Presentació a l'Assemblea de socis

Gràcies a tots els assitents per estar avui aquí en aquesta assemblea extraordinària on com a únic punt de l’ordre del dia tenim el sotmetre a votació la possibilitat de proclamar oficialment l'entitat com el primer club de futbol català a favor de la independència.

Aquesta proclamció comporta a més la signatura d'un conveni de col·laboració amb la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que consistirà en passar a lluir a la samarreta de l'equip el logotip de l'ANC, a la part davantera, i l'estelada, a la part posterior.

Hem cregut convenient tirar endavant aquesta iniciativa donat el moment històric que està vivint Catalunya. Com tots sabeu som un club en molts anys d’història, concretament  n’hem fet 85 aquest any, en tots aquets anys hem sigut una entitat referent al poble, amb alts i baixos hem seguit endavant  i tenim la sort de comptar avui en dia amb més de 370 socis, la figura més important del club i on hi tenen cabuda gent de totes les edats, sexe i ideologies, unides per un mateix sentiment : l’estima als colors del club.  En cap moment  pretenem polititzar el Flix, i creiem que incorparant l’estelada el que estem fent és donar suport a tot un moviment social, que no pas politic, tot i que molts partits així ens ho vulguin fer veure, que fa poc més d’un mes va sortir en massa al carrer a dir prou, ha dir adéu a Espanya, ha cridar als quatre vents que volem una Catalunya lliure, que com deia l’eslogan:  que Catalunya sigo nou estat d’europa.

Dins d’aquesta massa social, s’hi trova gent de diferentes ideologies i partits, gent que té per llengua materna el català i que gent castellanoparlant ( també arabs, romanesos i gent d’arreu que els catalans hem sabut acollir ), gent de totes les clases socials i estaments, són a aquesta gent i no pas els partits als que no volem donar l’esquena.

El poble de Flix ha demostrat el seu suport a aquest  moviment des del seu inici, primer amb la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana a nivel local i el mes de juny concretament amb l’aprovació en ple solemne de l’Ajuntament de Flix amb l’adhesió del nostre poble com a municipi per la independencia, amb 10 vots a favor ( regidors dels tres partits politics amb representació al consistori, psc, erc i ciu ) i una sola abstenció. Com he dit la diada pasada va ser un moment histìoric per la nostra nació, i allí entre el més de milió i mig de persones hi havia una representació, potser de les més nombroses a proporció, del poble de Flix, d’on van sortir 2 autobuses i desenes de cotxes. La gent que no hi va poder anar van poder veure amb orgull com el nom de Flix era exhibit just darrera la capçalera.

Com he dit, no volem viure d’esquena al poble, és la nostra obligació com a entitat històrica i element social i cohesionador sumar-nos a la voluntat del poble, i ho volem fer de la forma més demòcratica possible, amb els vots dels nostres socis. No pretenem dividir el club, i per tirar endavant aquesta iniciativa demanarem que almenys dos terços dels votants hi estiguin a favor, en cas contrari donariem la iniciativa com a derrogada.

El resultat de la votació fou contundent: dels 66 vots emesos 61 eren a favor de la iniciativa, 3 en blanc i 2 en contra.

Parlament Diumenge 11 de novembre

Avui és un dia històric per aquest club, el primer en que tindrem l’orgull de lluir els colors d’una Catalunya lliure  a la nostra samarreta, així  com l’eslògan  de l’Assemblea Nacional Catalana, una entitat exemplar com poques al llarg de la nostra historia, nascuda des del poble i per al poble; i que ha estat clau alhora d’iniciar, amb més força que mai, aquest procés cap a l’estat propi.

Vull donar les gràcies als socis per fer-nos costat en aquesta iniciativa, una mostra més de que el poble de Flix està al costat del poble català, com  ha demostrat  en diverses ocasions  amb l’adhesió de la vila a l’associació de municipis per la independencia i la nombrosa participació en la marxa del passat 11 de setembre entre elles.

També agraïr a la secció local de l’ANC per donar-no suport des del moment en que es va començar a gestar la idea, un suport que esdevé ara ,amb la firma del passat dilluns del conveni,  una col·laboració entre ambdues entitats  per treballar pel futur de Flix i cap a la Catalunya que volem.

Fer extens aquest agraïment a la resta de seccions locals del’ANC així com a la direcció de l’entitat, pel seu treball desinteressat , que amb el seu esforç i després de picar molta pedra van fer possible una diada històrica que va fer obrir els ulls a molts i que ens va demostrar que creure que una Catalunya lliure  és possible, ja no és una utopia sinó  una realitat que està a les nostres mans!

Per últim dir que el proper dia 23 de desembre, tindrem l’honor de rebre a les nostres instal·lacions la presidenta de l’ANC la sra. Carme Forcadell Lluis que vindrà a felicitar-nos personalment  per aquesta iniciativa, després de fer-ho dies enrere per escrit. Gràcies també a la presidenta pel seu suport!

Gràcies a tots els presents, visca el Flix i visca Catalunya lliure!

De mal humor

A traves de l’amic Pau Folqué m’assabento que tal dia com avui la Joventut Esportiva de Flix guanyava per 4 a 2 al Futbol Club Vilafranca, això fou el 1929 i era a Flix, com cada 15 dagost, festa major. Avui 83 anys més tard, també hi haurà futbol a Flix. Esta tarde l’equip de veteranos rep un combinat lleidatà, i també de ponent serà el rival del proper dissabte davant lo primer equip, en este cas lo Lleida Esportiu de segona divisió B, un rival d’entitat com és costum en el tradicional partit de festa major. Tot això està molt bé, si no fos perquè, en unes festes marcades per les retalladles, los dos enfrontaments coincideixen al programa en actes com la també tradicional Festa del Riu avui, i dissabte en lo carnaval d’estiu. Precisament els dos únics actes que en els últims anys podía disfrutar, no culpo a ningú d’estes coincidències i és normal quan només hi han 2 dies festius i has de comptar en gent de fora vila, però me toque los ous i me fa més pesades les festes, de lo que habitualment se m’hi fan. Així que ja ho sabeu, estos dies vigileu que mossego!

Facebook de la JE de Flix

Ve de lluny

En tente també

Fotografies famoses amb Lego

Més reproduccions, algunes de molt bones, aquí.

Publicant peticions

Com sabeu tinc per costum accedir a totes les peticions que amics, coneguts o lectors me fan arribar. Via mail m'han passat este correu, l'autor del qual m'ha demanat que el publiqués aquí al Manicomi. A mi ja em va bé, així aprofito per actualitzar-lo, mentre espero el retorn de Talia.

L'altre dia me van dir una de les pitjors coses que se li poden dir a un estudiant d'enginyeria: "No et fa vergonya estar estudiant encara?", que és equivalent a una altra que també he hagut de sentir milions de vegades: "Ah! Però encara no has acabat?"

T'agafen ganes de contestar de mala manera: "No, fills de la grandíssima perra, encara no he acabat". A veure, fills de puta i de mil pares, quan acaba la carrera ho sabràs, el món sencer ho sabrà, me posaré un nick amb mil icones de felicitat al messenger i suficients dibuixets d'aquells que parpadeguen para provocar-te un atacat d'epilèpsia. Faré una festa, ho publicaré a la Veu de Flix, ho anunciaran per la radio, definitivament HO SABRÀS. Així que ni se't passi pel cap tornar-m'ho a preguntar, és obvi que no, encara no he acabat. I preguntar-ho, no més que donar-me ganes de fotre'm de dalt baix del pont o maleir el dia que vaig descartar estudiar interiorisme deconstructivista, decoració floral japonesa, o alguna altra de les merdes aquestes que la gent estudia i aprova passant-se 4 anys al bar de la facultat rascant-se els collons.

Ja et coneixem, direu, segur que exageres, de veritat és tan difícil? No, home, no. És facilíssim. El que passa és que disfruto hipotecant un ronyó per a pagar apunts, llibres, i deixant que em fotin vigues pel cul en forma d'exàmens de 5 hores (amb mitja hora per dinar i amb permís per anar a la biblioteca a buscar llibres, com si això et pogués servir d'alguna cosa...). És difícil, ÉS CLAR què és difícil. És tan difícil que les ments paganes en la matèria són incapaces d'imaginar els nivells de comprensió i abstracció absurda que pot assolir la ment humana. No responc de mi si una altra persona posa en dubte la dificultat de la meva carrera.

"Pues lo fill de fulanita se la va treure a curs per anys" Molt bé, pel fill de fulanita!! Tirem-li confeti i ballem al seu voltant. També hi ha gent que és incapaç d'acabar-la mai i no veig a ningú felicitant-me per no haver cedit a la temptació que t'assalta cada vegada que dorms 4 hores en 3 dies. No hi ha comparacions que valguin, perquè llavors em posaré a parlar de companys meus que s'han tret la teva merda de carrera, sigui quina sigui trobaríem exemples, com a passatemps mentre estudiava LA MEVA carrera i segurament amb millors notes que tu. A veure qui humilia més a qui.

"Però, quants anys portes a la carrera?" ELS QUE SIGUIN, INFELIÇ. Els suficients per a saber que ta mare i ton pare devien ser germans amb sol mirar-te a la cara. I has de saber que cada any és com un infern en que et claven vidres entre els dits dels peus i t'arranquen les ungles amb unes alicates, mentre et fuetegen l'esquema i la ruixen amb aigua de mar. I aguanto, perquè m'agrada!! No t'atreveixis a jutjar-me.

"Lo que vaig estudiar jo també és molt difícil. El què has de fer és estudiar més" Oh, sí, el teu examen de fotre's un dit pel cul i ensumar-lo, supera en dificultat el temari de matèries com: Xarxes, serveis i sistemes de comunicació, Xarxes, serveis i sistemes avançats de comunicació (per si no n'havies tingut prou amb la primera), Senyals i sistemes, Probabilitat i processos estocàstics (esta, ja sol pel nom fa por), Dispositius electrònics i fotònics, Relativitat, Física Quàntica, Disseny microelectrònic o Sistemes Digitals.

És que, clar, és molt dur fer parcials en que alliberes matèria i fan promig amb el final... Puf! Que complicat que és lo teu, eh! A penes et quedarà temps per a rascar-te l'entrecuix. Sí, serà això, que no estudio; els exàmens de 5 hores, els temaris impossibles dels que ni molts professors tenen puta idea o preguntes tretes del peu de pàgina escrit amb lletra minúscula que estava al 4rt llibre de la bibliografia d'ampliació (no ha la recomanada o obligatòria per a seguir l' assignatura), les preguntes trampa tipus test de carnet de conduir,... són meres distraccions respecte a l'autentica realitat: ESTUDIANT S'APROVA, seeeee seeeee! Tu tranquil, que sí...

I, per què estudies una enginyeria?

Perquè dormir menys és viure més.

Perquè el fuet, la cera calenta sobre el pit i les màscares, ja m'aburrien

Perquè m'agrada escoltar tots els cd's que tinc en una nit

Perquè la vida són 4 dies i a mi me'n sobraven tres

Perquè volia aprofitar el compàs que em van regalar per la comunió

Perquè no tenia ni puta idea d'on m'estava ficant

Perquè era jove i no sabia lo que feia

Perquè em van les preguntes de 6 punts, que necessiten de 4 folis de càlculs per a ser respostes

Perquè "el que vale, vale y sinó a Empresariales"

Perquè el redbull, el cafè i la coca-cola són adictius, i necessitava una "tapadera"

Perquè... per què?!? peeeeerquè?!?! Això em pregunto jo a totes hores.

Perquè m'encanta sopar quan surt el sol, esmorzar a les 3 de la tarde i dinar a les 8.

Perquè mola tenir exàmens de 4 o 5 hores, i que et falti temps

Perquè portar ulleres et fa semblar més llest, i passar-se moltes hores davant de l'ordinador ajuda molt a tenir-les que necessitar.

Perquè com que tampoc tenia vida social abans de començar-la, no em feia por perdre-la

Perquè prefereixo que mons pares em diguin que necessito sortir més, enlloc de dir-me que no paro per casa.

Perquè m'agrada passar més temps amb el meu company de laboratori que amb la meva novia... eh.... espera...

Perquè m'encanta que les dones em diguin: "Ah!! Estudies allí on els frikis alcohòlics pervertits" i veure-les fugir corrents.

Perquè amb un pot de Pringles i unes quantes hores, em puc connectar a internet agafant-li la wifi al veí de davant de casa.