Veure, sentir i parlar!

Ahir vaig sortir un ratet, i potser perquè ere dijous i lo cap de setmana aguaite, me vaig trobar en un munt de gent. Tothom, gairebé, me va treure lo tema del meu bloc, alguns per defensar-me i altres per dir-me que m’havia passat. La cosa no va passar d’aquí, faltarie, parlant la gent s’entén, lo que passe és que a vegades no se fique d’acord.

Los que me coneixeu sabeu que me fai en tothom, sigon blancs, negres, rossos, gallecs, francesos, arameus o selenites. La meua postura és està i no dono el braç a tòrcer, però no per això deixaré de parlar en una persona que conec de tota la vida, encara que tinguem punts de vista diferents.

Tinc un munt d’amics i familiars del Madrid, i quan jugue lo seu equip me cago en la mare que los a parit cap amunt, i què? Quan s’ha acabat lo partit los dos tan amics. Tinc coneguts i familiars del PSOE ( alguns millors persones que molts independentistes ) i m’agrade discutir en ells, encara que no els faré canviar d’opinió ni ells a mi, però són converses on un s’enriqueix i aprèn ( si se sap escoltar!).
En això vull dir que tot i que esta sigo la meua ideologia ( millorable i encara per definir, però en unes bases fermes i inamovibles) no perdré mai de vista los amics i la família.
L’únic que pretenem, jo i los que pensen com jo, és fer veure a la gent la realitat del país on ens trobem, sovint amagada pels “mass media” (lo que m’ha costat trobar informació sobre les CUP!). Fer veure que este sistema és una merda, però que en podem treure profit si juguem bé les nostres cartes, i per això és imprescindible la participació i implicació de la joventut, los que han de ser los futurs agents socials del municipi.
S’ha de fer entendre que, tot i que mos vulgon dir lo contrari, lo normal és que a Catalunya sigon los partits catalans los hegemònics, que s’ha normalitzat el PSOE i el PP i són partits foranis. S’ha de fer veure i entendre moltes coses ( massa! i avui estic espès), i jo sóc el primer que vull veure i aprendre.