Lo Manicomi: "Cucaratxes" suicides

dissabte, 24 de novembre del 2007

"Cucaratxes" suicides

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...: Què pot ser tan depriment que hagi causat el suïcidi en massa d'uns escarabats?
Més m'estimo no saber-ho.; 24 de novembre del 2007, a les 23:34
Anònim ha dit...: I la feinada que ha d'haver portat penjar totes aquestes cuques!!; 26 de novembre del 2007, a les 11:08
Anònim ha dit...: La veu de les cucaratxes:
Som un estol de mort,
una goteig fosc i erm,
una quietud sense respir
com agulles d'estendre,
un passat mòbil i molest
per a bípedes implumes
massa poc receptius
a la nostra natura,
gotes negres de la parca
que ja habiten el no res
del cel impossible de les cucaratxes, mosques i vespes...
La mort tot ho iguala
i aquells peus que molts cops
han aixafat congèneres nostres
també seran mort,
i pot ser inventaran un cel per a ells, ple de mitologies i eternitats, però t'hem de dir,
que ni Gregori Samsa home ni Gregori Samsa cucaratxa trobaran
després de viure més paradís
que el d'haver estat perduts
al laberint dolç i agre d'existir.
Que la nostra original mort serveixi per entendre
que ningú tria la vida però que qualsevol pot triar la mort.

Rere l'escabarat de Kafka van aquestes cucaratxes molt bona entrada Albert.

Nota: Bípedes implumes es refereix a homes i també a pollastres pelats, surt d'un acudit de Diògenes lo cínic, ho vaig aprendre com moltes d'altres coses de l'amic Xavier Vega un crack de veres. Com diu la cançó: Casta i figura, digan lo que digan.
Albert Guiu.; 26 de novembre del 2007, a les 15:44
Mani, fill de Mani ha dit...: Bertoni:Tu si que ets un casta i figura!; 27 de novembre del 2007, a les 19:01

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)