300 anys d'ocupació...

"Celebrem" avui la diada de Catalunya, un any més sota el jou espanyolista, i va per a llarg... Aquest any, a més, es commemora els 300 anys de la derrota de les tropes de Carles d'Àustria davant dels homes del borbó Felip V, lo 25 d'abril de 1707 a Almansa. És per això que he decidit posar, com ja vaig fer a l'abril, dos cançons d'"Obrint pas", la segona una adaptació d'un altre grup del país valencià, "Al Tall" que descriuen perfectament, la primera, el sentiment actual de molts catalans, i el dels catalans de l'època la segona.

Va ser a la tardor de 1707
i encara volen cendres pels mateixos carrers,
les classes populars contra les tropes del rei
les pedres ho recorden quan avui les prenem.

Avui com ahir,
avui com demà,
el mateix camí,
el mateix combat.

Va ser la primavera dels anys que hem viscut
i encara veig com brillen avui els teus ulls,
quan prenem els carrers, escenaris d’un temps,
revoltes que han tancat les ferides dels teus punys.

Avui com ahir,
avui com demà,
el mateix camí,
el mateix combat.

Tot el que has viscut,
tot el que has cregut,
a dins del teus ulls,
a dins dels teus punys.
I la nostra revolta mai no podran aturar,
els nostres punys alçats
mai no podran abaixar,
els nostres somriures mai no podran esborrar,
la nostra actitud sempre serà de combat.
I mai no deixes mai de lluitar contra el poder,
mai noi deixes mai de plantar cara al poder.
Ahir, avui i demà sempre contra el poder!

Obrint Pas AVUI COM AHIR (Terra, Propaganda Pel fet, 2002)



Eixiu tots de casa
que la festa bull,
feu dolços de nata
i coques de brull.
Polimenteu fustes,
emblanquineu murs,
perquè Carles d’Àustria
ha jurat els Furs.

Enrameu de murta
places i carrers,
abastiu de piules
xavals i xiquets.
Aclariu la gola
amb vi i moscatell,
que no hi ha qui pare
el pas dels maulets.

Vine Pilareta
que et pegue un sacsó,
els peixos en l’aigua
i els amos al clot,
i si no l’empara
el Nostre Senyor,
tallarem la cua
a Felip de Borbó.

Si l’oratge es gira
en mal dels maulets,
vindran altres dies
que bufe bon vent.
Quant més curt ens lliguen
més perill tindran,
passeu-me la bota
i seguiu tocant.

El que dIran

Acabo de llegir un article del gran Terry Jones, ex dels Monty Phyton, on ironitza sobre la situació dels presos anglesos a l'Iran, a vegades l'humor és la millor manera de denunciar i dir les coses clares, diu així:

" És això humillació? Comparteixo la indignació expressada a la premsa britànica sobre tractament del nostre personal naval acusat per Iran d'entrar il·legalment a les seves aigües. És una desgràcia. Mai hauríem somiat amb tractar als presoners d'aquesta manera… permetent-los fumar cigarrets, per exemple, i això que està demostrat que fumar mata. I haver forçat a la pobra soldat Faye Turney a dur un mocador negre al cap, i després deixar que la fotografia es publiqués a tot el món… és que els iranians no coneixen el concepte del comportament civilitzat? Per l'amor de Déu, què hi ha de dolent en posar-li una bossa al cap? Això és el que nosaltres fem amb els musulmans que capturem: els posem bosses al cap perquè els sigui difícil respirar. Llavors és perfectament acceptable fer-los hi fotografies i fer-les circular a la premsa perquè els presoners no poden ser reconeguts ni humiliats de la forma que aquests desgraciats soldats britànics ho són..."

Seguir llegint, en castellà.

Lo text ere molt llarg i potser a tothom no us interesse, per això he decidit publicar-ne només una part i en català, per fer-lo més àgil.

Ves per on

Tinc un conegut que acostume a contar històries inversenblants. Si si, te diu, que ho he llegit a Diez Minutos, que ho he vist a Gente ... tots sabem que lo nostre benvolgut amic ni llegeix la revista ni mire lo programa de la primera, però ell ho enfatitza per donar-li una font, ni que sigui en clau d'humor, al seu relat, ja que la font verdadera o no la vol dir o molt possiblement no la recorde.

Un dia mos va parlar sobre un tipo d'avespa (recordeu que escric en flixenc) que vivie al Japó i que ere enorme, no recordo les mides que va traçar a l'aire, però ere molt grossa. Davant de tal magnitut tots vam començar a riure, mos venien al cap les avespes de les series manga, ja no dic "l'abeja maya" que tenie cara i tot, si no les que sortien en alguns episodis de Bola de Drac o lo Dr.Slump.

Va començar a profunditzar en lo tema i va explicar los efectes de les seues picades, eren mortals, mortal ere l'atac de riure que mos va tornar a agafar!!!

No recordo si va donar més detalls sobre la vida i obra de l'avespa del Japó, com ell le die, la qüestió es que avui m'ha vingut al cap aquella història al comprobar que realment la kamikaze assessina existeix, no és ben bé com ens ho va contar però tampoc se`n va anar de molt.

Així que Mr.Smith disculpes per no confiar en la teua paraula.

Aquí teniu la revelació:



La vespa asiàtica gegant



L'espècie Vespa mandarinia és una vespa molt gran, el cos del qual pot medir entre 27 i 45 mil·límetres; increïblement, les reines arriben a uns 5,5 cms de longitud! A més, aquest voraç depredador gegant posseïx un agulló de 6,35 mm! Aquests insectes no solen molestar als humans, però aquells que han rebut una picada la descriuen com insuportable i molt dolorosa. Masato Ono, entomòleg de la Universitat de Tamagawa, prop de Tòquio, comenta: “és com sentir un clau cremant a través de la cama”. Existeix una qüestió molt interessant relacionada amb aquests depredadors. Les abelles locals, eviten la invasió d'aquests avispones“coent-les” vives”!



La defensa tèrmica de l'abella japonesa



La vespa gegant japonesa Vespa mandarinia japonica, depreda a altres espècies d'abelles i vespes. Quan un caçador solitari troba un eixam, ho marca amb una secreció de la seva glàndula de van der Vecht. Altres vespes de l'àrea es congreguen al lloc, i inicien un atac en massa contra la colònia. Tot i que són molt eficients destruint els ruscs de la introduïda abella de mel europea Apis mellifera (les maten a un ritme de 40 per minut), l'abella de mel nadiva de Japó, Apis cerana japonica posseeix un interessant sistema de defensa contra la vespa depredadora. Les abelles japoneses poden detectar la secreció de les vespes i ataquen en massa als invasors. Amb aproximadament 500 abelles japoneses envoltant la vespa, formen una espècie de pilota atapeïda. A l'interior d'aquesta bola, la temperatura puja a uns 47ºC, la qual cosa està per sobre del límit tèrmic suportat per la vespa (entre 44 i 46ºC). Aquesta temperatura és massa alta per ella, que mor de seguida, però no afecta a les abelles de mel ja que el límit tèrmic que suporten és d'uns 48 o 50º



Distribució:
Sud-est de Rússia asiàtica: regions meridionals de Primorskii Krai, Corea, Xina, La Indoxina, Nepal, Índia, Shri Lanka, Tailàndia i Japó . Traduït de The Asian Giant Hornet (amb nombroses fotos).

Ecoqüestionari.

Voleu saber quants planetes com lo nostre farien falta si tota la població mundial portés lo nostre ritme de vida? Cliqueu aqui i contesteu sincerament a les preguntes, no fèssiu lo fals!.

A saber si és veritat però sempre fa gràcia plena testos on l'únic evaluador és la teua consciència.

NI àbacs ni calculadores

Això que us ensenyaré ara és per a flipar, i no per què la cosa vaigo de ratlles. És un mètode per fer multilicacions que mos pot treure d'un apuro en més d'una ocasió.Lo què jo me pregunto és com encara no m'ho havie ensenyat mai ningú! Si és una d'aquelles coses que quan la fas, si te surt bé, té sents le rei del mambo.Bueno que disfrutèssiu!

Foto dels guerrillers de la Batalla de la Madeleine

Anem a Nimes, t'animes?

Avui dia 24 s'inaugura a Nimes, encara que al cartell fique lo 22, l'exposició "Guerrilleros les soldats oubliés", sobre los repúblicans a l'exili que van continuar la seva lluita contra el feixisme unint-se a la resistència francesa enfront els nazis. Entre estos guerrillers estaven sun iaio i sun tiet de Guillaume Guiu, que van participar, entre altres, a la famosa batalla de la Madeleine al costat de 30 soldats espanyols més i 4 de francesos. En total 36 homes, encapçalats per Cristino Garcia es van enfrontar i vèncer a gairebé 1500 soldats alemanys. Us preguntareu com pot ser possible? Doncs llegiu el següent article i flipareu!!!

Per invitació seua, ha acudit a Nimes una representació local formada majoritàriament per la familia Guiu acompanyada del batlle de Flix i historiador, Pere Muñoz i el també historiador Josep Sánchez Cervelló. La qüestió és que sentin-ho molt jo no hi he pogut anar, però gràcies a la persistència de Guillaume, l'exposició serà traduïda al català i portada a Catalunya i possiblement a Flix. Així que si naltros no nem a Nimes, que vingo Nimes a naltros.