enquesta original, que he modificat perquè sinó no tenie sentit més enllà de fer gràcia:
Lo més millor per a l'home:
- sexe
- sexe
- sexe
- sexe
Ala, avui doble entrada, no us queixareu! Això sí, més quantitat però menos qualitat!

Two beer or not two beer



Rastrejant pel google imatges, m'he trobat en esta taula sobre la cervesa i l'efecte que té al combinar-la en diferents elements o accions. La veritat és que algunes combinacions són bastant inverossímils, però n'hi ha algunes del tot acertades, com la del micro o la del cono, qui no n'ha agafat mai cap, sobretot per fer d'altaveu i marejar al personal en crits i cançons. Estes festes per exemple,la gent va trobar en los "altaveus de fira" lo substitut ideal per amenitzar les nits, inclús portaven cançonetes incorporades, i és que no hi ha res que mos agrado més quan anem contents que contagiar la nostra felicitat als altres, esforç que moltes vegades la gent no sap apreciar i t'ho recompensen en una galleda d'aigua i no per a beure.
També he trobat esta segona taula però com diu lo refrany "segundas partes nunca fueron buenas".



Per a mi falte la combinació "cervesa+ springflix = smile", si creieu que en falten més, deixeu les vostres als comentaris ( que ja no són comentarios, avui ho ha catalanitzat tot, me semble...)

dissabte, 22 de setembre del 2007

Més que més, menos


L'altre dia vaig fer una peregrinació a la capella de Benibèquer, per demanar-li al personatge que hi ha penjat al mig de símbol +, pues això, que me donés més vots. Com podeu veure a la foto, la meua devoció ere sincera, a més vaig aprofitar per demanar-li també que m'augmentes lo compte corrent, los dies de vacances i alguns centímetros..., l'únic que va cumplir va ser això últim, ara, al puesto on no tocave, a la panxa!!!
Imagineu si m'he engordat, que al tornar me van fer pagar per excés d'equipatge!!! Però tranquils ( i tranquiles sobretot) que a partir de dilluns començo un nou pla d'entrenament que convertirà los kilos de més en abdominals interiors ( d'estos que no se veuen però que hi són, o almenos t'ho vols creure).
Lo mateix dia que vaig anar a resar-li a jesuset, vaig tindre ocassió de visitar dos de les moltes cales verges que hi han a Menorca i que ara ja han deixat de ser-ho! ( Este és meu)
En este sublim acudit me despedeixo, deixant l'entrada d'avui per terra com ve essent habitual.

divendres, 21 de setembre del 2007

Divendres de ressaca


Menú del dia:

- Coca-Cola

- Tallarines xines

- Pollastre a l'ast en patates

- Coca-Cola

- Palillo

dijous, 20 de setembre del 2007

Ciutadans per Catalunya, ja sóc aquí!




No ha pogut ser, l'avió en que viatjava ha arribat aquesta matinada a Barcelona sense cap problema i lo meu somni de quedar-me a viure en una illa deserta ( mira que és díficil trobar-ne alguna entre Menorca i Barna) amb tots els extres i conndicions que vaig posar per quedar-me, s'ha vist frustat, maleït pilot!




I ara què? Un altre cop ha tornar a les feines, al meu pis mort i solitàri on només hi poso els peus per dormir, a la rutina on a més si sume que s'acabe l'estiu tenim com resultats carrers quasi deserts ( o deserts del tot), fred, pluja, vent, la soletat entre setmana... però hi ha una llum entre tota està negror, lo Barça!




L'únic que mos fa reviure durant l'hivernació, que mos motive a surtir i tornar a fer la vida social dels bons temps, és trist però és així, lo Barça s'ha convertit per a molts en la nostra via d'evasió, dos hores ( tres si fem la prèvia i quatre, cinc, sis o set si mos quedem a celebrar-lo) que mos allunyen de tots los mals i problemes de la nostra vida gris, els quals carreguem contra l'àrbrit, jugadors (inclús els nostres), directius, comentaristes i qualsevol que goso ( o tingo la mala sort) aparèixer per aquell "tub d'imatges" en forma de boniques paraules, dignes de la millor tradició literària espanyola i catalana ( la gent insulte més en castellà, li done més barroerisme, és que lo català és massa fi...)




En fi, com veieu me comence a afectar lo síndrome post-vacacional, i l'entrada d'avui que havie de ser una benvinguda a derivat en lo que ha derivat. Un dia més l'enquesta haurà d'esperar, ja ho diuen, lo bó... o es car o s'acabe ràpid!

dimecres, 19 de setembre del 2007

El torn del retorn

Per fi ha arribat lo dia d'oferir-vos una nova enquesta, bé, en este cas més que una enquesta és un pronòstic, i és que la pregunta d'avui, coincidint en que aquesta matinada torno cap a terres montillanes, és: Què passarà amb el vol d'Oceanic Airlines 815, o no ere este? és igual; que mos ha de portar a Barcelona?
S'estavellarà i la palmarem tots? S'estavellarà i només me salvaré jo? S'estavellarà en una illa deserta i els que sobrevisquem (jo ja m'incloc) haurem d'afrontar una sèrie de perills per garantir la nostra supervivència? Arribarà l'avió sense cap incident?
Estes i algunes variables més són les que podeu assenyalar a la nova enquesta-pronòstic del Manicomi, i recordeu el guantador rebrà com a premi una foto de l'administrador del bloc signada i dedicada, no esperis més i fes la teva aposta!
Ep! Pel que he vist això de fer l'enquesta en tantes opcions és una mica complicat, per això millor que deixeu la solució als comentaris, tranquils que no los miraré fins que torna ( si torno), així no podré amanyar l'aposta, si no podria fer estavellar l'avió si veig que hi ha molts que han dit que no hi hauria cap problema i he d'enviar moltes fotos, que van cares!
A mi personalment m'agradarie que l'avió fés cap a una illa deserta, on sempre fés bon temps i hi hagues mejar per a un regiment, i que si pot ser que hi anés un metge (amb medicaments) , un dentista (amb estris), un barman ( amb barra) , i bona companyia.
Ja veurem com acabe la cosa, de moment l'enquesta continuarà pendent!

dilluns, 17 de setembre del 2007

Final feliç

Fa poc més d'un any me vaig alegrar per la victòria del combinat espanyol al mundial de bàsquet, i en canvi avui me n'alegro de la seua derrota a l'europeu. Com pots ser? A què se deu este canvi? Pues sencillament a que les coses han canviat molt d'un any cap aquí.
Jo em considero català i com a tal vull tindre les meues seleccions, però com de moment no ens deixen competir en els esports majoritàris me de buscar a algú a qui seguir, quan guanya Espanya d'hockey, amb tot de jugadors catalans en part me n'alegro perquè són gent d'aquí, i prefereixo que guanyon ells que no pas un italià ( per dir algú) i al bàsquet l'any passat em va passar el mateix, la meitat eren catalans, felicitats per a ells. Però com deia totes les victòries de l'hockey, que en són moltes, han tingut poca repercussió en els mitjans estatals, i no van acompanyades de celebracions amb banderes espanyoles amb el toro o l'àliga. Això és el que ha passat amb el bàsquet, encara recordo quan al mundial de bàsquet de Montreal, al 2004, s'hi podien veure estelades a les grades i que jo recordi, ninguna rojigualda amb animals, ara això, com deia, ha canviat, i només cal veure la campanya que s'ha fet a totes les televisons ( a destacar A3 i la sexta, cadena que en tenia els drets) sobre la Ñ, la ÑBA, i enye que enye... A més com sempre, a la que guanyen als espanyols s'els hi pugen els fums, i la final d'ahir semblava estar guanyada des de que va arrencar l'europeu, ahir mateix a A3 a les notícies del migdia ja deien que después de la sufrida victòria davant Grècia, només calia que fos l'hora perquè es cumplís el guió i Espanya guanyès l'europeu per primer cop, meeec! Sort que los russos van aguantar l'embestida del toro i les picades de l'àliga i van donar un bon cop de falç i de martell damunt la taula. Aquest cop no anava en valtros Gasol i camarades, esta vegada anava en Kirilenko i tot lo que representa i lo que no representa.

diumenge, 16 de setembre del 2007

Cutrentrada

Esta entrada serà ràpida, més que res perquè me queden només 4 minuts i 58 segons, 56, 53,.. bueno me quede molt poc i no tinc res més suelto. Pos només dir-vos que com podeu veure he tret l'enquesta sobre Diana del bloc i que si me done temps ni ficaré una de nova, ah... i que si veieu que tinc faltes penseu que ni tan sols puc mirar enrere, me puc quedar petrificat com la dona de Lot. Òstia, només me queden 2 minuts... merda avui ja no hi ha enquesta, potser demà, paro que tinc que buscar un titular per esta cutrentrada. Ja'l tinc, apreto publicar que potser ja no me done temps!!!

dissabte, 15 de setembre del 2007

Ara sí


Si ahir us contava que m'estava empatxant de San Miguels, avui he descobert que a Maó, on he aterrat fa unes hores, la cervesa que predomina és la Damm, tot al contrari que d'on tinc jo l'hotel, a Ciutadella, això si que és mala sort, puto Murphy. Però com que de tot se n'apren, si algun dia torno instal·laré la meua base d'operacions aquí a la capital. És possible, però, que quan torna les coses s'hagin invertit, per allò de Murphy, i que me toco tornar a beure San Miguel, temps al temps.


A part d'això, ara me trobo a l'espera d'anar a veure l'espectacle "Com ballen els cavalls andalusos" que comence a les vuit al pavelló de Menorca, a Maó (on jugue lo Menorca de bàsquet) i m'he passat pel club de tennis on tinc la satisfacció d'estar prenent una cervesa estrella, i fresca, i alhora poder contar-vos totes estes collonades a valtros. Que no són gaire interessants, però us poden servir per si veniu algun dia, més que com a guia de viatges com a avís a navegants.


Cambio i corto. Seguirem en contacte.

divendres, 14 de setembre del 2007

Seguint l'estel daurat

Después del èxit del meu xiste d'ahir, estic pensant seriament a convertim en còmic pofessional, avui però, toque parla de algo més serio, com per exemple que porta des de que he arribat a la illa esta, de nom Menorca, bevent cada dia San Miguel, i no una, que en lo que portem ja me'n dec haver begut dos o tres caixes, això si, de moment encara no me pique lo cul.
Esta illa és una mica rara, mira que a tot arreu tenen Coca-cola, pues aquí no, només Pepsi, per a mi més millor ja que m'agrade més, però estos dies no m'ha pegat per anar de coles, i això que molts ja hi van... al cole!! jeje ( si es que tinc un futur com a humorista...). Però lo que més me preocupe no és que hi haigo San Miguel, és que me comence a agradar!!! Però bueno, la situació encara no és preocupant, l'altre dia vaig trobar un foco de resistència estrelladamniana i al assaborir una bona mitjana, vaig pensar: " com tu... ninguna carinyo!"
Així que, des de la llunyania, dir-vos a valtros que esteu en terra d'estrelles, assaboriu bé cada glop d'una bona damm que mai apreciem lo que tenim hasta que ho trobem a faltar!


Salut!!!




dijous, 13 de setembre del 2007

Este és meu

L'última entrada al bloc no se pot dir que estigues gaire currada, té una explicació: me faltaven segons ( aquí la connexió va per temps i damunt molts cops falle) i vaig tindre que matar-la a corre-cuita, no vaig canviar lo tipo de lletra ni tan sols. Rectificant lo que vaig dir a Menorca sí que hi ha gent que parle català, al menos més a que a Barcelona o Tarragona, ara, un català una mica díficil d'entendre, no confondre en lo rumano com va fer la Gemio fa uns quants anys.


Ara estic en un bar-pub, on m'han atès en català, però que només tenen San Miguel, que hi farem, no se pot tindre tot, això sí, hi ha un servei d'internet millor que a l'hotel, però bé, deixant de banda les meus peripècies per sa illa, no me vull fer pesat com aquells que quan tornen de vacances t'ensenyen les fotos ( paisatge, paisatge i la parella fent lo tonto, paisatge, paisatge i un de la parella fent cara de fals, paisatge, paisatge...) i nem a lo que és l'essència d'este bloc, les manimalades, tonteries o com li vulgueu dir.

Este és meu, l'entrada d'avui se títola ( ai títule!) així, perquè avui tinc per a valtros un xiste de creació propia i que va causar furor lo passat dilluns quan lo vaig contar, és lo següent, s'obre el teló i es veu Bender, lo robot de futurama, estirat a terra:

Es tanque lo teló, títol de la sèrie?...

...

...

...

...

...

...

...

Benderpla!!!

Vale per avui ja prou...

Actualitzo: Al bloc de Ferran Mata, molt recomanable, ja se va publicar lo meu xiste fa dos dies!

Reconquerint Menorca

Avui he arribat a Menorca, no pas de vacances com molts de valtros creieu sinó a reconquerir-la per a la corona catalano-aragonesa, primer començaré en Menorca que, com diu lo nom, és més petita que Mallorca, que és major... i res més que hi ha molta feina per endavant, aqui casi ningú parle català!

dimarts, 11 de setembre del 2007

300 anys d'ocupació...


"Celebrem" avui la diada de Catalunya, un any més sota el jou espanyolista, i va per a llarg... Aquest any, a més, es commemora els 300 anys de la derrota de les tropes de Carles d'Àustria davant dels homes del borbó Felip V, lo 25 d'abril de 1707 a Almansa. És per això que he decidit posar, com ja vaig fer a l'abril, dos cançons d'"Obrint pas", la segona una adaptació d'un altre grup del país valencià, "Al Tall" que descriuen perfectament, la primera, el sentiment actual de molts catalans, i el dels catalans de l'època la segona.

Va ser a la tardor de 1707
i encara volen cendres pels mateixos carrers,
les classes populars contra les tropes del rei
les pedres ho recorden quan avui les prenem.

Avui com ahir,
avui com demà,
el mateix camí,
el mateix combat.

Va ser la primavera dels anys que hem viscut
i encara veig com brillen avui els teus ulls,
quan prenem els carrers, escenaris d’un temps,
revoltes que han tancat les ferides dels teus punys.

Avui com ahir,
avui com demà,
el mateix camí,
el mateix combat.

Tot el que has viscut,
tot el que has cregut,
a dins del teus ulls,
a dins dels teus punys.
I la nostra revolta mai no podran aturar,
els nostres punys alçats
mai no podran abaixar,
els nostres somriures mai no podran esborrar,
la nostra actitud sempre serà de combat.
I mai no deixes mai de lluitar contra el poder,
mai noi deixes mai de plantar cara al poder.
Ahir, avui i demà sempre contra el poder!

Obrint Pas AVUI COM AHIR (Terra, Propaganda Pel fet, 2002)



Eixiu tots de casa
que la festa bull,
feu dolços de nata
i coques de brull.
Polimenteu fustes,
emblanquineu murs,
perquè Carles d’Àustria
ha jurat els Furs.

Enrameu de murta
places i carrers,
abastiu de piules
xavals i xiquets.
Aclariu la gola
amb vi i moscatell,
que no hi ha qui pare
el pas dels maulets.

Vine Pilareta
que et pegue un sacsó,
els peixos en l’aigua
i els amos al clot,
i si no l’empara
el Nostre Senyor,
tallarem la cua
a Felip de Borbó.

Si l’oratge es gira
en mal dels maulets,
vindran altres dies
que bufe bon vent.
Quant més curt ens lliguen
més perill tindran,
passeu-me la bota
i seguiu tocant.

dilluns, 10 de setembre del 2007

Humor Amarillo a Flix

Llegir lo comentari de Ann, a l'anteriot entrada, m'ha fet buscar lo vídeo de Humor Amarillo al You Tube, n'he trobat tres, grabats per la mateixa persona, i los tres tenen algo que los fa divertits de veure. Tot i això he decidit ficar només lo vídeo més llarg, ja que los altres dos només duren 5 segons. La veritat és que se van fer més grabacions de les gilipollades que vam fer aquell dia, però de moment no estan penjades.
Inclús hi ha un reportatge, gairebé integre, això si, grabat per un dels membres de la colla, més concretament Pepe "Robert" Livingstone, lo que fa que les imatges no estigon molt ben enfocades degut a les agressions que va sufrir per part dels participants a l'edició flixanca d'humor groc. De moment us dixo en este vídeo on podreu veure una dels probes, la de les bitlles humanes que, encara que no va ser de les millors, i tenin en compte que està grabat quan la rua estave finalitzada; és a dir, participants en un estat avançat de degradació, material mig esconyat i desbandada d'alguns per aconseguir cervesa gratis; us podrà donar una idea de lo desustanciats que som la colla de les panteres ninja ( que ni són panteres ni són ninjes) i companyia.

divendres, 7 de setembre del 2007

Resultats sorprenents!

A falta de pocs minuts per a que quedi tancada la primera enquesta de Lo Manicomi, los resultats són força sorprenents, repassem-los: Elton John, Mare Teresa i l’Alcohol i les Drogues encapçalen la llista de sospitosos amb 11 vots cadascun. Els segueix de prop Ni ho sé ni m’importa ( lo cosí germà de No sé, no contesto) amb 10 vots i lo que encara és més sospitós, la CIA només té 5 acusacions, lo que done molt que pensar.


En primer lloc, crec que la CIA ha destinat alguns dels seus agents per fer un seguiment del Manicomi i alterar mitjançant lo sabotatge informàtic les dades de l’enquesta, inclús han fet lo vell truco de dixar-se 5 vots per dissimular, se pensen que no los conec! Segur que també estan darrere del cas Ezquerro, coaccionant-lo per a que no marxo del Barça i l’Athletic baixo a segona.

Una altra cosa que trobo molt estranya és lo triple empat al capdavant, m’ha fet reflexionar ( per uns moments) i tot desfent la suposició anterior de la CIA,si no serà esta una senyal des del més enllà de la mateixa Lady Di assenyalant-mos clarament qui van ser els seus botxins? No va ser només un, sinó la triada formada per Elton John, la de Calcuta i Alcohol i les seves sequaces les Drogues.

Ara sí que tot quadre, Elton John necessitava treure’s de damunt a Diana per, com vam dir, convertir-se en l’única princesa d’Anglaterra, después va i li dedique una cançó per fer-se la víctima ( va arribar a ser el segon single més venut de l’historia de la música) i treure’n profit de cara el seu ascens social, cal recordar que a l’any següent va ser anomenat Cavaller de l’Orde de l'Imperi Britànic i aquell mateix any, 1998, va rebre un Grammy honorífic per la seva trajectòria musical, tot plegat un cúmul d’èxits que donen que pensar.

Per la seva banda la Mare Teresa de Calcuta, que no ere de Calcuta, bueno, depèn si apliquem lo de “¿de donde soy o de donde vengo?” o “uno no és de dónde nace...” però això ara no toque. En fi, que la pobra monja no va tindre gaire temps per gaudir de la mort de la que ere una de les seues fotomissioneres ( s’entén per algú que se fa passar per missioner o missionera d’un dia i l’únic que fa es fer-se fotos en crios morts de gana, ah i damunt rient i ben guapos) més assídues, per no dir pesades, ja que va morir al cap de pocs dies, més concretament lo 5 de setembre ( gràcies Viqui), al menos se pot dir que va morir en pau.

Lo d’Alcohol i les Drogues, venie a ser una mena de venjança personal, però en aquest cas més concretament en contra del que llavors era la parella de la princesa, Dodi Al Fayed. Alcohol tot i tenir les Drogues com a companyes de llit, se sentia atret per la sobrietat de Dodi però aquest el rebutjava cada vegada que Alcohol, borratxo com anava sempre, se li tirava a sobre, Dodi amb bones maneres li donava a entendre que la seua religió li prohibia aquest tipus de relacions. Aquest menyspreu no va ser lo que va fer encendre a Alcohol, lo que realment el va fer enfadar va ser quan va descobrir que Dodi flirtejava amb les Drogues, fet que va culminar amb una enganxada de pel•lícula al xalet d’Alcohol, en Dodi va marxar corrents i despullat, deixant una de les Drogues, la preferida d’Al, al llit. Aquell dia Al va jurar venjança.

I així va ser com un dia que Elton John, sota els efectes seductors d’Alcohol, i en companyia de les Drogues, parlant amb la Mare Teresa de Calcuta van organitzar l’assassinat de la princesa del poble ( un poble molt gran, això si).

Bueno, me penso que m’he enrotllat massa sobre esta conspiranoia, me falte parlar però del segon sospitós, Ni ho se ni m’importa, pos que he de dir, que este tio a mi, me la repampimfle!


Ah i recordar, que això de la enquesta era una excusa per dir que me votéssiu al Top Català, que us recorda ho podeu fer apretant lo boto que pose Top Català!

dijous, 6 de setembre del 2007

Obridors improvisats

Estos dies m'he fet un fart d'obrir botelles i la majoria de vegades no tenia l'obridor a l'abast, busca'l, que no és feina fàcil, i después que vaigo mig bé, perquè n'hi ha cada un que te desfàs les mans. Una vegada vaig veure un vídeo de uns que obrien les botelles amb un tros de paper doblegat diversos cops, ho vaig provar a la pizzeria per fer-me lo xulo i com sempre va ser un fracàs, vaig acabar amb sang als dits ( per aprendre s'ha de patir diuen). Ara m'he trobat en este vídeo on surten diferents maneres d'obrir una cervesa, o qualsevol ampolla que vaigo tap de xapa, inclús surt la del paper assassí! La última forma de fer-ho l'he vist fer alguna vegada a algú i sempre m'ha fet cosa, no la penso provar mai, ara la que no hi està és la de encetar-les amb la concavitat ocular ( l'òs que hi ha damunt del ull) que també l'he observat en los meus propis ulls, que per això estan per veure, observar, mirar... ah, i per a que entron les pestanyes a remullar-se de tant en quan.


Escrabel


Lo meu mestre jedi, Xavi, m’ha demanat que fes una petita entrada sobre lo torneig d’Scrabble ( lo joc aquell de les lletres) que se celebrarà a Móra d’Ebre. Què dir de l’Scrabble que la gent no sàpigo? Quin joc més bonic, dinàmic, excitant... podria estar adjectivant-lo hores i encara em quedaria curt. La veritat és que no hi he jugat mai, ho sento, però tothom m’ha dit que és apassionant ( ejem). Fora bromes, si no hi he jugat és perquè no he tingut mai l’oportunitat però estic segur que m’agradaria força, per als que tampoc haguéssiu scrabblejat mai podeu iniciar-vos a traves d’internet a la pàgina de “r de letras”, també els que hi jugueu podeu fer servir esta web per entrenar-vos, teniu temps fins al dia 9 de setembre. Lo lloc? Al Teatre Municipal la Llanterna de Móra d’Ebre. L’hora? A matinar, les 10. ( Joder Mani, “¿quien te ha visto i quien te ve?”, fent propaganda als morancos. Tot sigo per la causa jedi).

Si voleu més informació podeu visitar lo bloc de Xavi, on hi trobareu les regles i les bases del torneig, o bé la pàgina de joventut del consell comarcal.

Fins aquí esta publientrada.

dimecres, 5 de setembre del 2007

Avui Odio: Les seleccions


Benvinguts a la segona edició d’esta flamant secció, brille per la seua continuïtat, com és “Avui Odio”, si a la primera vam parlar sobre les tapes del wàter, ara no anem gaire lluny i parlem sobre les seleccions de futbol, que són una... tocada d’ous. Cada vegada que comence la lliga mos fan un paron d’una setmana, quan no son dos, per culpa de les patxangues ( Maltes, Illes Feroe, San Marino...) oficials de classificació pel respectiu mundial o europeu. L’any passat al setembre igual, i inclús van jugar quan faltaven dos jornades per acabar la lliga, para colmo al gener torne a haver-hi la Copa Àfrica.
Lo meu odi a les seleccions ve des del dia en que vaig deixar de ser espanyol, i com a conseqüència quedar-me sense cap equip al que seguir i animar, això va passar no fa molt, just quan vaig pendre una mica de consciència, devia tindre uns catorze anys ( més val tard que mai). Possiblement, quasi segur, si la selecció catalana estigues reconeguda no em sabrien tant greu estes jornades “FIFA”, però de moment hem d’aguantar veien a la “roja”, a vegades la miro, i alegrant-nos dels seus fracassos, m’encante veure com els hi baixen els fums, sobretot per la prepotència de les campanyes que fan des d’Espanya, encara recordo la d’Antena 3 al mundial de Corea on a cada anunci la “Seleccion s’ho havia de menjar tot i damunt se’n fotien dels rivals. I ara fan lo mateix en lo bàsquet (la sexta), semble que no n'aprengon!
En definitiva, que un cap de setmana més mos quedem sense futbol, del de veritat, i mos toque veure o no “ la de todos”, esperem que no mos fallo!

dimarts, 4 de setembre del 2007

Wars Simpson

He trobat este vídeo, potser porte dies per la xarxa, i com a seguidor dels Simpson i de Star Wars m'he vist obligat a publicar-lo. Fixe-us bé en tots los detalls, a ver si trobeu a Milhouse!