Fotoma(ra)tó

Lo video d'avui lo penjo en la racança de que me'l va passar un enemic meu com és Fernando, persona que haurie de ser innombrable a n'este bloc però que no se com s'ho fà sempre me fà parlar bueno, escriure. Avui fico més "faltes" de lo normal per fer-lo enfadar més del compte, és molt estandaritzat ell.
S'ha de dir que lo video és boníssim, imagineu-vos que us feu una foto cada dia durant 8 anys, i después agafeu i monteu un video pasant-les super-ràpid, veurie com us creix/decreix lo pèl, los grans, la cara (en alguns casos la crescuda a lo ample potser irreverssible)... fins i tot lo nas mos creix i es que com més grans més mentires diem. Llàstima que al noi este ningú li fes una cara nova, no per res, només per veure com evolucionen les ferides, curiositat científica.
Acció!

Hi ha més gent que ho ha fet, però ningú tant temps ni en la cara tan ben encuadrada al plànol.

Història i vida de tres camises.

Avui passejant pel bloc de L'Escala me trobat en esta foto, que m'ha inspirat per a fer lo post d'avui. Com se pot apreciar podriem passar per una xaranga on Guillermo toque lo quinto, Ferran lo J&B en cola i jo la mitjana, naltros com los bons músics sempre anem acompanyats del nostre instrument, i no vull dir la simbomba. També podriem passar com a turistes d'estos que van a creuers de depravats, però mos falte lo barco. Inclús podriem passar per un trio d'ases, que en definitiva ho som una mica.

Segons Homer només dos tipos d'homes poden portar este tipo de camises los gays i los juerguistes obesos, i naltros nem camí de les dos coses.

Les camises mos van costar 3 euros cada una i va valdre la pena perquè aquella nit mos ho vam passar de locos. Potser algún dia lo trio camisa tornarà a atacar.

Aprofito per felicitar al company TOF que avui fa 35 anys, ara que va camí dels 40 potser li pegue per fer sessions de guateques, i naltros mos hi apuntem i en la camisa!!!