Hiro Nakamura for president

Potser esta entrada no és la que se mereix lo gran Hiro Nakamura, però tinc la necessitat de fer-li un homenatge ja, i es que he vist l'anunci de TV3 sobre la marató de diumenge d'Herois i m'he emocionat. Vaig acabar de veure la primera temporada dissabte passat i a falta de poder veure la segona, que passaran mesos, me repassaré la primera per treurem lo mono.

Només dir que si algú se mereix se elegit algun dia alcalde, president de la generalitat o qualsevol organisme, este és Hiro, una persona honrada com poques, que tot i tindre lo poder de parar i viatjar per l'espai/temps (que no ho entenc gaire com funcione ni ho entendre, teoria de l'avi, cordes,...) i poder lucrar-s'hi, utilitza el seu do per fer el bé i salvar el món.

Sí, sóc una mica friki, eh Xavi? I què? Super-Hiro!!!!

Refrescant l'ambient

Portem dos dies molt caldejats al manicomi amb comentaris en una o altra direcció, que fan que lo comptador començo també a recalentar-se, a la gent li agrade la salseta, així que avui he decidit refrescar una mica l’ambient del bloc. ( Si, en una d’aquelles entrades que a Nando no li agraden )
Els dies posteriors a les eleccions, degut a l’estat més avançat de les obres* del meu carrer ( això va per lo qui die que lo poble ere nostre), la Pizzeria va poder treure algunes taules al carrer. I a mi que m’agrade prendre la cervesa a les terrassetes, quan fa bo per suposat, se me va repetir lo problema de cada any per estes dates, lo calentament de la birra per l’impacte del sol i per la calor de l’ambient ( no, no sóc tan ràpid com penseu). Sempre he pensat la forma de solucionar-ho ( al menos durant un rato , sobretot quan t’acabes lo cul) . No sóc gaire partidari de ficar-hi gel, tot i que a vegades m’hi he vist obligat ja que lo pixum no m’agrade ( I mira que Txumari se’l bevie).
Pues he trobat per internet - en veritat ho vaig trobar fa temps, però ara me va “al pélo” per a l’entrada- uns gots i una gerra que permeten tindre la cervesa, o el líquid que li posos, sempre freda, també sempre i quan li posos “cubitos” (glaçons no me mole). No se tracte de tirar cubitos i beure birra aigualida com he dit abans, sinó que estos gots i esta gerra son especials i porten habilitat un compartiment on col·locar el gel sense que aquest entro en contacte en lo líquid i refrescant-lo alhora. (Barbero, que es una espècie d’enciclopèdia en potes, m’ha comentat que aquí tenim una adaptació pareguda als porrons, espero que me passo una foto). Aquí teniu les fotos dels que he trobat jo, i la web on adquirir-los. Font:NLPC

* Obres que he aguantat sense remugar i a les que s’han sumat les del meu bloc. Porto mesos sentin radials, martells i cops i no m’ha agafat cap trastorn, al menos d’insomni, que la gent no s’aguante un pet! Les campanes si que molesten que sonen cada quart d'hora de cada dia del món, lo demés són sorolls turistes!

Actualitzat: Lo porro, gràcies a "Anònim"

En resposta als comentaris de l'entrada d'ahir

Fa quatre anys la victòria de Pere i ERC a Flix, vaig creure que ere deguda, a part del vot de molta gent descontenta; al vot jove, més reivindicatiu, educat plenament en català i més identificat en la causa independentista. Ja sé que molts direu que vau votar esquerra només perquè hi anava Pere, i és veritat, però almenys vaig creure que el factor Pere en els joves només ere un al•licient més.
M’explicaré: des de que vam arrencar a treball amb el nom d’Assemblea de joves de Flix (nom escollit a corre-cuita quan vam anar a fer l’ingrés per primer cop en Fernando) vora l’any 2000, vam organitzar 2 sortides per veure els partits de la selecció catalana, 2 autobusos plens de gent jove, que me pensava i segueixo pensant, que venien més per la vessant política de l’esdeveniment que no pas per l’esportiva, tot i que també vam gaudir del joc de la catalana. Vam muntar juntament amb Maulets tastos de begudes dels països catalans, butifarrades, paradetes, xerrades, passes de vídeos, concerts reivindicatius al “Pàrking” i també treballant amb el Col•lectiu de Joves concerts a la fresca i el concert d’Obrint Pas i altres formacions valencianes al pavelló ( amb el suport de l’ajuntament del moment, PSOE i gràcies a Marc i a Rita, tot s’ha de dir). Són coses, no entraré a valorar si es podien fer-ne més i/o millor, simplement vam fer lo que vam puguer perquè creiem que un altre poble ere possible. Són coses, i la resposta que vam tindre en cada acte que fèiem ens feia creure que ho estaven aconseguint, que estàvem fent bé la feina. Van arribar les eleccions i tots els grups portaven la proposta del Casal de joves als seus programes, ens havíem fet sentir, L’Assemblea, Maulets i el Col•lectiu. Va guanyar ERC, i des de l’Assemblea i Maulets ens felicitarem ( ja he explicat molts cops que no som d’esquerra, però és el que menys mania ens fa. Per cert. felicitar a les CUP per l’èxit d’estes eleccions).
Este potser va ser el nostre error, mort el gos s’ha acabat la ràbia, al fer sortit el PSOE de l’alcaldia, ens vam relaxar, vam desaparèixer l’assemblea i el col•lectiu ( aquest per cansament, ja que era apolític, i el seu objectiu, el Casal, estava assolit) i les aparicions de Maulets han sigut esporàdiques des de llavors. Vam pensar que el camí ja estava fet i que no hi haurie marxa enrera, que s’havia acabat amb l’hegemonia espanyolista al poble, que si tot anava bé ere possible erradicar estos partits ( el PP ni es va presentar) i donar pas a l’aparició de noves formacions com les CUP al poble. I a mi que no me digon que en un poble això no té la importància que pot tenir a nivell nacional, lo normal serie que als pobles i ciutats de Catalunya els partits d’àmbit espanyol fossin minoritaris, que hi hagués la dreta, l’esquerra, el centre, lo que sigo però català, sense lligams ni imposicions des de Madrid.
Mos vam equivocar, ells restaven allí, callats sense fer-se sentir, esperant el moment oportú sempre a l’ombra.
No passe res, a vegades no hi ha res millor que un toc d’atenció per despertar del tot i saber que passo lo que passo sempre s’ha d’estar a l’aguait.
Ara ve l’estiu, perfecte, tots los joves que estudien fora vila estaran aquí. L’estiu és per a descansar, pensen molts d’ells, o per treure uns dinerets, però també és l’època en que hi ha vidilla al poble, pots anar als bars i beure amb companyia i bon ambient, les xerrades a la fresca, les piscines, és el moment per començar de nou lo projecte d’un Flix independent, des dels joves i per a tothom. Així que ja ho sabeu, prepareu-vos per sentir les meues disparatades teories, que valtros m’ajudareu a moldejar, jo espero sentir les vostres amb la cervesa a la mà!!! Per que Flix mos necessite:mos veiem!

Gràcies

Gràcies, gràcies a tots per fer-me despertar, m’heu ensenyat com sou, qui sou i què sou. Gràcies a valtros m’he adonat quin és l’estat del meu poble, m’heu fet, amb el vostre vot el diagnosi del que li passe. Li passe que hi ha molt espanyol, molt desagraït que mossegue la mà del qui els dona de menjar, molts que porteu mitja vida o més a Flix, i que ni us estimeu Catalunya ni us l’estimareu mai. Jo sóc Català i sóc de Flix fins a morir, m’estimo este poble més que la meua vida, treballo per este poble i faré lo possible per acabar aquí de la millor de les maneres. Sóc de Flix, ho torno a dir, i me fa vergonya que al meu poble hi hagi tant poc sentiment de catalanitat, com pot ser possible que partits espanyols, que a la Catalunya dels pobles haurien de ser residuals, mos passon la mà per la cara als partits d’aquí? Naltros, los catalans de cor, hi tenim molta part de culpa, us dixem anar pel carrer passejant en la cara ben alta mentre menyspreu el poble que us ha acollit i vanaglorieu la vostra terra natal, la dels vostres pares i inclús molts la dels avis, si tant bé s’està i tant bonic és allò perquè no torneu a la terra promesa i mos deixeu tranquils en lo nostre tros de terra de merda?
Avui fa molt vent, molts pensareu que és vent de canvi, jo més aviat crec que és una alenada d’espanyolisme passatgera, perquè ni ara manareu ni ho fareu d’aquí quatre anys! Ara perquè lo seny s’imposarà, i d’aquí quatre perquè tots los joves descontents,i molts que no ho són tant, farem des d’ara i en plans de futur, lo possible per erradicar d’este poble el més mínim rampell d’espanyolisme!

Per una Catalunya lliure, per un Flix català, gràcies a tots los que heu votat per fer-nos obrir els ulls i veure que mos quede molt camí, gràcies a valtros comencem ara la lluita!!!

O follem tots o matem a la puta!!!

No sé lo que és no poder votar ( bueno, ho sé de quan encara no tenia los 18), se supose que he crescut en democràcia, se supose que tothom té dret a votar i se supose que tothom té dret a presentar-se. Si algun dia la opció política que me represente és vedada a les urnes per decisions partidistes del govern de torn, no dubtaria ni un moment en presentar-me al col·legi electoral en una hora de poca afluència, per exemple les 3 de la tarde i bolcar les urnes llençant alhora papeletes dels diferents partits, lo que suposarie l’anul·lació de tos el vots ( i la més que propable detenció meua o de la meua banda ). Perquè aquí, o follem tots o matem a la puta!!

Anar a votar

Lo més important de tot és saber que mani ( i no ho dic per mi) qui mani mai no faran tot allò que han promès, més que res perquè tot val cuartos i coste molt trobar-los, i quatre anys passen molt ràpid.

En este fals sistema democràtic, on els fills usen els vots dels seus pares, on la gent vote des de la ignorància al partit sense importar qui és el candidat o qui forme la llista, molts votarien per costum una candidatura encara que anés encapçalada per un ruc (en lo sentit literal de la paraula).

No dic que les sigles d’un partit no sigon importants, sobretot per saber a quin partit no has de votar, encara que porti gent vàlida a la llista. Fiquem el meu exemple, sóc català de sentiment ( sóc un 75% català de sang, el 25% restant és andalusa i orgullós) i sóc roig i separatista.
Per aquestes raons mai votaria el PP, raons obvies que tots sabeu de sobra, i passo de perdre temps i encendrem la sang.

Mai votaria a CiU, és un partit de dretes, i jo el cor el tinc a l’esquerra, a més es penja l’etiqueta de catalanista i nacionalista, fent-los servir com una mena d’eufemisme d’independentista, dic una mena perquè ni són independentistes ni ho volen, se troben molt comodos a Espanya i ho han demostrat sempre.

Mai votaria el PSOE ( o aquí PSC, és lo mateix), és d’esquerres i de progrés, bueno si ells s’ho creuen. Han demostrat que els agrada el joc brut, des de l’operació Garzón de Barcelona 92 ( punt àlgid de les seues tortures ), passant pels GAL o ara amb la il·legalització de més de 300 llistes a Euskal Herria (246 llistes d'AS i 133 d'ANB). Este partit que no té cap remordiment en prohibir el dret de vot de milers de bascos anul·lant estes llistes ( “no, no...” me direu “ que ha sigut lo tribunal suprem, lo PSOE no” cal que diga algo més?) deixa que concorrin als comicis llistes amb alcaldables i regidors imputats en casos de corrupció de diversa índole, assassins feixistes com el de Guillem Agulló... I no ho oblidem emparant-se en la llei de partits, la qual van votar a favor els tres partits esmentats, PP, CiU i PSOE a més de Coalició Canària i lo Partit Andalusista.
Lo que me sap més greu és que aquí no li estem donant la importància que és mereix un cas com este, milers de persones sense que ningú les represento només perquè a la llista hi havie algú, ni que fos un, que un dia va formar part d’ HB, Batasuna o EH ( partits que tampoc trobo just que hagin estat il·legalitzats ) on és el dret a la segona oportunitat que si es dona als franquistes, assassins, o antics militants d’ETA ara a partits espanyolistes? Que passe que estos s’han vacunat i ja no contaminen? Potser algun dia veurem com prohibeixen llistes d’ERC, d’Estat Català o de les CUP i mos ficarem les mans al cap, però després ja sirà massa tard.

No em desagradarie IU, tot i ser un partit espanyol, almenys defense un model territorial, el republicà i federal, on potser si s’hagués aplicat des d'un bon final ( de Franco) ara no tindríem molts esta necessitat imperant de marxar d’Espanya. Llàstima que ara ja he fet les maletes i el procés de separació no té marxa enrere. Per tant tampoc puc votar IU, ni tampoc ICV per ser família seua.

Me quede ERC, que voleu que us diga? Pues que dintre del que cap, són los únics que és declaren independentistes ( sempre parlant dels partits generalistes) i m’ho crec, i d’esquerres, això segons quin cas ho poso més en dubte, però tot i amb això me vec obligat a votar ERC, perquè primer vull la independència i després ja farem i desfarem!

A nivell local, per mi, es presenten unes llistes amb gent de tota classe, en gent vàlida i en gent que no ho és tant , algún dia llistes obertes? De moment votaré ERC per tindre la consciència tranquil·la de que el meu vot no se l’endú ni el 3%, ni els senyors de la guerra i el maó, ni els llops amb potes de corder, torturadors i falsos procuradors de la democràcia.

Especial eleccions 2007

Se respire política, per això us dixo en dos frases de Grouxo Marx sobre l'art de governar:

-"No permetré injustícies ni jocs bruts; si descobrim algú practicant la corrupció sense que jo rebi una comissió, el posarem contra la paret i... donarem l'ordre de disparar."

-"La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després un remei equivocat."