divendres, 28 de desembre de 2007

Si les dones controlessin el món

No tinc temps per escriure gaire cosa, així que us deixo unes imatges sobre com seria un món regit per les dones:




dijous, 20 de desembre de 2007

Superporra a Springflix

Fins i tot al Mundo Deportivo s’han fet ressò de la Super Porra que hi ha en joc a Springflix. No és d’estranyar, en estos moments lo pot ascendeix a 302 euros, quan encara falten tres dies per tancar-se les apostes. Segons algunes previsions la quantitat ha guanyar pot superar los 500 euros, tot i que les més optimistes donen valors de 600 o 700 euros, ja és veurà, una cosa és segura, s’hi ha algun guanyador, este s’endurà un bon pessic. Per aconseguir endur-se lo premi hi que endevinar lo resultat exacte i lo primer golejador del partit. De moment, tal com anuncia el “prestigiós” diari “barceloní” lo resultat estrella és 3 a 1., I tu, a què esperes a fer la porra?

dimecres, 19 de desembre de 2007

Com a la feina, a cap puesto!

La majoria dels que treballem davant d’un ordinador, tenim un lloc de treball semblant al d’esta foto. Potser una mica més desendreçat:

Com podeu veure, no se pot dir que sigo molt agradable ( ja sé que podrie ser pitjor). Li falte una mica de caliu, per allò d'estar com a casa. ( O com a les cases mig decents perquè al meu pis fot una rasca).
Veiem aquí uns exemples de com pot acabar el nostre espai de treball si ens esforcem a convertir-lo en un lloc més acord en la nostra personalitat:







M'estic decidint entre los dos últims, i a tu, quin te va?

STAR WARS 30 ANYS... DE POSTALS

Una de les efemèrides d’este any que ja s’acabe ha sigut la commemoració dels 30è aniversari de l’estrena d’Star Wars. 30 anys en los quals l’empresa de George Lucas, Lucasfilms, no ha parat de crèixer. Pionera en rendibilitzar, encara més, les seues pel·lícules a traves del merchandishing, possiblement (segur) sigo l’obra cinematogràfica amb més varietat i quantitat de productes a la venda ( creieu-me, he vist animalades, sobretot de Darth Vader).

No és d'estranyar doncs, que les postals nadalenques que reben cada any, des del 77, los empleats de la companyia sigon objecte de desig de molt fans de la saga. Aquí us en deixo una mostra:








Totes les tarjetes nadalenques aquí.

dissabte, 15 de desembre de 2007

Seguirem somniant

divendres, 14 de desembre de 2007

Pels pèls


Havia d’anar de festa. Com sempre indecís fins al final, decideixo pujar a la furgoneta amb destí Tarragona. No portem ni 500 metros i ja m’hi he baixat. On vas Mani? Si demà t’has d’aixecar a les 9h. Si no surt ningú dels teus amics ( Això no ere un gran problema, allà m’hagués trobat a mun germà i la seua colla). Recorda que demà has d’estar presentable. A més, al carrer fot un fred que pele, i a la furgo també. La poca consciència que me quede guanyava batalla.

Havia d’anar a Londres. Marxava avui a les cinc de la tarde i tornava lo dilluns. Va anar de poc que no fes la reserva. Però me van avisar, a temps, que avui me tenia dinar en lo de dalt de tot de l’organigrama ( lo mandamás vamos) i claro, no hi podia faltar.

Després de baixar del vehicle vaig anar a prendre una mitjana a l’Escala aprofitava així per escalfar-me. Agafo sis llaunes per anar a casa d’un amic a jugar a la Play, quan porto un tros recorregut decideixo entrar al pis a agafar una jaqueta, fa un fred serio. Ja no hi surto. Me quedo al sofà, just a temps, comence Vic Mackey. Me poso còmodo ( en la mesura de lo possible) i tapat se’m fan les cinc del matí, m’he tornat a quedar dormit, lo meu coll m’ho agraeix per enèsima vegada.

M’aixeco, he parat l’alarma del mòbil unes deu vegades. Són les deu. Tinc temps. Saps què? Acabaré de veure la peli d’ahir. Vaig al sofà. Me poso còmodo ( en la mesura de lo possible) i tapat se’m fan les 12. The end. Final de la peli, al moment, com si m’estigues observant, m’he truque la jefa. No hi ha dinar. Lo secretari no ve, està malalt. Per una part me sap greu, tenia lo dinar pagat, i havie de ser bo, però per altra banda, tinc unes quantes hores lliures per a mi i això no té preu.

Un parell de trucades als proveïdors i a tallar-me los pèls que ja toque. Com sempre, curt a baix, i més llarg a dalt. En acabar cap a la pizze, estic de sort, avui hi ha més gent de lo habitual. Tres cervesetes i a dinar i a sobre a cals papes.

No he anat a Londres,no vaig sortir de festa i no he dinat en lo boss, però al menos he menjat algo decent i m’he pogut tallar els cabells!

PD: Sort que no vaig reservar lo vol, avui
he recordat que tinc lo DNI caducat! Gràcies jefe per la pasta que m'he estalviat!

dijous, 13 de desembre de 2007

Moment mem


Este mem passat per Albert, del bloc Un cel vermell,us ajudarà a conèixer una mica millor l'administrador d'esta infame pàgina:

1. Estiu - hivern: Estiu. Anar en samarreta i pantalons curts no té preu. A més hi han millors vistes...
2. Anar de festa - quedar-se tranquil a casa: I’m the party! Jeje la festa per damunt de tot!
3. Fer matances del porc - ni parlar-ne, de matances: M’encante la carn, mataria qualsevol animal ( i quan dic qualsevol és qualsevol) per menjar-ne.
4. Nadal - que no existís, el Nadal: Que no existís. Que se treballés, ja faríem los dies de festa quan fes més bon temps.
5. Aixecar-se prest - vetllar fins tard: Si puc vetllar, fins tard. Mirant pelis al sofà, de festa, fent esport...
6. Platja - muntanya: Lo poble, lo riu.
7. Una excursió a peu - anar a dinar en cotxe: Per anar a dinar en cotxe i/o a peu ( si no està molt lluny) mentre menja.
8. Ferrero Rocher - Mon Cheri: No m’agrade molt lo xocolate, però me quedo en los que menjave la Presley ( Ara li ha prohibit lo metge), los Mon Cheri me fan mania en tot aquell licor que porten.
9. Pare Noel - Reis Mags: En uns quants anys menos, los Reis Magos. Ara, una bomba a tots. Los regalos s’han de fer en i per sentiment no per imposició.
10. Cinema de terror - comèdia: Comèdia, però coste trobar pelis bones d’este gènero darrerement. Ara per ara prefereixo les series ( Herois, Prison Break, Lost, Vic Mackey...) al cine.
11. Alonso - anti-Alonso: Anti formula 1, fa la pena.
12. Avió - vaixell: Mentre no hagi d’anar a peu.
13. Mirar una pel•lícula - veure el futbol: Mirar lo Barça per sobre de tot.
14. Tenir un ca - un moix: Odio les mascotes, però si hagués d’escollir ( a punta de pistola) me quedaria abans en un gat que no pas en un gos pulgós.
15. Fer sobretaula - enllestir ràpid: Què és una taula?
16. Te - cafè: Cervesa.
17. Xocolata blanca - xocolata negra: Ja he dit que no m’agrade gaire però millor lo blanc.
18. Comprar a una gran superfície - a un petit comerç del barri: Lo que me caigo més a mà. En este cas les botigues del poble.
19. Reial Madrid - Barça: Barça.

Passo lo mem a los redactors en cap de Lo Fardatxo, L'Imaginari, Llibernatura, Ens Ataquen i Coses Meves...i al becari de Lo bloc de Jordi. I passo de linkals que estic molt perro.

Actualitzo: També li passo lo mem a l'Eva , aviam si ens sorpren des del seu diari, i a tots aquells i aquelles que tingon ganes de fer-lo.

dimecres, 12 de desembre de 2007

Agafant aire... als peus

Per fi después de 5 anys en les mateixes "sabatilles" he pogut reunir uns quants calerons per poder comprar-me unes GEOX i deixar de perfumar les estances on acabo la festa. Aquí teniu unes fotos de les meues ex-bambes:



Per felicitar l'any

dimecres, 5 de desembre de 2007

De regalo

Com estos dies la meua inspiració està pel terra, recupero un text de la meua època de Batxillerat (extret de Mundoyerba) dels que tant li agraden a Lo Fardatxo, avui la cosa va sobre lo Pare Noel. Com també estic molt gos passo de traduir-ho i haureu de llegir-ho en "ESPAÑOL" , tal i com voldrie Rajoy:




Como resultado de una abrumadora falta de peticiones, y con la ayuda investigadora de la prestigiosa revista científica DIEZ MINUTOS, se han obtenido las siguientes conclusiones acerca de la existencia de Santa Claus:


1) Ninguna especie conocida de reno puede volar. No obstante, existen 300.000 especies de organismos vivos pendientes de clasificación y, si bien la mayoría de ellas son insectos y gérmenes, no es posible descartar completamente la posible existencia entre ellas del reno volador que solo Santa Claus conoce.


2) Hay unos 2.000 millones de niños (considerando únicamente a las personas con menos de 18 años) en el mundo. Pero dado que Santa Claus no parece que se ocupe de los niños musulmanes, hindúes, judíos y budistas, la cifra se reduce a un 15% del total (unos 378 millones, según las estadísticas mundiales de población). Según estas estadísticas, se puede calcular una media de 3,5 niños por hogar, por lo que estamos hablando de unos 91,8 millones de hogares (suponiendo que en cada uno de ellos, haya al menos un niño que se haya portado bien).


3) Santa Claus dispone de 31 horas en Nochebuena para realizar su trabajo, gracias a los diferentes husos horarios y a la rotación de la tierra (se supone que viaja de este a oeste, lo cual parece lógico). Esto supone 822,6 visitas por segundo. En otras palabras, en cada hogar cristiano con un niño bueno, Santa Claus tiene 1 milésima de segundo para aparcar, salir del trineo, bajar por la chimenea, llenar los calcetines, repartir los demás regalos bajo el árbol, comerse lo que le hayan dejado, trepar otra vez por la chimenea, subir al trineo y marchar hacia la siguiente casa. Suponiendo que cada una de estas 91,8 millones de paradas este distribuida uniformemente sobre la superficie de la tierra (lo cual es falso, pero puede valer para los cálculos), hay 1,2 Km. entre casa y casa. Esto da un recorrido total de 110 millones de Km., sin contar lo necesario para las paradas a hacer lo que cada uno de nosotros haría al menos una vez en 31 horas. Se deduce de ello que el trineo de Santa Claus se mueve a unos 1000 Km./sg, 3000 veces la velocidad del sonido. Como comparación, el vehículo fabricado por el hombre que mayor velocidad alcanza, la sonda espacial Ulises, se mueve a unos míseros 43 Km./sg. Un reno convencional puede correr a una velocidad punta de unos 24 Km./h.


4) La carga del trineo añade otro elemento interesante al estudio. Suponiendo que cada niño solo se lleve un tente de tamaño mediano (0,9 Kg.), el trineo transporta unas 321.300 toneladas, sin contar a Santa Claus, a quien siempre se le describe como bastante rellenito. En la tierra, un reno convencional no es capaz de transportar mas allá de 150 Kg. Aunque el reno volador pudiera transportar diez veces esa carga, no bastarían ocho o nueve, sino que se precisarían unos 214.200 renos. Esto incrementa la carga (sin contar el peso del propio trineo) a unas 353.430 toneladas. A efectos comparativos, esto es unas cuatro veces el peso de Jesús Gil.


5) 353.000 toneladas viajando a 1000 Km./sg crean una resistencia aerodinámica enorme, que provocara un calentamiento de los renos similar al que sufre una nave espacial en su reentrada a la atmósfera terrestre. La pareja de renos que vaya a la cabeza absorberá 1 trillón de julios de energía por segundo, cada uno. En pocas palabras, se incendiaran y consumirán casi al instante, quedando expuesta la pareja de renos posterior. También se originaran unas ondas sonoras ensordecedoras en este proceso. El tiro de renos al completo se vaporizara en 4,26 milésimas de segundo. Santa Claus, mientras tanto, sufrirá unas fuerzas centrifugas 17.500,06 veces superiores a las de la gravedad. Si Santa Claus pesara 120 Kg. (lo cual es incluso demasiado delgado), seria aplastado contra la parte posterior del trineo con una fuerza de mas de 2 millones de Kg.


Por consiguiente, si Santa Claus existió alguna vez y llevo los regalos a los niños en Navidad, ahora esta muerto.

-----------

EXISTE SANTA CLAUS? (2& parte)

Si respondemos lo anterior a un niño cuando nos pregunte por la existencia de Santa Claus (o bien, lo deduce el por si mismo), el niño puede llevarse una desilusion tremenda. Por suerte, hay una contraexplicación que puede sernos útil en este caso:


El análisis anterior, basado en las leyes de la Física clásica, presenta un fallo importante, puesto que no considera los fenómenos cuánticos, que son bastante significativos en este caso particular. Como se ha indicado, se conoce con extrema precisión la velocidad terminal del reno a través del aire seco de diciembre sobre el hemisferio norte (por ejemplo). Así mismo, se conoce con tremenda precisión la masa de Santa Claus y su trineo (puesto que se conoce el numero de niños, regalos y renos justo antes del vuelo). En cuanto a la dirección y sentido del vuelo, esta es esencialmente de este a oeste.


Todo lo anterior significa que se puede determinar con excelente precisión el vector del momento cinético de Santa Claus y su cargamento. Basta con aplicar el principio de incertidumbre de Heisemberg para saber que la posición de Santa Claus, en cualquier momento de Nochebuena, es extremadamente imprecisa. En otras palabras, esta "difuminado" sobre la superficie de la tierra, de forma análoga a como el electrón esta "difuminado" a una cierta distancia del núcleo del átomo. Por tanto, literalmente puede encontrarse en todas partes en un momento dado.


Por ultimo, las velocidades relativistas a las que los renos pueden llegar durante breves lapsos de tiempo hacen posible que, en ciertos casos, llegue a algunos lugares un poco antes de salir del polo norte. Santa Claus, en otras palabras, asume durante breves periodos de tiempo las características del tachion. Estamos de acuerdo en que la existencia de los tachiones aun no esta probada y es hipotética, pero lo mismo ocurre con los agujeros negros, y ya nadie duda de su existencia.


Por consiguiente, es perfectamente posible que Santa Claus exista y reparta todos los regalos en nochebuena.

diumenge, 2 de desembre de 2007

Mariano Miracles


divendres, 30 de novembre de 2007

Mission failed

En estos moments me trobo en un estat crític. Tinc una bona ressaca. No acostumo a tenir-ne ja que normalment només bec estrella i ja m'hen puc fotre 25 o 30 que a l'endemà estic fresquet com una rosa, però ahir lo camarero del "Next" no va parar d'invitar-me a "xupitos".
Odio los xupitos, beure'ls i preparar-los, i no en bec mai, però claro, qualsevol li diu que no a un tio que fa 2 metros (lo meu estat d'alegria també afavorie la ingesta). No és que lo paio vulgués ligar en mi, ni molt menos, fins i tot se pensave que una amiga ere la meua nóvia i també l'invitave -" venga parella, uns xupitos"- lo que passe és que com li vaig deixar propina dos vegades, lo pitjor que vaig poder fer, a la tercera que vaig anar a demanar ja va començar en la tonteria dels gotets. Pues entre lo veneno este i les cerveses San Miguel embolica que fa fort, avui a patir.
Ja sé que sóc una mica fals, tot just a la meua última entrada críticava la San Miguel, però ho sento molt, no hi puc fer més, només bec cervesa i ere o beure això o la merda aigualida de la Coronita o lo que és pitjor: Budweisser, encara rai que ere la Nostrum ( col·laboradora en los xupitos de la ressaca, 6'2º!!).
Total que entre una cosa i l'altra pues al final tants elements desinhibidors van fer que aconsseguís engatussar una noia ( devie anar pitjor que jo) però com no portava desodorant i ja feie hores que feia lo primitiu va passar això:

"La Caterina sortint de la finestra de casa meua"

Aquí no va acabar la cosa. No me podia quedar a les portes de la glòria, així que vaig sortir de nou a caçar, me va costar una mica, sobretot trobar l'arco i les fletxes ( per poc que no prenc mal!!!) però al final va caure un exemplar de raça ária, tot i que lo resultat va ser lo mateix que l'anterior. Lo meu olor corporal la va espantar:

"L'Eva baixant les escales de la meua modesta casa"
No vaig tornar a intentar-ho, estava molt cansat i me vaig quedar adormit, millor... a vegades val més una retirada a temps que no pas deixar la feina a mitges, i jo no estava per a gaires trotes, així estic avui.
"Moraleja": Si has de caçar deixa't estar de mamar... i porta AXE

dimecres, 28 de novembre de 2007

"CERVEZA SAN MIGUEL" ALLÀ ON VA MENYSPREA EL CATALÀ

"San Miguel: allà on va, menysprea el català"

El nacionalisme espanyol ha desfermat una guerra contra l’empresa Moritz per haver donat suport a la Plataforma per la Llengua, entitat que ha elaborat un informe sobre la situació de l’etiquetatge a les cerveses. En aquest informe es diu que les cerveses etiquetades en català han experimentat un fort increment, passant de només 3 productes l’any 2001 a 36 cerveses en l’actualitat. Però hi ha contrastos. Mentre Damm ha passat a etiquetar en català el 60% dels seus productes, l’empresa San Miguel es nega a utilitzar aquesta llengua malgrat que, si més no, té tres bones raons per fer-ho: una, perquè etiqueta en més d’una vintena de llengües; dues, perquè inclou quinze llengües en una mateixa etiqueta; i tres, perquè és una empresa catalana que respecta mercats molt més petits com el danès o el finès. “Allà on va, triomfa”, diu el seu eslògan.

Però és mentida. A Catalunya són milers les persones que l’han deixada de consumir i que, amb bon criteri, s’han passat a Moritz. Moritz és una molt bona cervesa elaborada per una empresa catalana que data del 1856 i que després d’un parèntesi va ressorgir l’any 2004 amb una força extraordinària etiquetada en català. De fet, no hi fa constar només les dades bàsiques, també hi inclou la informació complementària. Aquesta política empresarial, que seria normal a qualsevol país del món, és altament meritòria a Catalunya, fins al punt que el consumidor l’ha premiada amb la seva fidelitat al producte. Deu ser per això que San Miguel es veu obligada a fer campanyes televisives per recordar que existeix mentre Moritz, amb un pressupost molt més modest, es va menjant el seu mercat.

“Donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l’ús del català i a la cultura catalana”, ha estat la resposta de Moritz a les ires de l’espanyolisme. I ha reblat que etiqueta en català “perquè és l’idioma propi del país en el qual té l’origen, la seu social i el cent per cent del mercat”. Tota una mostra de desacomplexada normalitat.
San Miguel, en canvi, respecta la llengua i la cultura de tots els pobles on va menys les del seu. No sols menysprea obertament la llengua i la cultura de Catalunya, fins i tot fa d’aquest menyspreu una imatge de marca. Molt bé. Però hi ha una cosa que San Miguel no hauria de menysprear, i és la capacitat reactiva de la societat catalana. La mateixa societat que va provocar grans pèrdues a Leche Pascual i que va propiciar el naixement de Llet Nostra, una empresa avui tan pròspera com l’estimada Moritz.


VICTOR ALEXANDRE



Així que ja ho sabeu catalans, a beure Moritz o com a mal pitjor Damm ( no t'enfados estrella meua).
Podeu trobar-les totes dues i ben fresquetes a Disco Springflix!!!

dimarts, 27 de novembre de 2007

Gràcies per estos 2 anys

No m'agrade parlar de la meua vida personal, però avui ho trobo necesàri.
Fa dos anys, un fet me va canviar la vida. Vaig conèixer una persona molt especial. Fa dos anys estava treballant de peó en un magatzem en una fàbrica d’ambient irrespirable, pels productes que manipulàvem però també per la tensió entre els operaris i la direcció de l’empresa. Gràcies a esta persona que m’ha fet sempre costat, treballo des de fa un any en una feina més neta, una feina que a vegades m’exigeix supera reptes personals i que me fan avançar en la meua formació com a persona. Estic content, encara que hagi hagut de sacrificar diners i moltes tardes, algunes de cap de setmana i lo que això comporte: reduir les dosis de Barça, Flix de futbol, futbol sala o hockey , esdeveniments del que era addicte. Havia canviat a una feina millor, però els problemes econòmics derivats de viure sol, sumats a més a la meua facilitat per buidar-me les butxaques va fer que busques una solució al problema. Des de fa 4 mesos tinc un nou projecte entre mans, que encara m’ha reduït més el meu temps lliure los caps de setmana, sóc així de gilipolles ( no vols sopa?...), se tracte d’un somni fet realitat, tot i que s’ha anticipat als meus desigs, però lo tren només passe una vegada a la vida i esta vegada no anave en retard, ans al contrari. Esta realitat, que de moment ha redreçat lo meu compte corrent, tampoc hagués estat possible sense lo suport de la meua persona amiga. És per això, que avui, lo dia que fa 2 anys del nostre primer encontre, vull agrair-li tot lo que ha fet per mi en este temps i tot lo que m’ha donat: los millors anys de la meua vida...

Gràcies
per tot

Pintamones

Això és possible? M'he quedat perplex. Mire-ho:




Gràcies a Nando per enviar-me'l

dilluns, 26 de novembre de 2007

Més Gol·liat que David


La foto és d'una campanya del comité olimpic alemany per promoure l'esport i evitar lo sedentarisme.

diumenge, 25 de novembre de 2007

Candelabres als sostres

Acabo d'arribar a casa muns pares després d'una setmana sense donar senyals de vida. Vinc de la pizze, com sempre, de fer lo vermut dels diumenges, és diumenge és clar. He dormit poc, i ja són uns quants dies.
Dino uns quants canelons, exactament sis. Sí, últimament menjo molt. La meua roba ja no dóna més de si. Demà, me proposo ( i ja fa dos mesos que m'ho proposo) començar les obres d'arranjament i millora de la meua façana vital.
Agafo l'Avui, que ma mare compre des de fa uns mesos per allò que "donen" de la nova canço, i vaig directament al Sostres.
Sí, ho confesso, tinc debilitat pel Salvador Sostres, no comparteixo la meitat del seu discurs, lo capitalista, pijo i superb; però me quedo en lo compromís en Catalunya i l'animadversió cap a l'estat espanyol. L'article d'avui, "xapo":


Paco Candel (Article de l'AVUI)

Ha mort una bona persona. Seria tant injust no reconèixer-li la bona voluntat de mirar de fer alguna cosa pels altres, com culpar-lo de les conseqüències menys positives que la seva tasca hagi pogut deixar-nos. Voli doncs amb ell, ben amunt cap al cel, el meu reconeixement i el meu agraïment. Però plantejaments com els de Candel només són útils, i tenen conseqüències justes, quan tothom és tan bona persona com ell. I esclar, els espanyols tenen molta mala llet, i gran part de la immigració que hem tingut, espanyola i intencionada, s’ha comportat amb molta mala llet amb Catalunya. Molts presumeixen de dur 40 anys aquí i de no parlar encara en català, i la raresa electoral de casa nostra es deu, en bona part, al fet que la immigració espanyola vota el partit que històricament més mal ha fet a la nació, el PSOE. Bona part de la immigració espanyola vota LOAPA i posar el president Pujol a la presó. I aleshores, esclar, no són els altres catalans, com Candel en deia, sinó els mateixos espanyols de sempre. La mateixa caspa de sempre, la mateixa brutalitat de sempre. Del discurs de Candel, que presenta víctimes socials que en realitat són botxins nacionals, se’n desprèn també la falsedat que Catalunya va aixecar-la la mà d’obra andalusa, quan tothom sap que qui aixeca les nacions, i les economies, són els empresaris, i que la mà d’obra és intercanviable. I per acabar de capgirar el sentit moral de la història, hi ha la idea de l’agraïment, com si els catalans haguéssim d’estar agraïts per la mà d’obra i cada vegada que un andalús es digna a aprendre el català, quan se suposa que els qui haurien de donar les gràcies pel país pròsper, pel lloc de feina possible, pel plat a taula i per l’escola gratuïta, naturalment catalana, dels seus fills, haurien de ser els que vingueren de la misèria i els donàrem el món sencer i ells a canvi només han fet que menysprear-nos, insultar-nos i no dedicar-nos mai ni un sol gest d’agraïment.

dissabte, 24 de novembre de 2007

"Cucaratxes" suicides

dimecres, 21 de novembre de 2007

La birra o la vida

dimarts, 20 de novembre de 2007

Flix a Valor afegit


Esta nit lo programa sobre economia del canal 33 "Valor afegit" tractarà sobre l'increment de l'ús de l'energia solar. Gratuïta, neta, inesgotable, l'energia solar ofereix un munt d'avantatges, però tot i que el nostre país és un territori ben assolellat, encara no s'ha desenvolupat prou. Ara, les coses comencen a canviar. Hi ha iniciatives privades i grans centrals de captació, i comencen a proliferar les anomenades "hortes solars", que converteixen els raigs de sol en quilowatts. Un d'aquests "horts solars" és lo parc solar Ramón Escriche de Flix, sobre el que se centrarà avui a les 23:09 h lo programa del 33.

Mem sobre blocs


Yourwinterwish d'Un desig d'hivern, m'ha passat este mem, que m'ha costat un colló de fer, més que res per enllaçar tots los blocs implicats. Al menos m'ha servit d'excusa per posar alguna cosa al bloc.


1. Quant temps portes com a blocaire?
Des de gener d’este any.

2. Com vas saber de l'existència dels blocs?
Gràcies a
Tantost, que un dia de nadals me va fer saber que havia agafat una frase meua per ficar-la al seu bloc. Un bloc? Què és això?... I així va començar tot.

3. Digues 5 blocs que segueixis diàriament.
Ni segueixo molts. Per exemple, de Flix los 5 que més visito són lo de l’alcalde ( batlle)
Pere Muñoz, lo de Jordi, Coses Meves, l’Imaginari i Llibernatura. I de fora vila últimament passejo molt per Un desig d’hivern, Martini amb Vodka, Tens un racó dalt del món, Esteve Cardús i Un cel vermell.

4. Ets lector anònim d'algun blog?
Si, moltes vegades hi voldria deixar comentaris però per falta d’inspiració prefereixo no deixa’ls.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.
M’encante com escriu la
Laura de Martini en Vodka. L’Esteve Cardús té una ploma exquisida, però si parlem de simpatia tots els que tinc a la llista d’enllaços me cauen blogalment bé.

6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?
Acostumo a anar de marxa amb blocaires de Flix com
Jordi, Júlia, Norma, Amorós i Toff. Si hagués de triar-ne 5 que no conec, sortiria en Albert_stk, Vier, Laura, Yourwinterwish i en Esteve Cardús, en tots trobo que hi tinc bastantes afinitats.

7. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual.
Evidentment en la meua parella
Imaginaria. Però si hagués d’escollir-ne 2 més, procuraria que no fossin de Flix per evitar moments tensos. Escolliria a la Laura, en el paper d'agent doble amb un martini amb vodka ( sacsejat no batut) , i a Yourwinterwish perquè lo nom me resulte de lo més seductor.

8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?
Me vaig enamorar fa temps d’una persona que amb el temps ha esdevingut una blocaira, i encara me té tonto.

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?
No, sóc molt exigent, i m’agradarie publicar cada dia entrades en una mica de nivell. Moltes vegades poso coses per posar i després me n’arrepenteixo.

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest mem.
M’agradarie saber que respondrien
Tantost, Pere Muñoz, Jordi, Norma i Ferran.

diumenge, 18 de novembre de 2007

Lo millor regalo d'estos nadals

divendres, 16 de novembre de 2007

Escullo el camí o el camí m'escull a mi

Algú que llence un CD al carrer, un fet que tot i que no sigo molt habitual, ni molt cívic, segur que passe cada dia en algun lloc del món.

Algú que està a casa i una trucada fa vestir-lo a corre-cuita, canviant-li els plans que s’havie fet per uns de millors: se’l prenen de festa ( i ja són quatre dijous seguits )

Uns a qui la manca d’aparcament, rarament està plena aquella zona, fa canviar la seua ruta per anar al bar on va tots los dijous l’algú que estave a casa i que a mig camí decideixen, per culpa de l’algú que estave a casa, agafar una drecera per fer-hi cap més aviat, ja que feie molta fred.

L’algú que estave a casa i que uns han fet sortit i que no ha aparcat al lloc de sempre i que està passant per un carrer on no hi passe mai, trobe al terra un CD que algú ha llençat.

Que algú trobo un CD que algú altre ha llençat no és cap cosa del altre món.

Que algú que se digo Mani, que en principi havie de sortir per Lleida, que momentàniament no ho fa ( els dos acompanyants estaven cansats), que quan està a casa uns altres dos el convencen i finalment lo porten, que no trobe lloc a prop del bar on va sempre, que passe per un carrer desconegut i que trobe un CD que algú ha llençat i que al girar-lo hi vegi escrit en aquest Mani, és una cosa d’un altre món.

Quina probabilitat hi ha que algú que se digo Mani ( n’hi ha uns 110 a Catalunya i 80 a Espanya que porten este cognom com a primer ) trobo un CD que hi poso Mani en un lloc que no havie freqüentat mai?
Quina probabilitat hi ha, a més, de que algú tiro un CD que hi poso Mani aquell mateix dia ( a les ciutats suposo que solen netejar cada dos dies) ?
És casualitat que aquell CD arribés a les meus mans?
Existeixen les casualitats?
Causalitats i casualitats, què és què?

Imatge del CD


Malauradament les meues expectatives sobre lo contingut del cd se van esfumar al comprobar que només hi havien grabades dos cançons màquina. M'esperava fotos o potser millor vídeos, en fi...

dijous, 15 de novembre de 2007

15 de novembre

15 de novembre. Este dia me recorde que un cop vaig tindre sant, en concret Sant Albert Magne. Fa molts anys que no ho celebro i si algú per casualitat me felicite no me quede més remei que donar-li les gràcies, tot i que li adverteixo que a mi això dels sants, santes i santets me fa repelús i que si pot ser evito felicitar-me santorals d’ara en endavant. ( Dic santorals perquè muns pares no en tenien prou en ficar-me un nom ni dos, que me’n van ficar tres a lo “todos los santos”).

15 de novembre. És lo dia mundial sense alcohol, cosa que he descobert avui. Com jo ahir ja vaig fer bondat, vaig sortir un moment a controlar la discoteca i només vaig engolir una trina de taronja, i avui me fan anar a Lleida de festa ( sempre me posen la pistola al pit) permutaré los dies i podré dir que per unes hores m’he sumat a la causa contra l’alcohol.

15 de novembre 2007. Publico l'entrada número 168 al bloc dedicada al 15 de novembre en una clara manca d'inspiració. Només se salve de l'infern la imatge, llegiu bé les advertències.

dimarts, 13 de novembre de 2007

Assalta-blocs

En atac de ràbia i paranoia, no sé per què, he atacat i sabotejat alguns dels blocs que no soporto de la meua llista d’enllaços. Però no he estat prou caut i m’han descobert. Ara tinc montada una mani al Manicomi demanant-me que arregli l’esgarrat, espero poder solucionar-ho abans que les destrosses a la meua pàgina sigon irreparables








Podeu destrossar i assalta blocs des de Netdisaster.