divendres, 30 de novembre de 2007

Mission failed

En estos moments me trobo en un estat crític. Tinc una bona ressaca. No acostumo a tenir-ne ja que normalment només bec estrella i ja m'hen puc fotre 25 o 30 que a l'endemà estic fresquet com una rosa, però ahir lo camarero del "Next" no va parar d'invitar-me a "xupitos".
Odio los xupitos, beure'ls i preparar-los, i no en bec mai, però claro, qualsevol li diu que no a un tio que fa 2 metros (lo meu estat d'alegria també afavorie la ingesta). No és que lo paio vulgués ligar en mi, ni molt menos, fins i tot se pensave que una amiga ere la meua nóvia i també l'invitave -" venga parella, uns xupitos"- lo que passe és que com li vaig deixar propina dos vegades, lo pitjor que vaig poder fer, a la tercera que vaig anar a demanar ja va començar en la tonteria dels gotets. Pues entre lo veneno este i les cerveses San Miguel embolica que fa fort, avui a patir.
Ja sé que sóc una mica fals, tot just a la meua última entrada críticava la San Miguel, però ho sento molt, no hi puc fer més, només bec cervesa i ere o beure això o la merda aigualida de la Coronita o lo que és pitjor: Budweisser, encara rai que ere la Nostrum ( col·laboradora en los xupitos de la ressaca, 6'2º!!).
Total que entre una cosa i l'altra pues al final tants elements desinhibidors van fer que aconsseguís engatussar una noia ( devie anar pitjor que jo) però com no portava desodorant i ja feie hores que feia lo primitiu va passar això:

"La Caterina sortint de la finestra de casa meua"

Aquí no va acabar la cosa. No me podia quedar a les portes de la glòria, així que vaig sortir de nou a caçar, me va costar una mica, sobretot trobar l'arco i les fletxes ( per poc que no prenc mal!!!) però al final va caure un exemplar de raça ária, tot i que lo resultat va ser lo mateix que l'anterior. Lo meu olor corporal la va espantar:

"L'Eva baixant les escales de la meua modesta casa"
No vaig tornar a intentar-ho, estava molt cansat i me vaig quedar adormit, millor... a vegades val més una retirada a temps que no pas deixar la feina a mitges, i jo no estava per a gaires trotes, així estic avui.
"Moraleja": Si has de caçar deixa't estar de mamar... i porta AXE

dimecres, 28 de novembre de 2007

"CERVEZA SAN MIGUEL" ALLÀ ON VA MENYSPREA EL CATALÀ

"San Miguel: allà on va, menysprea el català"

El nacionalisme espanyol ha desfermat una guerra contra l’empresa Moritz per haver donat suport a la Plataforma per la Llengua, entitat que ha elaborat un informe sobre la situació de l’etiquetatge a les cerveses. En aquest informe es diu que les cerveses etiquetades en català han experimentat un fort increment, passant de només 3 productes l’any 2001 a 36 cerveses en l’actualitat. Però hi ha contrastos. Mentre Damm ha passat a etiquetar en català el 60% dels seus productes, l’empresa San Miguel es nega a utilitzar aquesta llengua malgrat que, si més no, té tres bones raons per fer-ho: una, perquè etiqueta en més d’una vintena de llengües; dues, perquè inclou quinze llengües en una mateixa etiqueta; i tres, perquè és una empresa catalana que respecta mercats molt més petits com el danès o el finès. “Allà on va, triomfa”, diu el seu eslògan.

Però és mentida. A Catalunya són milers les persones que l’han deixada de consumir i que, amb bon criteri, s’han passat a Moritz. Moritz és una molt bona cervesa elaborada per una empresa catalana que data del 1856 i que després d’un parèntesi va ressorgir l’any 2004 amb una força extraordinària etiquetada en català. De fet, no hi fa constar només les dades bàsiques, també hi inclou la informació complementària. Aquesta política empresarial, que seria normal a qualsevol país del món, és altament meritòria a Catalunya, fins al punt que el consumidor l’ha premiada amb la seva fidelitat al producte. Deu ser per això que San Miguel es veu obligada a fer campanyes televisives per recordar que existeix mentre Moritz, amb un pressupost molt més modest, es va menjant el seu mercat.

“Donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l’ús del català i a la cultura catalana”, ha estat la resposta de Moritz a les ires de l’espanyolisme. I ha reblat que etiqueta en català “perquè és l’idioma propi del país en el qual té l’origen, la seu social i el cent per cent del mercat”. Tota una mostra de desacomplexada normalitat.
San Miguel, en canvi, respecta la llengua i la cultura de tots els pobles on va menys les del seu. No sols menysprea obertament la llengua i la cultura de Catalunya, fins i tot fa d’aquest menyspreu una imatge de marca. Molt bé. Però hi ha una cosa que San Miguel no hauria de menysprear, i és la capacitat reactiva de la societat catalana. La mateixa societat que va provocar grans pèrdues a Leche Pascual i que va propiciar el naixement de Llet Nostra, una empresa avui tan pròspera com l’estimada Moritz.


VICTOR ALEXANDRE



Així que ja ho sabeu catalans, a beure Moritz o com a mal pitjor Damm ( no t'enfados estrella meua).
Podeu trobar-les totes dues i ben fresquetes a Disco Springflix!!!

dimarts, 27 de novembre de 2007

Gràcies per estos 2 anys

No m'agrade parlar de la meua vida personal, però avui ho trobo necesàri.
Fa dos anys, un fet me va canviar la vida. Vaig conèixer una persona molt especial. Fa dos anys estava treballant de peó en un magatzem en una fàbrica d’ambient irrespirable, pels productes que manipulàvem però també per la tensió entre els operaris i la direcció de l’empresa. Gràcies a esta persona que m’ha fet sempre costat, treballo des de fa un any en una feina més neta, una feina que a vegades m’exigeix supera reptes personals i que me fan avançar en la meua formació com a persona. Estic content, encara que hagi hagut de sacrificar diners i moltes tardes, algunes de cap de setmana i lo que això comporte: reduir les dosis de Barça, Flix de futbol, futbol sala o hockey , esdeveniments del que era addicte. Havia canviat a una feina millor, però els problemes econòmics derivats de viure sol, sumats a més a la meua facilitat per buidar-me les butxaques va fer que busques una solució al problema. Des de fa 4 mesos tinc un nou projecte entre mans, que encara m’ha reduït més el meu temps lliure los caps de setmana, sóc així de gilipolles ( no vols sopa?...), se tracte d’un somni fet realitat, tot i que s’ha anticipat als meus desigs, però lo tren només passe una vegada a la vida i esta vegada no anave en retard, ans al contrari. Esta realitat, que de moment ha redreçat lo meu compte corrent, tampoc hagués estat possible sense lo suport de la meua persona amiga. És per això, que avui, lo dia que fa 2 anys del nostre primer encontre, vull agrair-li tot lo que ha fet per mi en este temps i tot lo que m’ha donat: los millors anys de la meua vida...

Gràcies
per tot

Pintamones

Això és possible? M'he quedat perplex. Mire-ho:




Gràcies a Nando per enviar-me'l

dilluns, 26 de novembre de 2007

Més Gol·liat que David


La foto és d'una campanya del comité olimpic alemany per promoure l'esport i evitar lo sedentarisme.

diumenge, 25 de novembre de 2007

Candelabres als sostres

Acabo d'arribar a casa muns pares després d'una setmana sense donar senyals de vida. Vinc de la pizze, com sempre, de fer lo vermut dels diumenges, és diumenge és clar. He dormit poc, i ja són uns quants dies.
Dino uns quants canelons, exactament sis. Sí, últimament menjo molt. La meua roba ja no dóna més de si. Demà, me proposo ( i ja fa dos mesos que m'ho proposo) començar les obres d'arranjament i millora de la meua façana vital.
Agafo l'Avui, que ma mare compre des de fa uns mesos per allò que "donen" de la nova canço, i vaig directament al Sostres.
Sí, ho confesso, tinc debilitat pel Salvador Sostres, no comparteixo la meitat del seu discurs, lo capitalista, pijo i superb; però me quedo en lo compromís en Catalunya i l'animadversió cap a l'estat espanyol. L'article d'avui, "xapo":


Paco Candel (Article de l'AVUI)

Ha mort una bona persona. Seria tant injust no reconèixer-li la bona voluntat de mirar de fer alguna cosa pels altres, com culpar-lo de les conseqüències menys positives que la seva tasca hagi pogut deixar-nos. Voli doncs amb ell, ben amunt cap al cel, el meu reconeixement i el meu agraïment. Però plantejaments com els de Candel només són útils, i tenen conseqüències justes, quan tothom és tan bona persona com ell. I esclar, els espanyols tenen molta mala llet, i gran part de la immigració que hem tingut, espanyola i intencionada, s’ha comportat amb molta mala llet amb Catalunya. Molts presumeixen de dur 40 anys aquí i de no parlar encara en català, i la raresa electoral de casa nostra es deu, en bona part, al fet que la immigració espanyola vota el partit que històricament més mal ha fet a la nació, el PSOE. Bona part de la immigració espanyola vota LOAPA i posar el president Pujol a la presó. I aleshores, esclar, no són els altres catalans, com Candel en deia, sinó els mateixos espanyols de sempre. La mateixa caspa de sempre, la mateixa brutalitat de sempre. Del discurs de Candel, que presenta víctimes socials que en realitat són botxins nacionals, se’n desprèn també la falsedat que Catalunya va aixecar-la la mà d’obra andalusa, quan tothom sap que qui aixeca les nacions, i les economies, són els empresaris, i que la mà d’obra és intercanviable. I per acabar de capgirar el sentit moral de la història, hi ha la idea de l’agraïment, com si els catalans haguéssim d’estar agraïts per la mà d’obra i cada vegada que un andalús es digna a aprendre el català, quan se suposa que els qui haurien de donar les gràcies pel país pròsper, pel lloc de feina possible, pel plat a taula i per l’escola gratuïta, naturalment catalana, dels seus fills, haurien de ser els que vingueren de la misèria i els donàrem el món sencer i ells a canvi només han fet que menysprear-nos, insultar-nos i no dedicar-nos mai ni un sol gest d’agraïment.

dissabte, 24 de novembre de 2007

"Cucaratxes" suicides

dimecres, 21 de novembre de 2007

La birra o la vida

dimarts, 20 de novembre de 2007

Flix a Valor afegit


Esta nit lo programa sobre economia del canal 33 "Valor afegit" tractarà sobre l'increment de l'ús de l'energia solar. Gratuïta, neta, inesgotable, l'energia solar ofereix un munt d'avantatges, però tot i que el nostre país és un territori ben assolellat, encara no s'ha desenvolupat prou. Ara, les coses comencen a canviar. Hi ha iniciatives privades i grans centrals de captació, i comencen a proliferar les anomenades "hortes solars", que converteixen els raigs de sol en quilowatts. Un d'aquests "horts solars" és lo parc solar Ramón Escriche de Flix, sobre el que se centrarà avui a les 23:09 h lo programa del 33.

Mem sobre blocs


Yourwinterwish d'Un desig d'hivern, m'ha passat este mem, que m'ha costat un colló de fer, més que res per enllaçar tots los blocs implicats. Al menos m'ha servit d'excusa per posar alguna cosa al bloc.


1. Quant temps portes com a blocaire?
Des de gener d’este any.

2. Com vas saber de l'existència dels blocs?
Gràcies a
Tantost, que un dia de nadals me va fer saber que havia agafat una frase meua per ficar-la al seu bloc. Un bloc? Què és això?... I així va començar tot.

3. Digues 5 blocs que segueixis diàriament.
Ni segueixo molts. Per exemple, de Flix los 5 que més visito són lo de l’alcalde ( batlle)
Pere Muñoz, lo de Jordi, Coses Meves, l’Imaginari i Llibernatura. I de fora vila últimament passejo molt per Un desig d’hivern, Martini amb Vodka, Tens un racó dalt del món, Esteve Cardús i Un cel vermell.

4. Ets lector anònim d'algun blog?
Si, moltes vegades hi voldria deixar comentaris però per falta d’inspiració prefereixo no deixa’ls.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.
M’encante com escriu la
Laura de Martini en Vodka. L’Esteve Cardús té una ploma exquisida, però si parlem de simpatia tots els que tinc a la llista d’enllaços me cauen blogalment bé.

6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?
Acostumo a anar de marxa amb blocaires de Flix com
Jordi, Júlia, Norma, Amorós i Toff. Si hagués de triar-ne 5 que no conec, sortiria en Albert_stk, Vier, Laura, Yourwinterwish i en Esteve Cardús, en tots trobo que hi tinc bastantes afinitats.

7. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual.
Evidentment en la meua parella
Imaginaria. Però si hagués d’escollir-ne 2 més, procuraria que no fossin de Flix per evitar moments tensos. Escolliria a la Laura, en el paper d'agent doble amb un martini amb vodka ( sacsejat no batut) , i a Yourwinterwish perquè lo nom me resulte de lo més seductor.

8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?
Me vaig enamorar fa temps d’una persona que amb el temps ha esdevingut una blocaira, i encara me té tonto.

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?
No, sóc molt exigent, i m’agradarie publicar cada dia entrades en una mica de nivell. Moltes vegades poso coses per posar i després me n’arrepenteixo.

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest mem.
M’agradarie saber que respondrien
Tantost, Pere Muñoz, Jordi, Norma i Ferran.

diumenge, 18 de novembre de 2007

Lo millor regalo d'estos nadals

divendres, 16 de novembre de 2007

Escullo el camí o el camí m'escull a mi

Algú que llence un CD al carrer, un fet que tot i que no sigo molt habitual, ni molt cívic, segur que passe cada dia en algun lloc del món.

Algú que està a casa i una trucada fa vestir-lo a corre-cuita, canviant-li els plans que s’havie fet per uns de millors: se’l prenen de festa ( i ja són quatre dijous seguits )

Uns a qui la manca d’aparcament, rarament està plena aquella zona, fa canviar la seua ruta per anar al bar on va tots los dijous l’algú que estave a casa i que a mig camí decideixen, per culpa de l’algú que estave a casa, agafar una drecera per fer-hi cap més aviat, ja que feie molta fred.

L’algú que estave a casa i que uns han fet sortit i que no ha aparcat al lloc de sempre i que està passant per un carrer on no hi passe mai, trobe al terra un CD que algú ha llençat.

Que algú trobo un CD que algú altre ha llençat no és cap cosa del altre món.

Que algú que se digo Mani, que en principi havie de sortir per Lleida, que momentàniament no ho fa ( els dos acompanyants estaven cansats), que quan està a casa uns altres dos el convencen i finalment lo porten, que no trobe lloc a prop del bar on va sempre, que passe per un carrer desconegut i que trobe un CD que algú ha llençat i que al girar-lo hi vegi escrit en aquest Mani, és una cosa d’un altre món.

Quina probabilitat hi ha que algú que se digo Mani ( n’hi ha uns 110 a Catalunya i 80 a Espanya que porten este cognom com a primer ) trobo un CD que hi poso Mani en un lloc que no havie freqüentat mai?
Quina probabilitat hi ha, a més, de que algú tiro un CD que hi poso Mani aquell mateix dia ( a les ciutats suposo que solen netejar cada dos dies) ?
És casualitat que aquell CD arribés a les meus mans?
Existeixen les casualitats?
Causalitats i casualitats, què és què?

Imatge del CD


Malauradament les meues expectatives sobre lo contingut del cd se van esfumar al comprobar que només hi havien grabades dos cançons màquina. M'esperava fotos o potser millor vídeos, en fi...

dijous, 15 de novembre de 2007

15 de novembre

15 de novembre. Este dia me recorde que un cop vaig tindre sant, en concret Sant Albert Magne. Fa molts anys que no ho celebro i si algú per casualitat me felicite no me quede més remei que donar-li les gràcies, tot i que li adverteixo que a mi això dels sants, santes i santets me fa repelús i que si pot ser evito felicitar-me santorals d’ara en endavant. ( Dic santorals perquè muns pares no en tenien prou en ficar-me un nom ni dos, que me’n van ficar tres a lo “todos los santos”).

15 de novembre. És lo dia mundial sense alcohol, cosa que he descobert avui. Com jo ahir ja vaig fer bondat, vaig sortir un moment a controlar la discoteca i només vaig engolir una trina de taronja, i avui me fan anar a Lleida de festa ( sempre me posen la pistola al pit) permutaré los dies i podré dir que per unes hores m’he sumat a la causa contra l’alcohol.

15 de novembre 2007. Publico l'entrada número 168 al bloc dedicada al 15 de novembre en una clara manca d'inspiració. Només se salve de l'infern la imatge, llegiu bé les advertències.

dimarts, 13 de novembre de 2007

Assalta-blocs

En atac de ràbia i paranoia, no sé per què, he atacat i sabotejat alguns dels blocs que no soporto de la meua llista d’enllaços. Però no he estat prou caut i m’han descobert. Ara tinc montada una mani al Manicomi demanant-me que arregli l’esgarrat, espero poder solucionar-ho abans que les destrosses a la meua pàgina sigon irreparables








Podeu destrossar i assalta blocs des de Netdisaster.

divendres, 9 de novembre de 2007

Algunes imatges més

- Quedarà per llepar-se els dits

Darth Wàter

- Com t'ho "fai"?

A la "parrilla sabe mejor"

- Aquí, tot bé!

dijous, 8 de novembre de 2007

You'll never sleep alone


Més de 20.000 seguidors del Glasgow Rangers i de la cervesa han passejat la seua panxa, tatuatges, crits guturals i alguns violència i males maneres per la ciutat de Barcelona en motiu del partit de champions de dimecres davant el Barça.

Com lo partit que van fer los escocesos va ser de pena i l'equip de Catalunya va guanyar plàcidament, és a dir, ahir de "protestar" poc; la principal notícia podria haver estat la quantitat de litres de cervesa que s'han arribat a beure los hooligans unionistes.

Per exemple, a la cerveseria Baviera, hereva del mític Cafè Baviera (on els jugadors del Barça de les primeres dècades anaven a comentar els partits), se van despatxar més de 700 litres de cervesa quan encara faltaven un grapat d'hores per al partit, i molts bars se van quedar sense existències, i contents... van fer l'agost ( ex. 700 l de birra x 6 euros= 4200 euros en un matí!!!). Ja haguessin pogut vindre a jugar contra lo Flix, un equip que si fa no fa té lo mateix nivell, i passar per Springflix i deixar-me sense estrelles.

Però bueno, com deia, la notícia més important i que ningú li ha donat importància, és que si a Barcelona hi havie 20.000 aficionats del Rangers, i pel que se va veure tot homes, a Glasgow hi havie un dèficit masculí enorme, fet que los del Celtic, equip rival de la ciutat, van degué aprofitar per marcar uns quants gols "fora de joc" i en camp contrari al mateix temps que devien cantar una versió del seu "never walk alone"*. Celebrar la derrota del enemic i a la seua pròpia casa... no té preu.


* Himne que comparteixen el Celtic i el Liverpool.

dimecres, 7 de novembre de 2007

Consells d'amic

Des del dia que vaig descobrir la sèrie Herois, de la qual estic enganxat, que fantasejo que tinc poders com los protagonistes i a vegades m'agradarie volar i en alguns casos sortir volant. Parlant sobre lo tema, un amic me donar unes recomanacions per si volia emular les peripècies de les orenetes, les directrius eren sencilles i això va fer que m'animès a provar-ho. Esta és la foto del moment abans del salt:



Al final me n'he recordat que jugave lo Barça i ho deixaré per demà, que no tinc res que fer, ja us contaré.

dilluns, 5 de novembre de 2007

Telefart de l'Agència M

Un tal Macsi se proclame campió del món de motociclisme en la categoria de 125 cc al quedar en segona posició al circuit del país valencià.
Xest, 4 de novembre 2007.

dissabte, 3 de novembre de 2007

Converses i Conserves Mani


Des de que vaig llegir la notícia de la "almeja" Ming, que me porto preguntant:


-És comestible una cloïssa de més de 400 anys ?


Bueno, comestible segur, ho són hasta los bratswurts del guissona - la meua especialitat en pa "bimbo" ( que no és bimbo sinó del que venen a la mateixa franquícia que la vianda, i que sorprenentment no se florix mai i està sempre igual de flonjo com lo primer dia), en molt pebre, molt ketchup i molta mostassa. - potser la pregunta que s'haurie de formular és:


- Té bon gust una cloïssa de 400 anys?


La resposta quan tornon a trobar-ne una altra de similar i en comptes de contar-li les ralletes de la closca, la cuinon a la marinera o si els ve de gust a la manimanera, és a dir, a la planxa en pa incorrupte i en molt de pebre, ketchup i mostassa.

divendres, 2 de novembre de 2007

Ja tocave


Avui per fi he iniciat, amb l’ajut de l’empresa de neteja Imaginari S.L, los treballs de neteja i desinfecció de los 70 m2 on passo lo temps quan no estic ni al Casal, ni a Springflix, ni a la Pizzeria, ni a l’Escala ( on cada vegada i puc anar menos), ni al Pavelló, ni al camp de futbol, ni a l’Ajuntament, ni dinant a casa dels papes, és a dir quant dormo.


Per un dia m’he sentit com un paleontòleg, desenterrant restes d’objectes varis ( etiquetes de roba, botons, trossos de disfresses, bastonets de les orelles, palillos, més palillos, paper higiènic, més i més paper higiènic... i les típiques monedes de la família de 5,2 i un cèntim) descobrint teixits que creia perduts, i esborrant els rastres del que podria semblar una bacanal caliguliana, o més aviat l'experiment de soltar un porc pel pis durant un parell d’hores, i deixar lo resultat com a decoració durant dies i dies.


Ara la cosa està millor, ja puc invitar a passar inclús a les rates, que fins ara s’hi negaven al·legant que ja coneixien massa espècies de gèrmens, bactèries, puces i àcars com per a fer nous amics ( ja se sap, com més coneguts més compromisos).


En definitiva, que he reobert les portes de casa meua al públic, al menos fins que lo porc me torno a decorar lo pis.