Enquestar per enquestar

Mentre entrava a la secció de plantilla del blogger per afegir lo logo del Top Català ( podeu votar-me per al rànquing), m’he fixat que hi havie la novetat de poder ficar enquestes al bloc, potser fa temps que hi és però jo feie temps que no fixava a la planta petita ( este és meu, no lo pilleu? planta petita= plantilla... ara! És bo eh? Jeje humor de qualitat, si senyor). I claro, he pensat: “ què podria preguntar a los visitants del manicomi?” Pues no ho sé, però realitzar-me esta pregunta m’ha servit per il•luminar-me ( una guspira, però algo és algo) i fer l’entrada d’avui, la veritat és que no posaria res, últimament no estic gaire inspirat, però he rebut crítiques i fins i tot amenaces pel temps que he estat sense publicar i passo de que me cremon la discoteca, així que aquí estic, escrivint esta entrada que no és més que una excusa per a que me votéssiu al Top Català ( ho fico en majúscules per resaltar-ho). Ep! Espera... podria aprofitar que he començat l’entrada i fer una pregunta, per xorra que sigo, jo que sé...qui va matar Laura Palmer? o millor, i coincidint que avui fa deu anys, qui va matar Lady Di? He de donar quatre opcions me semble, pos siran estes:

- Elton John, per ser ell l’única princesa d’Anglaterra.
- La CIA, estos sempre son sospitosos.
- La Mare Teresa de Calcuta, perquè des de que se van conèixer la feie treballar massa.
- El Arcohoor i la Drogaaa!
- Ni ho sé ni m’importe.

Pos ala, ja he matat l’entrada i en enquesta inclosa, pues venga a respondre que és divendres!

Test de divinitat

Vols saber si ets una divinitat? Pues només has de contestar este petit test, que he extret d'un bloc molt recomanable com és "El Animalario":

1. Descubre que un tipo con muy mal humor llamado Herodes piensa asesinar a todos los niños menores de dos años de su país. ¿Qué hace?
a) Avisa a sus conciudadanos para que tomen medidas.
b) Alerta sólo a sus vecinos.
c) Se larga a Egipto sin avisar a nadie.

2. Necesita imperiosamente enviar un mensaje a la humanidad. ¿Qué vía de comunicación elige?
a) Como dios todopoderoso que es, se aparece a toda la humanidad simultaneamente.
b) Como dios todopoderoso que es, intercepta la señal de la televisión en horario de máxima audiencia.
c) Como dios todopoderoso que es, se aparece a unos jóvenes pastores analfabetos a los que nadie va a creer.

3. Si se planteara tener un hijo...
a) Lo tiene con su/una mujer.
b) Lo adopta.
c) Encarga a una paloma que fecunde a una virgen.

4. Encarga a un tipo que rescate a su pueblo de un secular cautiverio en Egipto con una travesía de 40 años por el desierto. Cuando llegan a la tierra prometida...
a) Le da una paga extra.
b) Le felicita por su trabajo.
c) Le anuncia que ha decidido que se muera y que nunca pise la tierra prometida.

5. Tiene usted un hijo, personificación de la bondad y la justicia absoluta, lo envía a la tierra y, al parecer, todos le aclaman como líder de una sociedad justa e igualitaria.
a) Lo convierte en presidente de la República.
b) Lo convierte en rey.
c) Deja que lo crucifiquen.

6. Usted tiene una religión: ¿Qué opina del resto de creencias?
a) No me considero una persona religiosa.
b) Las respeto.
c) Habría que matarlos a todos en una yihad, guerra santa o misión culturizadora, según el caso, y así se lo hago saber a mis representantes en la tierra.

7. A la luz de las injusticias sociales, decide...
a) Como dios todopoderoso que soy, corregir las desigualdades.
b) Dar limosna a los pobres.
c) Dejar las cosas como están.

8. Si fuera usted realmente el único dios de la creación, ¿Permitiría que existieran otras religiones?
a) Soy ateo/agnóstico.
b) Sí, pero dejando claro que irán al infierno.
c) Sí, pero encargaría a mis representantes en la tierra que invadieran los países de los infieles para asesinarlos y violarlos en una guerra santa o yihad. Después los enviaría al infierno.

9. ¿Cree en la igualdad de la mujer?
a) Sí.
b) No, pero admito la posibilidad de que tal vez tenga alma e incluso se la pueda calificar como ser humano.
c) No. Son inferiores y así lo hago ver en mi doctrina.

10. Además de oro, ¿qué le pediría a los Reyes Magos?
a) Un piso y un contrato indefinido.
b) Una Wii y un iPhone.
c) Incienso y mirra.

SOLUCIONES
Mayoría de A: Definitivamente, usted no es dios.
Mayoría de B: Apunta maneras. Reúne algunas cualidades para convertirse en el dios de cualquier religión monoteísta, pero le falta contundencia.
Mayoría de C: Definitivamente, usted es Dios todopoderoso.

Jo afegiria més preguntes, com per exemple, i esta és meua:

Extra. Sas que vas a palmar-la i decidixes montar un sopar, què fas?

a) Invites a totes les pilinguis de Jerusalem, segur que venen, fas miracles, portes a Kowalsky, Go-go's i beguda per un tubo, pots, recorda, fas miracles, i te pegues un festival-bacanal que los romans te detindrien allí mateix per escàndol públic.

b) Invites a tota la familia, amics, amigues, en fi a tots los coneguts i fas una despedida com déu mane (jeje).

c) Invites a dotze colegues, tots mascles, i damunt encara retraus que un t'ha traïcionat i no dius qui és, deixant-los malament a tots, per més inri los obligues a beure la teua sang.

Valtros mateixos, ja me direu que us ha sortit!

Un mal comú

Vinyeta de Mauro Entrialgo

Cent sense sentit

No tenia intenció de fer esta entrada, però quan anava a fer lo post d'avui m'he fixa't que este esdevindrie lo número 100 del Manicomi, i m'he dit: "Cagon l'ou pues si fai lo centenari, algo hauré de preparar, algo especial!". Així que m'he ficat mans a l'obra i he trucat a uns amics que estan de viatge pels Estats Units i els hi he comentat que anessin a corre-cuita a Los Angeles i me posessin una estrella al passeig de la fama, pim-pam han agafat una rajola, una mica de ciment i unes crayoles i tatxan!! Aquí podeu veure lo resultat ( és la foto que m'han enviat pel mòbil):

Pues ja ho heu vist, des d'avui Lo Manicomi té la seua estrella particular, me semble que m'han posat entre dos dels grans de la història del cine, Ronald Reagan i Alec Baldwin, la qual cosa encara em fa sentir més orgullós! Millor manera de celebrar l'entrada 100 impossible! Lo que s'ha fet esperar... casi un mes sense publicar al bloc! Això no té perdó possible! De moment ho deixarem aquí, que m'en vaig a celebrar lo centenari i no me vull estressar! Mos veiem...

Samarreta abortada

NO a Flix
Més a prop
del Mal Camí...






... Desperta Flix!!!

Històries de matinada

- Orbac! Dóna la senyal, és hora d’esmorzar! – exclamà Atupedllif.
- A les seves ordres senyor – digué l’Orbac somrient.

Una mena de brunzit ressonà entre la malesa i les tropes començaren a desfilar. No es pot dir que fossin un exemple de disciplina militar, però tot i això semblava haver-hi ordre dins d’aquell caos, tots obeïen les directrius del seu líder Atupedllif. El contingent es posà en moviment, la consigna era clara i l’objectiu no podia ser més fàcil. Al poc temps, Atupedllif i els seus ja divisaven les seues preses, s’aturaren un segon per reagrupar-se abans de llençar l’atac.

- Que aprofiti! – Bramà el capdill. I es tornà tot negre.

Atupedllif i la resta estaven farts. Alguna cosa, però, no havia anat del tot bé, es sentien marejats i alhora alegres. Quan donà l’ordre de retornar a casa, les paraules semblaven pesar a la seva boca i el regiment sencer es posà a riure; excepte una vintena que havien quedat atordits com a conseqüència del tiberi, i els que moriren en l’assalt; fins i tot els ferits rigueren com bojos, oblidant per moments els talls i les lesions. Arribaren més tard del previst, el camí planer de l’anada es convertí en un calvari tortuós. Però el pitjor estava per vindre, a l’entrada del poblat els esperaven les seves parelles i no precisament per donar-los la benvinguda. Portaven més de dos hores esperant-los i els més petits ploraven de gana.
- Ja era hora – Esculpí a l’aire Atupalam, la parella d’Atupedllif.
- Eh?... Ah! Mmm... Wones... ji ji ji – Balbucejà el cabdill com pogué, intentant evitar somriure. – Lesssmorzzar ez a kaza! – I es plegà.

Després d’aquell dia decidiren traslladar el poblat en un altre indret, en busca de menjar més profitós i menys adulterat. Tot i això, alguns dels soldats, incloent-hi Atupedllif, feien escapades matineres cap al lloc on van descobrir aquell àpat desinhibidor, lloc que batejaren com “La sangtíssima”, i que nosaltres coneixem com “ a fora de la disco”. Ells mos coneixen com l'esmorzar, o el sopar i nosaltres els coneixem com les (putes) mosques negres.

Esta història esta basada en fets reals, concretament ocorregueren a les 7:00 del matí del diumenge 15 de juliol a la sortida de la discoteca “Springflix” i la batalla se va saldar en una dotzena de persones mossegades per la mosca negra i unes quantes mosques mortes i moltes embriagades.

Springflix

Estos dies tinc lo bloc una mica descuidat. Lo problema radique en que he fet lo pitjor que podia fer en este món, agafar la discoteca ( juntament en Xentxo i Guillaume). Pues això, que porto una setmana combinant la feina en lo negoci, i claro al plegar ves cap a la disco, i llimpia, pinta, fés números, pensa!!! ... i ves a les gestories, lo banc, la caixa, l'ajuntament... Total: que a partir d'ara me continuareu veient a la barra però darrere.
Ah, per cert, la disco se dirà SPRINGFLIX ( legalment ja s'ho diu) i hi esteu tots invitats, a vindre, claro!