dimecres, 13 de juny del 2007

Do re mi fa sol!

Este matí tenia festa, i he aprofitat per anar a les piscines a primera hora, després d’obrir claro, o sea a les 12. Com estos últims dies mos feie sol al matí i a la tarde núvol m’he afanyat a quedam en banyador ( si, m’he atrevit, i això que vaig fracassar en la posada a punt) i ala! a fer lo lagartija. L’objectiu ere treure lo màxim rendiment de les hores de sol, preocupat per un possible atac de núvols malignes, però estos, que de tontos no tenen ni un pèl, han posposat lo seu atac per un altre dia que estiga desprevingut i a més han aconseguit que me xurrasca viu! Núvols 1- Mani lo gamba 0!He perdut una batalla però no la guerra!
A part de la meua batalla particular, també he tingut temps per fer d’alcalde, ja m’enteneu: “Si manés, faria això, trauria allò, aquí plim...”. He decidit que s’ha de fer immediatament un bar “xiringuito” com Zeus mane. La cosa és senzilla, a la part de dalt hi ha una part cimentada, per a què? Pues per a ficar lo bar, que a la part de baix no pinte res (pintave perquè ja no l’obren). Imagineu-vos un bar d’aquells en lo sostre de canyís? ( tipo anunci de damm-lemmon), en la terrassa amb taules a l’ombra per poder fer la partida i beure tranquil. Imagineu-vos la barra i beure cervesa fresca mentre veus lo moviment de la piscina, cosa que no pots fer a la cova de baix. No diré res de com he imaginat lo servei, que bueno tampoc importe, no? A mi m’ha semblat tot plegat molt ídilic, sobretot pensant quan ja és tard i comence a bufa la brisa, però... de moment no sóc l’alcalde, encara que ara tots tenim més possibilitats que canvien cada 2 anys!!!
He pensat més coses, massa, tantes i tan inútils que ja ni me’n recordo ni falta que fa!
Esperant veure lo somni fet realitat, per passar l’espera proposo este Pub inflable de la foto, encara que potser serie una mica asfixiant i inflamable alhora, però no se pot tenir tot!




Pub vist a NLPC

1 comentari:

Anònim ha dit...

jajajaja bona foto!

m'ha molat la teva proposta...i tantíssima raÓ!
mole

ara sol falta...q algú t'escolti i es pugui fe realitat!

sOnia