divendres, 4 d’abril del 2008

Humor perdut

Genial vinyeta d'Alberto Montt referint-se a Lost però que alhora resumeix el món "real". Aprofito per invitar-vos a visitar lo seu blog: en dosis diàries ( l'enllaç al nom).


Per cert la quarta temporada ( de Lost ) és espectacular!

dijous, 3 d’abril del 2008

Beure cervesa després de practicar l'esport disminueix les "agulletes"

Beure cervesa després de fer esport facilita la recuperació dels músculs amb cruiximents o que mostren símptomes de fatiga gràcies al seu efecte antioxidant, segons ha dit el professor de Fisiologia de l'Exercici INEFC de Medicina de la Universitat de Barcelona Joan Ramón Barbany

Llegir l'article sencer a Público.

A la foto veiem unes noies exercitant-se i reconstituint-se al mateix temps.

Per cert, he posat al títol "agulletes" ( contraccions i cruiximents és una opció) perquè hi ha força controvèrsia sobre la traducció d'aquest terme al català. Aquí com li diem així pos així se quede.

El nacionalisme lingüístic

Un llibre força recomanable (via Fernando):




Dos homes es barallen. Cadascun un d'ells branda una lletra, una Ñ l'un i una Ç l'altre. El nacionalismo lingüístico és el darrer llibre del lingüista madrileny Juan Carlos Moreno Cabrera, un assaig en el qual l'autor ataca aquelles llengües que es consideren superiors i proven d'imposar-se sobre la resta. I malgrat l'objectiu no és una crítica directa al castellà, els exemples recurrents que fa servir faran que rebi de més d'una crítica [espanyola]. Ell ho sap. "Molta gent que llegeixi el llibre quedarà molt empipada, perquè el que jo defineixo com a nacionalisme és justament el contrari del que ells pensen", diu.

Avís per a navegants de l'autor: "El meu llibre és un termòmetre per a saber si hom és nacionalista o no. Si a algú li agrada és que no és nacionalista, ara, com no li agradi... es que és nacionalista".

Què enteneu per nacionalisme lingüístic?
Consisteix en que una llengua està lligada a un centre de poder, que pot ser d'un país o de diversos països. Al voltant d'això, existeix una ideologia que defèn que l'expansió d'aquestes llengües es justifica per la pròpia llengua i no per les circumstàncies. Molts lingüistes intenten justificar amb motius lingüístics aspectes que no són lingüístics, sinó polítics o històrics.

Per exemple?
Que l'espanyol o l'anglès tinguin 300 milions de parlants no és normal i no té res a veure amb la llengua. Hi ha gent que ho justifica dient que són llengües millors o més fàcils de ser apreses. Aquesta és la ideologia que he provat d'estudiar.

Per això en el vostre llibre parleu més del nacionalisme lingüístic espanyol que del català perquè el primer té més poder?
L'objectiu no és el nacionalisme lingüístic espanyol, sinó els nacionalismes lingüístics. Si l'anglès es una llengua internacional no és degut a qüestions de la llengua, sinó que és degut a circumstàncies històriques, polítiques, que vénen del colonialisme.

I el català?
Segons la definició que jo faig dels nacionalismes lingüístics, no existeix ni el basc, ni el català ni el gallec. A cap català no li passaria pel cap que la seva llengua es parlés a Màlaga. I seria estrany que el català fos la llengua oficial a Castella. En canvi, que el castellà sigui llengua oficial a Catalunya es considera normal. I no, és tan anòmala una cosa com l'altra. En la ideologia nacionalista espanyolista, quan hi ha un pas que pugui posar en dubte que el castellà sigui dominant, hi ha protestes.

Molts no estan d'acord amb aquesta afirmació.
Les dues característiques que lligo al nacionalisme nos les compleix el català. En canvi, sí les trobem en l'espanyol, que considera que la llengua pròpia es millor que la resta, superior a les altres. El segon tret dels nacionalismes lingüístics és que la llengua de la nació es considera tan bona, que el millor per a la resta és que l'adoptin i la substitueixin per la seva.

Heu rebut crítiques?
Bé, el llibre acaba de sortir, pero les rebré.

Darrerament hi ha hagut molta polèmica a Catalunya arran de la llengua.
En realitat a Catalunya no, la polèmica ve de fora. Pero tot ciutadà català ha de conèixer el català perquè és llengua oficial de Catalunya i la Generalitat no pot consentir que hi hagi un ciutadà que no sàpiga català. Jo ho portaria més lluny: crec que qualsevol ciutadà espanyol hauria de tenir coneixements de català porque som en un Estat plurinacional i plurilingüístic. Per a ser funcionari de l'Estat caldria exigir les llengües de l'Estat, però això és interpretat per la ideologia nacionalista espanyola com discriminació, quan ells mai no consideren discriminació exigir el castellà.

Què us sembla que a Catalunya alguns empresaris hagin estat multats per no rotular en català? És una estupidesa, una ximpleria. Si a Catalunya no hi ha rètols en català, on n'hi haurà?

La dificultat d'escolarizar els nens en castellà a Catalunya ha estat molt criticada... Tornem al mateix. Si un se'n va Alemanya, pot ser escolaritzat en àrab? No, s'ha d'escolaritzar en alemany i tothom ho troba normal. És de sentit comú. A Catalunya s'hi ha d'estudiar en català perquè és la llengua internacional de Catalunya, també ho és el castellà, però es una llengua de segon ordre en aquest sentit.

Diríeu que a Catalunya hi ha un bilingüisme real? Sí, de fet Catalunya es un dels països més bilingües d'Europa i potser del món. A Catalunya hi ha gent que fa servir les dues llengües indiferentment.

-----
Més informació:

• Diario Ibérico: "El nacionalismo español sólo acepta la lengua española"

• Estrella Digital: El lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera afirma que "España no asume la diversidad lingüística por su educación"

• El Correo Digital: "No hay lenguas fáciles ni difíciles, todas son absolutamente iguales"

• Noticias de Gipuzkoa: "Hay un nacionalismo lingüístico que apoya el bilingüismo siempre que el castellano domine"