dimecres, 17 d’octubre del 2007

Tinc una pregunta

Com ahir no ho vaig poder veure, i com avui tothom ho comentave, lo vídeo del moment:

8 comentaris:

Anònim ha dit...

"Piquito de oro" ho es, però quant fa de gestor es un autèntic desastre...

LAURA ROFES ha dit...

No hi ha ningú que parli tant bé i tant clar com ell, ni que tingui tants "pebrots" d'enfrentar-se a un públic "nacionalista espanyol" retrògada i de ment tancada.
Va quedar com un senyor, donat mil patades a tots els polítics que fins ara han entrevistat.
Va deixar clar que el primordial per ell és la independència de Catalunya
i que ni els espanyols ens volen a nosaltre ni nosaltres a ells.
Si tú anònim no comparteixes aquestes idees, més val que pensis
en marxar del nostre país.
I podries tindre la dignitat de donar el teu nom.

Anònim ha dit...

Carod Rovira per a mi no és un polític excepcional ni en la oratoria com a fons estètic, ni amb el missatge poc profund i massa planer, la política té que tenir més volada, ser més polièdrica i anar a més indrets, perquè si no avorreix.
No he vist mai una tertulia política interessant, i em sembla que no la veuré, massa del mateix, més aprop pel meu gust de la tele miserable que ara guanya planetes que de ser ànima d'aquells que en teoria (sols en teoria) han d'animar socilament el poble.
Massa aturats sense faltes d'ortografia, massa aturats amb faltes d'ortografia, massa gent que necessita un cop de mà i no la reb i una realitat de molts colors sobre el paviment català, on les feines més paupèrrimes les fan i les faran els més foscos o els més eslaus, jo per si de cas sóc un manta i no vull arrencar herba, ni collir prèssecs...
Amic Mani agraiments per haver penjar el meu poema al teu bloc.
Visca la cultura catalana però també visca per la igualtat de possibilitats del humans i sobretot per la humanitat que es defineix per la música del cor que no desafina per ser català, castellà o anglès si no per altres motius més abstractes: vanitat, gelosies, set de poder...
Aquest comentari és escepticisme polític i no té a Carod (un polític normalet) com a punt focalitzat de les ires d'aquestes lletres si no a la política en general. Jejeje tampoc a Boris el tertulià de baixa estofa vingut a literat d'altes volades, o no? Mani parlem després d'haver llegit el llibre.
Albert Guiu.

Amo ha dit...

El que més revol ha aixecat de la seva intervenció al programa, és el retret al caga-llàstimes (uuuiuiuiui!! Es que si no sé català no puc fer oposicions a Catalunya; Que li donguin pel cul, per ignorant) i desprès a la senyora per castellanitzar-li el nom (una fatxa acabada, filla de perra).

1r Diuen que no saben català?? WTF?!? Per a pronunciar un nom italià, francès, alemany,... no em cal saber cap de les anteriors llengües.
2n Si no saben català, com saben quin és l'equivalent en castellà de Josep Lluís?? En què quedem, en saben o no en saben??
3r Massa bé que és va portar, els que sabeu com en dic, traduïu-lo al castellà... Queda més llord, que pegar-li a una mare amb un mitjó brut!! Si m'ho arriben a fer a mi, pujo a la grada a trencar-los-hi la cara, per burros i per mal educats.

Jesús M. Tibau ha dit...

No tenen cap problema per pronunciar George Cluni, i segur que quan l'entrevisten no li diuen Jorge. No ens comprenen i en volen fer l'esforç i, pitjor encara, no els importa. Volen que estem tots units, però units a la seva manera, i així no s'hi val.
Carod va ser molt clar, però en alguna ocasió el vaig trobar massa tens i a la defensiva, cosa que entenc sabent els atacs que rep constantment.

Mani, fill de Mani ha dit...

Coneixent a Carod ( de sentir-lo parlar i actuar) sabia abans de fer-se el programa que surtiria d'allà en un bon grapat de punts més. Sabia quines preguntes li farien obligades, i que fàcil és respondre-les i que fàcil els ho va explicar. Si tots los castellans tinguèssin l'oportunitat d'escoltar-nos a naltros i no a la premsa, ràdio i televisió centralista, de ben segur que tindrien una idea completament diferent de naltros, i possiblement amb el diàleg no ens caldria ni marxar d'Espanya.Si ells fossin la meitat d'insolidaris que ho som naltros i la meitat d'intolerants, este país enganxat en cola de barra passarie a tenir visagres i donaria molt més joc!

Glòria ha dit...

Mani, jo també penso el mateix. Los mitjans espanyols ho pinten molt diferent d'aquí, i en part, en tenen molta culpa del que està passant i de la imatge dels catalans a fora. Ahir mateix a Telecinco van qualificar Carod de intolerant, pel tema del seu nom... quins collons!
Ara, que per mi, si no mos volen millor! Però que mos dixiguen viure tranquils d'una puta vegada! Si no ens volen, perquè no soporten que puguem ser independents?? Aix, QUINA RÀBIA!!!!

Anònim ha dit...

manda huevos...