divendres, 14 de desembre de 2007

Pels pèls


Havia d’anar de festa. Com sempre indecís fins al final, decideixo pujar a la furgoneta amb destí Tarragona. No portem ni 500 metros i ja m’hi he baixat. On vas Mani? Si demà t’has d’aixecar a les 9h. Si no surt ningú dels teus amics ( Això no ere un gran problema, allà m’hagués trobat a mun germà i la seua colla). Recorda que demà has d’estar presentable. A més, al carrer fot un fred que pele, i a la furgo també. La poca consciència que me quede guanyava batalla.

Havia d’anar a Londres. Marxava avui a les cinc de la tarde i tornava lo dilluns. Va anar de poc que no fes la reserva. Però me van avisar, a temps, que avui me tenia dinar en lo de dalt de tot de l’organigrama ( lo mandamás vamos) i claro, no hi podia faltar.

Després de baixar del vehicle vaig anar a prendre una mitjana a l’Escala aprofitava així per escalfar-me. Agafo sis llaunes per anar a casa d’un amic a jugar a la Play, quan porto un tros recorregut decideixo entrar al pis a agafar una jaqueta, fa un fred serio. Ja no hi surto. Me quedo al sofà, just a temps, comence Vic Mackey. Me poso còmodo ( en la mesura de lo possible) i tapat se’m fan les cinc del matí, m’he tornat a quedar dormit, lo meu coll m’ho agraeix per enèsima vegada.

M’aixeco, he parat l’alarma del mòbil unes deu vegades. Són les deu. Tinc temps. Saps què? Acabaré de veure la peli d’ahir. Vaig al sofà. Me poso còmodo ( en la mesura de lo possible) i tapat se’m fan les 12. The end. Final de la peli, al moment, com si m’estigues observant, m’he truque la jefa. No hi ha dinar. Lo secretari no ve, està malalt. Per una part me sap greu, tenia lo dinar pagat, i havie de ser bo, però per altra banda, tinc unes quantes hores lliures per a mi i això no té preu.

Un parell de trucades als proveïdors i a tallar-me los pèls que ja toque. Com sempre, curt a baix, i més llarg a dalt. En acabar cap a la pizze, estic de sort, avui hi ha més gent de lo habitual. Tres cervesetes i a dinar i a sobre a cals papes.

No he anat a Londres,no vaig sortir de festa i no he dinat en lo boss, però al menos he menjat algo decent i m’he pogut tallar els cabells!

PD: Sort que no vaig reservar lo vol, avui
he recordat que tinc lo DNI caducat! Gràcies jefe per la pasta que m'he estalviat!

3 comentaris:

Jordi ha dit...

Has fet una gran demostració de pensament positiu.

Anònim ha dit...

mani,i qui es lo secretari????

Anònim ha dit...

Julia i Mireia:

Maniiii... stas com una cabra...! Xo mos hagués fet molta il.lusio que haguessiu pujat!
Si venieu x veure londres... llàstima! xo si mos venieu a veure a naltres...tranquil que este divendres ja mos tens aqui!
Recorda:
mireia>>>> white label en taronja
julia>>>>> white label en llimona
ah! i molt carregaaaaaaaat, que fa 3 mesos que estem seques! jiji...
un bessito guapo!