Ve de lluny

En tente també

Fotografies famoses amb Lego

Més reproduccions, algunes de molt bones, aquí.

Publicant peticions

Com sabeu tinc per costum accedir a totes les peticions que amics, coneguts o lectors me fan arribar. Via mail m'han passat este correu, l'autor del qual m'ha demanat que el publiqués aquí al Manicomi. A mi ja em va bé, així aprofito per actualitzar-lo, mentre espero el retorn de Talia.

L'altre dia me van dir una de les pitjors coses que se li poden dir a un estudiant d'enginyeria: "No et fa vergonya estar estudiant encara?", que és equivalent a una altra que també he hagut de sentir milions de vegades: "Ah! Però encara no has acabat?"

T'agafen ganes de contestar de mala manera: "No, fills de la grandíssima perra, encara no he acabat". A veure, fills de puta i de mil pares, quan acaba la carrera ho sabràs, el món sencer ho sabrà, me posaré un nick amb mil icones de felicitat al messenger i suficients dibuixets d'aquells que parpadeguen para provocar-te un atacat d'epilèpsia. Faré una festa, ho publicaré a la Veu de Flix, ho anunciaran per la radio, definitivament HO SABRÀS. Així que ni se't passi pel cap tornar-m'ho a preguntar, és obvi que no, encara no he acabat. I preguntar-ho, no més que donar-me ganes de fotre'm de dalt baix del pont o maleir el dia que vaig descartar estudiar interiorisme deconstructivista, decoració floral japonesa, o alguna altra de les merdes aquestes que la gent estudia i aprova passant-se 4 anys al bar de la facultat rascant-se els collons.

Ja et coneixem, direu, segur que exageres, de veritat és tan difícil? No, home, no. És facilíssim. El que passa és que disfruto hipotecant un ronyó per a pagar apunts, llibres, i deixant que em fotin vigues pel cul en forma d'exàmens de 5 hores (amb mitja hora per dinar i amb permís per anar a la biblioteca a buscar llibres, com si això et pogués servir d'alguna cosa...). És difícil, ÉS CLAR què és difícil. És tan difícil que les ments paganes en la matèria són incapaces d'imaginar els nivells de comprensió i abstracció absurda que pot assolir la ment humana. No responc de mi si una altra persona posa en dubte la dificultat de la meva carrera.

"Pues lo fill de fulanita se la va treure a curs per anys" Molt bé, pel fill de fulanita!! Tirem-li confeti i ballem al seu voltant. També hi ha gent que és incapaç d'acabar-la mai i no veig a ningú felicitant-me per no haver cedit a la temptació que t'assalta cada vegada que dorms 4 hores en 3 dies. No hi ha comparacions que valguin, perquè llavors em posaré a parlar de companys meus que s'han tret la teva merda de carrera, sigui quina sigui trobaríem exemples, com a passatemps mentre estudiava LA MEVA carrera i segurament amb millors notes que tu. A veure qui humilia més a qui.

"Però, quants anys portes a la carrera?" ELS QUE SIGUIN, INFELIÇ. Els suficients per a saber que ta mare i ton pare devien ser germans amb sol mirar-te a la cara. I has de saber que cada any és com un infern en que et claven vidres entre els dits dels peus i t'arranquen les ungles amb unes alicates, mentre et fuetegen l'esquema i la ruixen amb aigua de mar. I aguanto, perquè m'agrada!! No t'atreveixis a jutjar-me.

"Lo que vaig estudiar jo també és molt difícil. El què has de fer és estudiar més" Oh, sí, el teu examen de fotre's un dit pel cul i ensumar-lo, supera en dificultat el temari de matèries com: Xarxes, serveis i sistemes de comunicació, Xarxes, serveis i sistemes avançats de comunicació (per si no n'havies tingut prou amb la primera), Senyals i sistemes, Probabilitat i processos estocàstics (esta, ja sol pel nom fa por), Dispositius electrònics i fotònics, Relativitat, Física Quàntica, Disseny microelectrònic o Sistemes Digitals.

És que, clar, és molt dur fer parcials en que alliberes matèria i fan promig amb el final... Puf! Que complicat que és lo teu, eh! A penes et quedarà temps per a rascar-te l'entrecuix. Sí, serà això, que no estudio; els exàmens de 5 hores, els temaris impossibles dels que ni molts professors tenen puta idea o preguntes tretes del peu de pàgina escrit amb lletra minúscula que estava al 4rt llibre de la bibliografia d'ampliació (no ha la recomanada o obligatòria per a seguir l' assignatura), les preguntes trampa tipus test de carnet de conduir,... són meres distraccions respecte a l'autentica realitat: ESTUDIANT S'APROVA, seeeee seeeee! Tu tranquil, que sí...

I, per què estudies una enginyeria?

Perquè dormir menys és viure més.

Perquè el fuet, la cera calenta sobre el pit i les màscares, ja m'aburrien

Perquè m'agrada escoltar tots els cd's que tinc en una nit

Perquè la vida són 4 dies i a mi me'n sobraven tres

Perquè volia aprofitar el compàs que em van regalar per la comunió

Perquè no tenia ni puta idea d'on m'estava ficant

Perquè era jove i no sabia lo que feia

Perquè em van les preguntes de 6 punts, que necessiten de 4 folis de càlculs per a ser respostes

Perquè "el que vale, vale y sinó a Empresariales"

Perquè el redbull, el cafè i la coca-cola són adictius, i necessitava una "tapadera"

Perquè... per què?!? peeeeerquè?!?! Això em pregunto jo a totes hores.

Perquè m'encanta sopar quan surt el sol, esmorzar a les 3 de la tarde i dinar a les 8.

Perquè mola tenir exàmens de 4 o 5 hores, i que et falti temps

Perquè portar ulleres et fa semblar més llest, i passar-se moltes hores davant de l'ordinador ajuda molt a tenir-les que necessitar.

Perquè com que tampoc tenia vida social abans de començar-la, no em feia por perdre-la

Perquè prefereixo que mons pares em diguin que necessito sortir més, enlloc de dir-me que no paro per casa.

Perquè m'agrada passar més temps amb el meu company de laboratori que amb la meva novia... eh.... espera...

Perquè m'encanta que les dones em diguin: "Ah!! Estudies allí on els frikis alcohòlics pervertits" i veure-les fugir corrents.

Perquè amb un pot de Pringles i unes quantes hores, em puc connectar a internet agafant-li la wifi al veí de davant de casa.

Au va!

Més tires de Faro aquí.

Minimals

Més aquí

L'hoquei de Flix, el millor

Radioactiuman

Humor perdut

Genial vinyeta d'Alberto Montt referint-se a Lost però que alhora resumeix el món "real". Aprofito per invitar-vos a visitar lo seu blog: en dosis diàries ( l'enllaç al nom).

Per cert la quarta temporada ( de Lost ) és espectacular!

Beure cervesa després de practicar l'esport disminueix les "agulletes"

Beure cervesa després de fer esport facilita la recuperació dels músculs amb cruiximents o que mostren símptomes de fatiga gràcies al seu efecte antioxidant, segons ha dit el professor de Fisiologia de l'Exercici INEFC de Medicina de la Universitat de Barcelona Joan Ramón Barbany

Llegir l'article sencer a Público.

A la foto veiem unes noies exercitant-se i reconstituint-se al mateix temps.

Per cert, he posat al títol "agulletes" ( contraccions i cruiximents és una opció) perquè hi ha força controvèrsia sobre la traducció d'aquest terme al català. Aquí com li diem així pos així se quede.

El nacionalisme lingüístic

Un llibre força recomanable (via Fernando):

Dos homes es barallen. Cadascun un d'ells branda una lletra, una Ñ l'un i una Ç l'altre. El nacionalismo lingüístico és el darrer llibre del lingüista madrileny Juan Carlos Moreno Cabrera, un assaig en el qual l'autor ataca aquelles llengües que es consideren superiors i proven d'imposar-se sobre la resta. I malgrat l'objectiu no és una crítica directa al castellà, els exemples recurrents que fa servir faran que rebi de més d'una crítica [espanyola]. Ell ho sap. "Molta gent que llegeixi el llibre quedarà molt empipada, perquè el que jo defineixo com a nacionalisme és justament el contrari del que ells pensen", diu.

Avís per a navegants de l'autor: "El meu llibre és un termòmetre per a saber si hom és nacionalista o no. Si a algú li agrada és que no és nacionalista, ara, com no li agradi... es que és nacionalista".

Què enteneu per nacionalisme lingüístic?
Consisteix en que una llengua està lligada a un centre de poder, que pot ser d'un país o de diversos països. Al voltant d'això, existeix una ideologia que defèn que l'expansió d'aquestes llengües es justifica per la pròpia llengua i no per les circumstàncies. Molts lingüistes intenten justificar amb motius lingüístics aspectes que no són lingüístics, sinó polítics o històrics.

Per exemple?
Que l'espanyol o l'anglès tinguin 300 milions de parlants no és normal i no té res a veure amb la llengua. Hi ha gent que ho justifica dient que són llengües millors o més fàcils de ser apreses. Aquesta és la ideologia que he provat d'estudiar.

Per això en el vostre llibre parleu més del nacionalisme lingüístic espanyol que del català perquè el primer té més poder?
L'objectiu no és el nacionalisme lingüístic espanyol, sinó els nacionalismes lingüístics. Si l'anglès es una llengua internacional no és degut a qüestions de la llengua, sinó que és degut a circumstàncies històriques, polítiques, que vénen del colonialisme.

I el català?
Segons la definició que jo faig dels nacionalismes lingüístics, no existeix ni el basc, ni el català ni el gallec. A cap català no li passaria pel cap que la seva llengua es parlés a Màlaga. I seria estrany que el català fos la llengua oficial a Castella. En canvi, que el castellà sigui llengua oficial a Catalunya es considera normal. I no, és tan anòmala una cosa com l'altra. En la ideologia nacionalista espanyolista, quan hi ha un pas que pugui posar en dubte que el castellà sigui dominant, hi ha protestes.

Molts no estan d'acord amb aquesta afirmació.
Les dues característiques que lligo al nacionalisme nos les compleix el català. En canvi, sí les trobem en l'espanyol, que considera que la llengua pròpia es millor que la resta, superior a les altres. El segon tret dels nacionalismes lingüístics és que la llengua de la nació es considera tan bona, que el millor per a la resta és que l'adoptin i la substitueixin per la seva.

Heu rebut crítiques?
Bé, el llibre acaba de sortir, pero les rebré.

Darrerament hi ha hagut molta polèmica a Catalunya arran de la llengua.
En realitat a Catalunya no, la polèmica ve de fora. Pero tot ciutadà català ha de conèixer el català perquè és llengua oficial de Catalunya i la Generalitat no pot consentir que hi hagi un ciutadà que no sàpiga català. Jo ho portaria més lluny: crec que qualsevol ciutadà espanyol hauria de tenir coneixements de català porque som en un Estat plurinacional i plurilingüístic. Per a ser funcionari de l'Estat caldria exigir les llengües de l'Estat, però això és interpretat per la ideologia nacionalista espanyola com discriminació, quan ells mai no consideren discriminació exigir el castellà.

Què us sembla que a Catalunya alguns empresaris hagin estat multats per no rotular en català? És una estupidesa, una ximpleria. Si a Catalunya no hi ha rètols en català, on n'hi haurà?

La dificultat d'escolarizar els nens en castellà a Catalunya ha estat molt criticada... Tornem al mateix. Si un se'n va Alemanya, pot ser escolaritzat en àrab? No, s'ha d'escolaritzar en alemany i tothom ho troba normal. És de sentit comú. A Catalunya s'hi ha d'estudiar en català perquè és la llengua internacional de Catalunya, també ho és el castellà, però es una llengua de segon ordre en aquest sentit.

Diríeu que a Catalunya hi ha un bilingüisme real? Sí, de fet Catalunya es un dels països més bilingües d'Europa i potser del món. A Catalunya hi ha gent que fa servir les dues llengües indiferentment.

-----
Més informació:

• Diario Ibérico: "El nacionalismo español sólo acepta la lengua española"

• Estrella Digital: El lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera afirma que "España no asume la diversidad lingüística por su educación"

• El Correo Digital: "No hay lenguas fáciles ni difíciles, todas son absolutamente iguales"

• Noticias de Gipuzkoa: "Hay un nacionalismo lingüístico que apoya el bilingüismo siempre que el castellano domine"

Pensa per tu mateix

La policia obliga a retirar la meitat de les taules on la Plataforma pel Dret de Decidir recull signatures

Les juntes electorals de Barcelona i de Tarragona desaproven la campanya per avui. Els cossos policials han reaccionat de manera irregular. A la ciutat de Barcelona la recollida de firmes es fa amb normalitat i a les Terres de l'Ebre la Guàrdia Civil ha sigut especialment bel·ligerant

La Plataforma pel Dret de Decidir i el col·lectiu Sobirania i Progrés han denunciat que la policia els ha obligat a desmuntar la meitat de les taules instal·lades avui per continuar amb la recollida de signatures que, des de fa temps, aspira a reunir prou noms per demanar que la Generalitat pugui convocar referèndums. Les juntes electorals de Barcelona i de Tarragona ha prohibit avui aquesta activitat, que es realitza amb normalitat altres dies festius des de Sant Jordi de 2007.

Segons un comunicat de la plataforma, de les 400 taules organitzades, fins a les 12 del migdia, se n’han hagut de desmuntar entre un 45 i un 50 per cent. Tanmateix, la reacció policial a les resolucions de les juntes electorals de Barcelona i Tarragona ha estat irregular. A la ciutat de Barcelona, per exemple, els convocants no han tingut cap problema. Només en alguns casos la policia els ha comunicat que estaven massa a prop d'un col·legi electoral i els responsables de la mesa s'han limitat a desplaçar-la els metres que calgués. Taules en punts tan cèntrics com el Fossar de les Moreres continuen realitzant la campanya amb normalitat.

L'acalde de Benissanet, denunciat
A la demarcació de Tarragona, els problemes han sorgit a les Terres de l'Ebre, en els pobles competència de la Guàrdia Civil. Segons un dels portaveus de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Víctor Cucurull, els agents han requisat el material i han exigit el DNI dels responsables de la taula i dels ciutadans que, en el moment de la intervenció, signaven els fulls de la plataforma. El rigor policial ha arribat fins al punt que una de les persones identificades amb l'objectiu de ser denunciades és l'alcalde de Benissanet, Fidel Ciurana.

A Girona, la junta electoral va emetre una resolució que autoritzava la recollida de signatures sempre que fos a més de cent metres dels col·legis electorals, i la jornada hi transcorre sense problemes. Tampoc hi ha incidents a Lleida, on només s'han hagut de traslladar algunes taules per la proximitat de seus electorals.

Els portaveus de la plataforma discrepen de les juntes electorals de Barcelona i Tarragona perquè la seva campanya és "una recollida de signatures, iniciada fa temps, per demanar que la Generalitat pugui convocar referèndums. Per tant, és una continuació d’una activitat ja iniciada i no és per demanar el dret d’autodeterminació, tal com diu la Junta Electoral Provincial de Barcelona".

Els organitzadors de la iniciativa recorden que "el segon paràgraf de l’article 53 de la Llei Electoral garanteix la llibertat d’expressió, les eleccions no són un estat d’excepció i, per tant, aquestes llibertats s’han de garantir".

L'objectiu de la campanya és demanar que un punt que contemplava l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 sigui reconegut un altre cop per aquest mateix Estatut, la versió final del qual no l'inclou.

Continuar llegint a Avui.cat

Per a reflexionar

Què deu ser lo que pinte este tio? En un principi semble un drac orintal però...



Vist a Meneame

Lectures

Teletext d'ocasió

"Fue un partido muy movido, en el que el resultado estuvo en el aire en todo momento. Ambos equipos tuvieron gran número de ocasiones, algunas muy claras, y ambos porteros tuvieron sobradas oportunidades de ganarse el sueldo"

Teletext de TVE pàg 136 00:01/JAM

La meua primera reacció quan vaig llegir això va ser tornar-ho a llegir, la segona, tot i que estava cansat, aixecar-me del sofà on estava estirat i agafar paper i boli. Se tracte d'un fragment del resum del partit de copa entre lo Barça i lo València ( 1-1) publicat al teletext de la primera. No sé a quin canal lo va mirar, o en quin estat, potser no portave ulleres o possiblement no va veure lo partit.
M'imagino al personatge que firme com JAM arribant a la redacció de la primera:
- Tomás! ¿Como a quedao el barsa? ¿1-1? ¿I que tal? Suerte del portero, ¿de qual? ¿Como? ¿Como? Bueno da igual pongo lo que me salga de los huevos que total con eso de internet nadie mira ya el teletesto.

Una altra opció és que anès una mica begut durant lo partit i no s'adonès que a la mitja part van canviar de camp. La veritat és que algo raro li va passar per escriure una barbaritat com esta, ja que sí que hi va haver ocasions però 21 del Barça i 1 del València ( i va ser gol). Potser li convé una revisió a la vista.

El valor del color

La revista portuguesa "Grande Reportagem" va fer al 2005 esta genial i curiosa campanya de denúncia, la finalitat de la qual era conscienciar als lectors sobre alguns dels grans problemes del món.
A partir de dades d’Amnistia Internacional i la ONU, otorguen als colors de les banderes de diversos països valors percentuals, així toquen temes com la divisió d’opinió sobre la guerra d’Iraq als Estats Units, la violència contra les dones a l’Àfrica, la mortalitat infantil a Burkina Faso,el tràfic de drogues a Colòmbia...

Angola. Roig: població infectada pel virus del VIH. Negre: població infectada per la malària. Groc: població que té accés a serveis mèdics.


Unió Europea. Blau: Consum de petroli. Groc: Producció de petroli

Somalia. Blau:Dones que han de soportar l'ablació. Blanc: Dones que no han de soportar la mutilació genital.

Estats Units. Roig: A favor de la guerra d'Iraq. Blanc: En contra. Blau: No saben on és Iraq.


Xina. Roig: Treballen en 14 anys. Groc: Estudien en 14 anys.


Colòmbia. Roig: Exportació de plàtans. Blau: Exportació de cafè. Groc: Exportació de cocaïna

Burkina Faso. Roig: Nens que moren abans de l'any d'edat. Verd: Nens que moren abans de complir els tres. Groc: Nens que arriben a adults.

Brasil. Verd: Població que viu en menos de 10 dòlars al mes. Groc: Població que viu en menos de 100$ al mes. Blau: Població que viu en menos de 1000$ al mes. Blanc: "Vividors" que viuen en més de 100.000$ al mes.

El silicio secreto del arroz

La apuesta por la energía solar ha creado una gran demanda de silicio altamente purificado, clave para la fabricación de células fotovoltaicas. El problema es que en el mercado no hay suficiente silicio con la pureza necesaria para satisfacer la demanda, lo que está provocando una frenética búsqueda de alternativas.

Una de las que han salido a la palestra ha llamado la atención por la materia prima que quiere usar para extraer el silicio: la cáscara de arroz.

Aunque muchos consumidores y cultivadores de esta planta gramínea no lo sepan, su cáscara contiene, tras ser convertida en ceniza, un importante porcentaje de silicio. Según expertos del Centro Nacional de Energías Renovables, de la quema de la cáscara de arroz se obtiene un 18% de ceniza, que contiene un 92% de silicio. Quien anuncia tener a punto la tecnología para el proceso es Vallombrosa, una poco conocida empresa de Barcelona, que va a construir un complejo de energías renovables fotovoltaicas en Flix, localidad tarraconense en la ribera del Ebro, es decir, a un paso de los productores de arroz del delta del río, para quienes la cáscara es un problemático desecho. Vallombrosa anuncia que no quemará la cáscara, sino que la fundirá. Parte de la expectación por este proyecto se debe a que el nuevo proceso tecnológico resulta desconocido para otros científicos del sector de la energía solar consultados por EL PAÍS, y Vallombrosa es reticente a aportar datos concretos sobre cómo y quién ha conseguido este potencial avance tecnológico.

"Si no tenemos retraso, Cataluña será el primer lugar donde se aplicará esta tecnología en el mundo", explica el presidente de Vallombrosa, el italiano Mauricio Caroldi, y destaca: "En Cataluña hemos encontrado mucho apoyo político". Respecto a la autoría del proyecto, Caroldi sólo afirma: "Los equipos de investigación, que están integrados en los departamentos de investigación y desarrollo de Vallombrosa, están compuestos por científicos de distintos países y ubicados en su mayoría en Italia, Reino Unido y EE.UU.".

Caroldi explica cómo funciona el sistema: "Un horno, que trabaja a 2.400 grados, transforma la cáscara bruta en arena (primera fusión), la arena depurada en silicio (segunda fusión) y el silicio común en silicio de grado solar (mediante un proceso conocido como dopaje)". A continuación se cortan las células y se instalan en los paneles fotovoltaicos. Según Caroldi, el proceso "garantiza un rendimiento superior en un 20% respecto al proceso convencional de producción, gracias a la calidad del silicio obtenido y a la forma de instalarlo".

El silicio de las células solares fotovoltaicas actuales se suele extraer de la arena y no es sencillo obtenerlo. Según Carlos del Cañizo (Instituto de Energía Solar de la Universidad Politécnica de Madrid) "La clave es que se necesita una purificación extrema; si el silicio para aplicaciones metalúrgicas puede tener una pureza del 99%, aquí hablamos de purezas del 99,9999999% o mayores". El resultado se llama polisilicio.

El mercado del polisilicio está dominado hasta ahora "por seis u ocho empresas" en todo el mundo, en palabras de Del Cañizo. Estas compañías utilizan una tecnología convencional para purificar el silicio, pero, "tampoco es tan fácil hacerse con ella, porque las empresas que la dominan se cuidan de revelar detalles importantes". Y esto ocurre ahora que "el sector fotovoltaico es muy ávido de polisilicio, y en pocos años ha pasado de consumir menos de 5.000 toneladas por año a sobrepasar en demanda a la microelectrónica [que usa silicio para los chips], alcanzando en 2006 unas 25.000 toneladas", resume este investigador.

Autor: J. A. Martos

Font: El País-Futuro

Ressaca de neu

Este cap de setmana lo vaig passar al país dels pirineus amb motiu de l'esquiada que s'organtitza cada any des de l'ajuntament de Flix. Encara avui m'estic recuperant del viatge, ja que tot i que no vaig esquiar ni surfejar;d'això últim vaig estar a punt, cosa que m'hagués deixat seqüeles tan físiques com psicològiques ( n'hi havie que ja preparaven la camera); la meua dosis d'hores de son se va veure sensiblement afectada ja que me va tocar fer de monitor nocturn, no ere per a menos tenint en compte la singularitat d'alguns dels membres de l'expedició, jo inclòs.
En fi, com deien Sau: les nits que mai s'acaben, els dies són més curts... i així fou!

zOOm

Un poble més còmode

Fa uns mesos van finalitzar les obres dels carrers del centre de Flix i van deixar un tram només per a vianants, cosa que trobo perfecta, encara que, sí fos per mi (i més s'un veï) prolongaria este luxe-plaer ( que tranquil s'està sense cotxes) a tot lo centre de la vila. Inclús proposo que per tal de fer més comfortable lo passeig los forron d'alguna d'estes maneres:

Kosovo

Quin serà el pròxim país en independitzar-se? Naltros segur que no, com a mínim fins al "2014" què diuen alguns. Que tinguem sort.

Tocat i enfonsat!

Si tot el món fés com jo, lo pobre Cupido ( bueno pobre, lo tio és una mica fill de... massacrant a fletxes al personal!) acabarie així: tirat al carrer i pidolant.
Per què? Doncs perquè si no ho sabieu este personajillo treballe per a les grans superfícies, quedant-se un 30% de totes les vendes del dia Sant Valentí. Sí, ho heu sentit bé: un 30%!!!! Com penseu que se pagave les operacions per estar sempre tan jovenel·lo? I les ales? La pasta que valen, per no dir lo seu manteniment ... En fi, que és hora de que començo a buscar-se una feina de veritat, vividor!!