divendres, 12 d’octubre de 2007

Calderón diu:

...
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.

Aquí la va clavar, sempre, de tota la vida, que tinc son a tota hora, i quan dormo lo que somio pos allí se quede, en un somni.
Encara que... no sempre.

Apunt: això ho va dir Calderón de la Barca, no lo presi del Madrid.
Apunt 2: Calderón de la Barca és lo cognom, no té res a veure en la barca del riu de baix.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Mani entro al teu bloc després d'haver entrat a la teva disco per compartir amb tu aquest pensament de Calderón que com molt bé dius no era barquer ni president del Madrid.
Tot partint de Calderón:
Una lluna que ven esperances,
mil estels que enlluernen la foscor
amb focs de delits per complir,
bocins de negror empedrada
amb imatges que suggereixen dolçor,
és negra nit i rere uns ulls clucs
es dibuixa un somriure d'amor,
tot s'evadeix amb la gola del gall
que gargamella enllà,
pinta de blau el sostre del món,
he somiat i els somnis,
somnis són,
però en un indret de mi
les meravelles vistes
signen en el meu silenci reflexiu
un altre aforisme:
quan la vida s'adiu als somnis
podem cridar amb veu plena,
la vida sense somnis
és poc més que un tren aturat
a una via morta.
Salut crack.
Albert Guiu

Mani, fill de Mani ha dit...

Gràcies Bertoni per estes paraules tan ben col·locades, tot i que tu vas marxar sense col·locat i en coca-cola que no en cacaolat!

PD: te robaré los versos per "col·locar-los" en una entrada al bloc.