dilluns, 26 de novembre del 2007

Més Gol·liat que David


La foto és d'una campanya del comité olimpic alemany per promoure l'esport i evitar lo sedentarisme.

4 comentaris:

Vier ha dit...

Molt original :-D

Anònim ha dit...

Molt bo, una mica a l'estil Botero

Anònim ha dit...

La veu d'una estàtua
Sóc gras i reflexiu,
car la reflexió du passivitat
i l'estatisme carn,
d'altres guanyaran medalles per mi
mentre jo seguiré pensant
el perquè de tot plegat.

L'art de la mal anomenada lletjor
va revolucionar la poesia,
pensem amb Baudelaire,
ser gras és un tret, no un defecte.

Goliat amb més grassa que força
tinc el posat orgullós
i la mirada serena car sóc clàssic
al mateix temps que me'n ric dels clàssics,
demà potser surti a correr
no perquè m'ho digui una campanya,
perquè en tindré ganes i prou.

No depenc de cap imatge,
ni tampoc de cap percepció aliena,
ego sum qui sum,
la meva lluita és sols meva
i si no guanyo els cent metres guanyaré el llançament de pes.

Salutacions a tots els Davids i Goliats que campen pel món amb les seves grandeses i misèries al cos i a l'ànima. Desitjant que oblident l'incident bíblic i que comprenguin que el gras pateix o gaudeix ell la seva obesitat, i l'atlètic pateix o gaudeix ell la seva estilització.

Fins aviat Albert.

Albert Guiu

Mani, fill de Mani ha dit...

Jo ara mateix estic més Gol·liat que David, no me preocuparie en excés si no fós perquè no m'entre la roba, pero que hi farem... com bé dius bertoni estiguessim grassos o prims pati patirem igual!