dissabte, 12 de maig de 2007

Fets, no paraules

AVÍS: NO PASSEU LA PÀGINA CAP AVALL SENSE HAVER LLEGIT LO XISTE PRIMER.
Un dia, mentre caminave pel carrer, un dirigent d'un important partit polític és tràgicament atropellat per un camió i mor. La seua ànima arribe al paradís i se trobe, a l'entrada, a San Pere en persona.

- Benvingut al paradís - li diu San Pere -.
Abans que t'acomodos, semble que hi ha un problema. Veuràs, molt rarament un alt polític ha arribat aquí i no estem segurs de què fer en tu. Lo que farem serà fer-te passar un dia a l'infern i l’altre al paradís, i després podràs triar on passar l'eternitat.

I en estes, San Pere acompanye al polític a l'ascensor i baixe fins a l'infern. Les portes s'obren, i se trobe just enmig d'un verd camp de golf. Més lluny hi ha un club, i dempeus, davant d'ell, estan tots els seus amics polítics que havien treballat en ell, tots vestits amb vestit de nit i molt contents. Corren a saludar-lo, l’ abracen i recorden els bons temps en els quals s'enriquien a costa del poble. Juguen un agradable partit de golf i després, a la nit, sopen junts al Restaurant Gourmet del club, amb llagosta com plat principal.
Comparteixen la nit amb boniques i liberals jovenetes. Se trobe també al Diable, que de fet és un tio molt simpàtic i se diverteix molt contant "chistes" i ballant. S'està divertint tant que, abans que se’n adono, és ja l’hora d'anar-se’n. Tots li donen una encaixada de mans i lo saluden mentre puje a l'ascensor. L'ascensor puje, puje, i es reobre la porta del paradís on San Pere l’està esperant.

- Ara és el moment de passar al paradís.

Així que el polític passe les 24 hores successives saltant de núvol en núvol, tocant l'arpa i cantant. Les 24 hores ja han passat i San Pere va a buscar-lo.

- Ja has passat un dia a l'infern i l’altre al paradís. Ara has de triar la teua eternitat.

L'home reflexione un moment i després respon:

-Bueno, lo paradís ha estat bé, però crec que he estat millor a l'infern.

Així que San Pere l’ acompanye fins a l'ascensor, i una altra vegada baixe, baixe, fins a l'infern. Quan les portes de l'ascensor s'obren, se trobe enmig d'una terra deserta coberta de merda i desperdicis. Veu a tots los seus amics vestits en draps, recollint la porqueria i ficant-la en bosses negres. Lo Diable arribe i li passe un braç per damunt dels hombros.

-No ho entenc - balboteje lo polític -. Ahir vaig estar aquí i havie ties bones, un camp de golf i un club, vam menjar llagosta i caviar, ballavem i mos divertiem molt. Ara tot lo que hi ha és un terreny desèrtic ple de porqueries…, i los meus amics semblen uns miserables.

Lo dimoni se’l mire, somriu i diu:

- Ahir estàvem en campanya. Avui…ja has votat

6 comentaris:

Ferran Mata ha dit...

Que booooooo. Genial.

Anònim ha dit...

Boníssim xD Més real impossible

Anònim ha dit...

Cita la font original:http://86400.es/2007/05/04/el-dia-de-campana/
Que m'has fet quedar malament :( He enviat la noticia a "la tafanera" (http://www.latafanera.net/historia/fets-no-paraules, com el menéame pero en català) pensant-me que ho havies escrit tu, orgullós de conèixer a una persona amb tanta inventiva, i resulta que no...

Mani, fill de Mani ha dit...

Bueno Amo, no ho he tret d'aquí però és evident que si és un "xiste" no és de la meua invenció, sinó hagués fet com Buenafuente i hagués dit "este és meu"!!!!

Anònim ha dit...

Molt ben dit, Mani, que els acudits, com la resta de cultura estigui lliure de "copyright", que sinó acabarem pagant a la SGAE també per explicar acudits als blogs.

Jordi ha dit...

Mani has estat bé aquí , has estat bé...