divendres, 20 de juliol de 2007

Històries de matinada

- Orbac! Dóna la senyal, és hora d’esmorzar! – exclamà Atupedllif.
- A les seves ordres senyor – digué l’Orbac somrient.

Una mena de brunzit ressonà entre la malesa i les tropes començaren a desfilar. No es pot dir que fossin un exemple de disciplina militar, però tot i això semblava haver-hi ordre dins d’aquell caos, tots obeïen les directrius del seu líder Atupedllif. El contingent es posà en moviment, la consigna era clara i l’objectiu no podia ser més fàcil. Al poc temps, Atupedllif i els seus ja divisaven les seues preses, s’aturaren un segon per reagrupar-se abans de llençar l’atac.

- Que aprofiti! – Bramà el capdill. I es tornà tot negre.

Atupedllif i la resta estaven farts. Alguna cosa, però, no havia anat del tot bé, es sentien marejats i alhora alegres. Quan donà l’ordre de retornar a casa, les paraules semblaven pesar a la seva boca i el regiment sencer es posà a riure; excepte una vintena que havien quedat atordits com a conseqüència del tiberi, i els que moriren en l’assalt; fins i tot els ferits rigueren com bojos, oblidant per moments els talls i les lesions. Arribaren més tard del previst, el camí planer de l’anada es convertí en un calvari tortuós. Però el pitjor estava per vindre, a l’entrada del poblat els esperaven les seves parelles i no precisament per donar-los la benvinguda. Portaven més de dos hores esperant-los i els més petits ploraven de gana.
- Ja era hora – Esculpí a l’aire Atupalam, la parella d’Atupedllif.
- Eh?... Ah! Mmm... Wones... ji ji ji – Balbucejà el cabdill com pogué, intentant evitar somriure. – Lesssmorzzar ez a kaza! – I es plegà.

Després d’aquell dia decidiren traslladar el poblat en un altre indret, en busca de menjar més profitós i menys adulterat. Tot i això, alguns dels soldats, incloent-hi Atupedllif, feien escapades matineres cap al lloc on van descobrir aquell àpat desinhibidor, lloc que batejaren com “La sangtíssima”, i que nosaltres coneixem com “ a fora de la disco”. Ells mos coneixen com l'esmorzar, o el sopar i nosaltres els coneixem com les (putes) mosques negres.

Esta història esta basada en fets reals, concretament ocorregueren a les 7:00 del matí del diumenge 15 de juliol a la sortida de la discoteca “Springflix” i la batalla se va saldar en una dotzena de persones mossegades per la mosca negra i unes quantes mosques mortes i moltes embriagades.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Hem semble que flix es l'únic poble on la gent un dissabte per la nit, quant tanquen la disco, enlloc de buscar un lloc on facin entrepans o un after, van com a bojos bucan natural honey.Com a mínim això es el que va passar dissabte passat.Si algú en vengués fora de la disco potser farie la primera pela.

Raül Sabaté ha dit...

Eic. Molt bo lo relat !!. Lo que heu de patentar és una beguda que vaigo bé contra la mosca.
No ho sé, algún coctel a l'springflix que fos la ultima copa i quedessis immunitzat ...