La Resposta a la Pregunta Definitiva sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat

Ahir a la nit vaig mirar una pel·lícula que me va recomanar Accídia fa uns quants posts, més que la peli me va recomanar lo llibre, però com lo llibre encara no l'he pogut trobar, pues me vaig descargar la cinta, heus aquí un petit comentari sobre l'enigma del film:

La Resposta a la Pregunta Definitiva sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat (en anglès The Answer to The Ultimate Question Of Life, the Universe and Everything) és un concepte extret de la sèrie de ciència-ficció de Douglas Adams Guia Galàctica per a Autostopistes (The Hitchkiker's Guide to The Galaxy). En la històra la resposta es cerca mitjançant el superordinador Pensament Profund i la resposta duu els protagonistes a buscar quina era la pregunta a aquesta resposta.

En el llibre Guia Galàctica per a Autostopistes, el primer de la sèrie, investigadors d'una raça d'éssers hiperintel·ligent i pan-dimensional construeixen Pensament Profund, el segon ordinador més potent de tot el temps i l'espai, per calcular la «Resposta Definitiva a la Pregunta sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat». Després de set milions i mig d'anys, l'ordinador proporciona la resposta: 42

Quaranta-dos! —exclamà Loonquawl— És això tot el que tens per a oferir després de set milions i mig d'anys de treballar-hi?
Ho he comprovat detingudament —respongué l'ordinador— i definitivament, aquesta és la resposta. Si us he de ser del tot sincer, crec que el problema és que mai no heu arribat a saber realment quina és la pregunta.

Pensament Profund informa als investigadors que dissenyarà un segon ordinador més potent, que incorporarà éssers vius com a part de la seva matriu de computació, per a calcular quina és la Pregunta. L'ordinador s'anomena Terra i és tan gran que sovint es confón amb un planeta. Els investigadors adoptaren la forma de ratolins de laboratori per a fer funcionar el programa. Després d'un càlcul de deu milions d'anys la pregunta es perdé cinc minuts abans d'obtenir-la perquè els Vogons van destruir la Terra per a construir una autopista hiperespacial.
Al final del llibre The Restaurant at the End of the Universe («El restaurant al final de l'univers»), el segon de la sèrie, el protagonista Arthur Dent, el darrer humà en abandonar la Terra abans de la seva destrucció i, per tant, la part de l'ordinador que més probablement tingui la Pregunta, intenta descobrir aquesta Pregunta treient aleatòriament fitxes d'Scrabble d'una bossa. El resultat és la frase WHAT DO YOU GET IF YOU MULTIPLY SIX BY NINE («Què s'obté al multiplicar sis per nou?»). Cal notar que sis per nou fan 54, no 42. Tanmateix 42 significa 54 en base 13. Douglas Adams va negar coneixer aquest resultat quan escrivia el llibre.

Obtingut de la viquipèdia.

Mono de Terry Pratchett

Este titular me pot costar car si algun dia lo bibliotecari de la Universitat Invisible lo llegeix ( A causa de la màgia s'ha convertit en un orangutan i se pose agressiu quan algú li diu mono o mico, però molt agressiu).

Fa dos dies que me vaig acabar "Dioses Menores", boníssim, però més filosòfic que no pas filocòmic, pel títol podeu advertir que té a veure amb Déus. Més aviat és una crítica, des de l'ironia i el sarcasme, de les religions, des de les politeistes a les monoteistes, des de l'animisme fins a l'empresa catòlica, dels profetes als iluminats i inquisidors( o exquisidors). Per a mi hi ha una frase que ho resumeix tot, frase que he alhora he resumit de mala manera: "Si Déu existeix no cal que hi cregos, si algo existeix pues està allí i punto, no fa falta creure-hi".

Com dic al titular tinc mono, per calmar-lo una mica ahir vaig llegir-me "La revolta dels animals" de George Orwell ( he tardat però al final ha caigut). Està força bé, me va sembla un borrador del que serie "1984" . Al igual que "Dioses Menores", Orwell fa una crítica, en este cas de la món en que vivim i els estaments socials ( lo llibre és de 1945, però hi ha coses que no canvien mai) , utilitzant a tipo d'eufemisme una espècie de faula però més extensa, com Pratchett fa ús de l'humor i un món màgic, però molt semblant al nostre . Lo resum que faria jo en este cas serie: "Mentre hi hago rucs ni haurà que aniran a cavall".

Después d'esta pobre anàlisis literària, us torno a dixar en més frases de les que a mi m'agraden, a ver si arreglen una mica l'entrada:

"Rincewind sabía qué eran los orgasmos, por supuesto, había tenido algunos en sus tiempos, a veces incluso en compañía"

"Vimes se detuvo. Hay algo en el aire de esta ciudad, pensó. Si el creador hubiera dicho "Hágase la luz" en Ankh-Morpork, no hubiese llegado más allá de eso porque todo el mundo habría empezado a preguntar: "De qué color?".

----------------------------------------------------------------------

Ah! Si teniu un rato us recomano "La revolta dels animals", és molt curt i val la pena, no estic descubrint res.

Moments piscina

Després del incident d’ahir, he tornat a la piscina. Esta vegada però, lo rato que he estat davall del sol se limite a dos ràpids banys a la piscina. La major part me l’he passat llegint “Dioses Menores” de Terry Pratchett, autor del que us vaig parlar fa poc. Llegia estirat a l’ombra d’un dels arbres de la part de baix, i hi estava tot ficat, però de sobte algú me diu: “ Xeic Mani, cada estiu llegeixes lo mateix llibre!”. Evidentment esta persona estave equivocada i així li ho he demostrat ensenyant-li la data d’edició, febrer 2007. No negaré que tots los llibres que tinc de Pratchett se semblen bastant, lògic, són de la mateixa col·lecció, però no me tornaria a llegir lo mateix llibre quan encara me’n queden 3 o 4 dels publicats en castellà per llegir, ara, quan acaba los tornaré a agafar en força ja que és un humor que no passe mai de moda, com lo de tots los mestres del sentit de la vida. Pues això, que com ha tornat a sortit lo tema us dixo en uns quants extractes més:

Al principio, muchos visitantes lo confundian con las oficinas del Gremio de asesinos, que era el edificio agradable y soleado de al lado (los asesinos siempre tenían mucho dinero). A veces los jovenes bufones, oían a los jóvenes asesinos jugar al otro lado de la pared, y los envidiaban, aunque el numero de voces agudas disminuía considerablemente al final de cada trimestre (los asesinos tenían exámenes competitivos).

Los magos no creen en los dioses, de la misma manera que la mayor parte de la gente no considera necesario creer, por ejemplo, en las mesas. Saben que están ahí, saben que desempeñan un papel en la existencia. Pero comprenden la necesidad de creer, ni de ir por aí diciendo: "Oh gran mesa, sin la cual no somos nada". Sea como sea, uno siempre puede comer con una simple servilleta sobre las rodillas

De hecho, la popular publicación del Gremio de Comerciantes, Bienvenido a Ankh-Morpork, la Ciudad de las Mil Sorpresas, cuenta ahora con toda una sección titulada ¿Así que eres un invasor bárbaro?, con abundantes notas sobre la vida nocturna, las compras típicas que se pueden hacer donde se sirve buena leche de yegua y budín de yak. Más de un vándalo de casco puntiagudo ha regresado a casa a caballo a su gélida yurta, preguntándose por qué se siente mucho más pobre y mucho más propietario de una alfombra mal trenzada, un litro de vino imbebible y un burrito de peluche color púrpura con un sombrero de paja.

Dejando de lado los guisantes y los colchones, a través de los años la pura selección natural había establecido que las familias reales que sobrevivían más eran aquellas cuyos miembors lograban distinguir un asesino en la oscuridad por el ruido que no hacía.

Buencorte reunió cuidadosamente un cierto número de ingredientes caseros y había acercado a ellos una cerilla encendida.Mira que son curiosas las cejas, pensó. Nunca reparas en ellas hasta que te faltan.

- Se puede comer estas setas grandes?

- No, de ninguna manera.

- ¿Por què? ¿Las láminas no tienen el tono amarillento adecuado?

- No, no es eso...

- ¿Quizá el pie no tiene la textura adecuada, entonces?

- La verdad es que parece correcto.

- Se trata sin duda del sombrero, sin duda su color no es bueno.

- De eso no estoy seguro.- ¿Y por que no podemos comerlas?

- Por las puertecitas y las ventanas...

Extractes agafats de Pon's blog. He de començar a ficar marcadors als meus llibres...