Gràcies per estos 2 anys

No m'agrade parlar de la meua vida personal, però avui ho trobo necesàri.

Fa dos anys, un fet me va canviar la vida. Vaig conèixer una persona molt especial. Fa dos anys estava treballant de peó en un magatzem en una fàbrica d’ambient irrespirable, pels productes que manipulàvem però també per la tensió entre els operaris i la direcció de l’empresa. Gràcies a esta persona que m’ha fet sempre costat, treballo des de fa un any en una feina més neta, una feina que a vegades m’exigeix supera reptes personals i que me fan avançar en la meua formació com a persona. Estic content, encara que hagi hagut de sacrificar diners i moltes tardes, algunes de cap de setmana i lo que això comporte: reduir les dosis de Barça, Flix de futbol, futbol sala o hockey , esdeveniments del que era addicte. Havia canviat a una feina millor, però els problemes econòmics derivats de viure sol, sumats a més a la meua facilitat per buidar-me les butxaques va fer que busques una solució al problema. Des de fa 4 mesos tinc un nou projecte entre mans, que encara m’ha reduït més el meu temps lliure los caps de setmana, sóc així de gilipolles ( no vols sopa?...), se tracte d’un somni fet realitat, tot i que s’ha anticipat als meus desigs, però lo tren només passe una vegada a la vida i esta vegada no anave en retard, ans al contrari. Esta realitat, que de moment ha redreçat lo meu compte corrent, tampoc hagués estat possible sense lo suport de la meua persona amiga. És per això, que avui, lo dia que fa 2 anys del nostre primer encontre, vull agrair-li tot lo que ha fet per mi en este temps i tot lo que m’ha donat: los millors anys de la meua vida...

Gràcies per tot