El nacionalisme lingüístic

Un llibre força recomanable (via Fernando):

Dos homes es barallen. Cadascun un d'ells branda una lletra, una Ñ l'un i una Ç l'altre. El nacionalismo lingüístico és el darrer llibre del lingüista madrileny Juan Carlos Moreno Cabrera, un assaig en el qual l'autor ataca aquelles llengües que es consideren superiors i proven d'imposar-se sobre la resta. I malgrat l'objectiu no és una crítica directa al castellà, els exemples recurrents que fa servir faran que rebi de més d'una crítica [espanyola]. Ell ho sap. "Molta gent que llegeixi el llibre quedarà molt empipada, perquè el que jo defineixo com a nacionalisme és justament el contrari del que ells pensen", diu.

Avís per a navegants de l'autor: "El meu llibre és un termòmetre per a saber si hom és nacionalista o no. Si a algú li agrada és que no és nacionalista, ara, com no li agradi... es que és nacionalista".

Què enteneu per nacionalisme lingüístic?
Consisteix en que una llengua està lligada a un centre de poder, que pot ser d'un país o de diversos països. Al voltant d'això, existeix una ideologia que defèn que l'expansió d'aquestes llengües es justifica per la pròpia llengua i no per les circumstàncies. Molts lingüistes intenten justificar amb motius lingüístics aspectes que no són lingüístics, sinó polítics o històrics.

Per exemple?
Que l'espanyol o l'anglès tinguin 300 milions de parlants no és normal i no té res a veure amb la llengua. Hi ha gent que ho justifica dient que són llengües millors o més fàcils de ser apreses. Aquesta és la ideologia que he provat d'estudiar.

Per això en el vostre llibre parleu més del nacionalisme lingüístic espanyol que del català perquè el primer té més poder?
L'objectiu no és el nacionalisme lingüístic espanyol, sinó els nacionalismes lingüístics. Si l'anglès es una llengua internacional no és degut a qüestions de la llengua, sinó que és degut a circumstàncies històriques, polítiques, que vénen del colonialisme.

I el català?
Segons la definició que jo faig dels nacionalismes lingüístics, no existeix ni el basc, ni el català ni el gallec. A cap català no li passaria pel cap que la seva llengua es parlés a Màlaga. I seria estrany que el català fos la llengua oficial a Castella. En canvi, que el castellà sigui llengua oficial a Catalunya es considera normal. I no, és tan anòmala una cosa com l'altra. En la ideologia nacionalista espanyolista, quan hi ha un pas que pugui posar en dubte que el castellà sigui dominant, hi ha protestes.

Molts no estan d'acord amb aquesta afirmació.
Les dues característiques que lligo al nacionalisme nos les compleix el català. En canvi, sí les trobem en l'espanyol, que considera que la llengua pròpia es millor que la resta, superior a les altres. El segon tret dels nacionalismes lingüístics és que la llengua de la nació es considera tan bona, que el millor per a la resta és que l'adoptin i la substitueixin per la seva.

Heu rebut crítiques?
Bé, el llibre acaba de sortir, pero les rebré.

Darrerament hi ha hagut molta polèmica a Catalunya arran de la llengua.
En realitat a Catalunya no, la polèmica ve de fora. Pero tot ciutadà català ha de conèixer el català perquè és llengua oficial de Catalunya i la Generalitat no pot consentir que hi hagi un ciutadà que no sàpiga català. Jo ho portaria més lluny: crec que qualsevol ciutadà espanyol hauria de tenir coneixements de català porque som en un Estat plurinacional i plurilingüístic. Per a ser funcionari de l'Estat caldria exigir les llengües de l'Estat, però això és interpretat per la ideologia nacionalista espanyola com discriminació, quan ells mai no consideren discriminació exigir el castellà.

Què us sembla que a Catalunya alguns empresaris hagin estat multats per no rotular en català? És una estupidesa, una ximpleria. Si a Catalunya no hi ha rètols en català, on n'hi haurà?

La dificultat d'escolarizar els nens en castellà a Catalunya ha estat molt criticada... Tornem al mateix. Si un se'n va Alemanya, pot ser escolaritzat en àrab? No, s'ha d'escolaritzar en alemany i tothom ho troba normal. És de sentit comú. A Catalunya s'hi ha d'estudiar en català perquè és la llengua internacional de Catalunya, també ho és el castellà, però es una llengua de segon ordre en aquest sentit.

Diríeu que a Catalunya hi ha un bilingüisme real? Sí, de fet Catalunya es un dels països més bilingües d'Europa i potser del món. A Catalunya hi ha gent que fa servir les dues llengües indiferentment.

-----
Més informació:

• Diario Ibérico: "El nacionalismo español sólo acepta la lengua española"

• Estrella Digital: El lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera afirma que "España no asume la diversidad lingüística por su educación"

• El Correo Digital: "No hay lenguas fáciles ni difíciles, todas son absolutamente iguales"

• Noticias de Gipuzkoa: "Hay un nacionalismo lingüístico que apoya el bilingüismo siempre que el castellano domine"

La policia obliga a retirar la meitat de les taules on la Plataforma pel Dret de Decidir recull signatures

Les juntes electorals de Barcelona i de Tarragona desaproven la campanya per avui. Els cossos policials han reaccionat de manera irregular. A la ciutat de Barcelona la recollida de firmes es fa amb normalitat i a les Terres de l'Ebre la Guàrdia Civil ha sigut especialment bel·ligerant

La Plataforma pel Dret de Decidir i el col·lectiu Sobirania i Progrés han denunciat que la policia els ha obligat a desmuntar la meitat de les taules instal·lades avui per continuar amb la recollida de signatures que, des de fa temps, aspira a reunir prou noms per demanar que la Generalitat pugui convocar referèndums. Les juntes electorals de Barcelona i de Tarragona ha prohibit avui aquesta activitat, que es realitza amb normalitat altres dies festius des de Sant Jordi de 2007.

Segons un comunicat de la plataforma, de les 400 taules organitzades, fins a les 12 del migdia, se n’han hagut de desmuntar entre un 45 i un 50 per cent. Tanmateix, la reacció policial a les resolucions de les juntes electorals de Barcelona i Tarragona ha estat irregular. A la ciutat de Barcelona, per exemple, els convocants no han tingut cap problema. Només en alguns casos la policia els ha comunicat que estaven massa a prop d'un col·legi electoral i els responsables de la mesa s'han limitat a desplaçar-la els metres que calgués. Taules en punts tan cèntrics com el Fossar de les Moreres continuen realitzant la campanya amb normalitat.

L'acalde de Benissanet, denunciat
A la demarcació de Tarragona, els problemes han sorgit a les Terres de l'Ebre, en els pobles competència de la Guàrdia Civil. Segons un dels portaveus de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Víctor Cucurull, els agents han requisat el material i han exigit el DNI dels responsables de la taula i dels ciutadans que, en el moment de la intervenció, signaven els fulls de la plataforma. El rigor policial ha arribat fins al punt que una de les persones identificades amb l'objectiu de ser denunciades és l'alcalde de Benissanet, Fidel Ciurana.

A Girona, la junta electoral va emetre una resolució que autoritzava la recollida de signatures sempre que fos a més de cent metres dels col·legis electorals, i la jornada hi transcorre sense problemes. Tampoc hi ha incidents a Lleida, on només s'han hagut de traslladar algunes taules per la proximitat de seus electorals.

Els portaveus de la plataforma discrepen de les juntes electorals de Barcelona i Tarragona perquè la seva campanya és "una recollida de signatures, iniciada fa temps, per demanar que la Generalitat pugui convocar referèndums. Per tant, és una continuació d’una activitat ja iniciada i no és per demanar el dret d’autodeterminació, tal com diu la Junta Electoral Provincial de Barcelona".

Els organitzadors de la iniciativa recorden que "el segon paràgraf de l’article 53 de la Llei Electoral garanteix la llibertat d’expressió, les eleccions no són un estat d’excepció i, per tant, aquestes llibertats s’han de garantir".

L'objectiu de la campanya és demanar que un punt que contemplava l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 sigui reconegut un altre cop per aquest mateix Estatut, la versió final del qual no l'inclou.

Continuar llegint a Avui.cat

FreeBatasuna

Davant la detenció de prop de 20 representants de l’esquerra independentista basca, hem iniciat una campanya de denúncia.

Si estàs d’acord amb el manifest, uneix-t'hi.

Només has de penjar un post al teu blog, a la missatgeria instantània, correu electrònic, myspace, fotolog… amb la paraula freebatasuna.

Manifest:

Per una solució democràtica, sobren les paraules: freebatasuna

Tan lluny i tan a prop

He llegit que los xinos, de cara a les olimpíades de Beijing ( Pequín) 2008, volen reduir la producció de "palillos" de fusta d'un sol ús, no pas los escuradents, sinó los de menjar, i és que se veu que cada any se talen 25 millons d'arbres per la tossuderia de no voler menjar en "forquilla" ( si los xinos tenen una saviduria milenària perquè encara mengen en palillos!) i per la mania de molts de no voler-los de plàstic. En esta mesura, i unes quantes més, lo govern xinès continue lo seu rentat de cara envers la resta del món, cosa que trobo bé, lo problema és que no n'hi ha prou en rentar-se la cara, potser és més prioritàri netejar-se bé les axiles o los formatges d'entrepeus.

De totes formes no passe res, la majòria de països l'acceptaran com un més del club, cosa que ja fan, i ballaran tots junts ben guapos, perfumats i maquillats, però bruts de cos i d'ànima com els antics cortesans a palau.

Mmm... este cartell d'amnistia internacional hagués sigut vàlid fa 15 anys, només hi hauria de ficar Barcelona 1992, on recordem hi va haver-hi tortures a independentistes catalans (operació Garzón) per part del govern espanyol,i la complicitat de molts butiflers, recollides també per part d'A.I. però d'això fa molts anys i per sort les coses han canviat... en la nova llei antiterrorista ningú se n'antere... casi!

Més de la mà de Victor Alexandre.

Lo melic del món

Este escrit no l'ha fet ningun anònim, està fet a quatre mans entre jo i Jordi, no és cap article de l'altre món, simplement lo que mos ha sortit de dins ara i avui, indignats per certs comentaris sobre naltros i sobre gent que apreciem.

NO vull creure que visc en un poble d’egoistes, un poble on la gent primer són ells i después també. NO me puc creure que hi haigo gent que l’únic que li trobo malament a esta última legislatura sigo l’endarreriment de les obres de dos carrers ( tot i que l’únic que s’ha endarrerit és lo carrer major, l’altre s’acabarà abans del període estipulat, però...) , lo canvi de nom d’alguns altres, o les festes majors. NO me puc creure que a la gent que suposadament estime lo poble, li importo tampoc lo futur d’este, que tot allò que sigon inversions per a que en tregui profit la gent jove i lo poble, se valoro poc entre esta classe de gent només perquè són coses que a ells no els afecten directament. Claro, com ells ja tenen la vida assentada, casa, pis, mas; feina fixa o cobran la pensió; tenen los fills col·locats aquí, o treballant fora, o bé assimilant que lo seu lloc està lluny d’aquí... com en definitiva ho tenen tot fet en esta vida, l’únic que els importe és que tingon lo carrer ben lluït, que haigon de pagar pocs impostos i que els hi faigon unes festes majors per tot lo alt i si pot ser gratuïtes! Què els importe a ells los pisos de protecció oficial, lo centre d’empreses i lo centre tecnològic, lo parc solar, l’adquisició per part d’incasol de 8,5 hectàrees de terreny industrial a l’aubal, la recuperació del meandre, los regs, la promoció de la cultura, restauració del patrimoni històric, lo casal de joves, lo mercat... i encara que no s’ho creguin la tant desitjada residència, on possiblement hi faran cap i on treballaran una seixantena de persones.

Voleu dir que no ens mereixem ser un cul de sac? Ens preocupem pel futur del poble? Per a sortir de la monodependència de la fàbrica? No!!!!!! Qui dia passa any empeny ! Ande yo caliente i riase la gente! La caseta i l’hortet i els altes a cascala! Ens mereixem que al futbol ningú vulgo ser el president, que hagi desaparegut el bàsquet i tantes altres coses, que lo Caspe de les 7 estigui ple al marxar i cada cop més buit al tornar!!!! Com podem ser tants estrets de mires?? Que no veieu que ens estem cavant la nostra pròpia tomba? Que tot això és PA PER AVUI I GANA PER DEMÀ??? A nosaltres ens diuen sembra agulles... segurament perquè no sabem sembrar res més! Ni prosperitat ni futur ni res!! Això es fer poble? Voleu gent per les processons? Pel futbol? Per la caça? Voleu tenir un poble viu? Comenceu a fer acte de consciència mentre aneu per les processons!!! Acabarem com Falset una potència de 5000 persones a començament de segle i ara són 2500. I sort que tenen que son capital de comarca sinó esgarrifat com haurien acabat. Que passarà si els banys de la 4 no es canvien? Lo riu net i els banys per canviar? Ai quina por!!!! Per algú això es motiu de preocupació? No l’ únic que importe son 2 carrers i els canvis de noms! Lo tip de riure que es deuen fer els altres pobles. Qui té més sentit de poble un alcalde que va a les processons per no perdre vots sense saber el nom ni dels apòstols ni dels evangelistes, o un batlle que no ni hi va ( senzillament perquè no es hipòcrita) i que es preocupa per a que un dia hi hagi més gent que vulgui fer d’armat? Un alcalde que pagarà sopar als armats i a totes les cofradies hagudes i per haver, o un que potser no en paga cap però que senta les bases per a que un armat que té 16 anys quant en tingui 20 pugui treballar al poble?

El vostre odi envers a flix queda reflectit en la vostra animadversió a la seva història, Molí d’Oriol, Castellons, Castell, refugis, qui no sap d’on ve no sap on anirà. Vosaltres si visquéssiu a Scala-dei tindríeu la Cartoixa oblidada; si fòssiu del Pinell tindríeu El celler abandonat; si visquéssiu a Barcelona, la Sagrada Família no s’acabaria mai! Si fóssiu de Benissanet, Bladé estaria oblidat; si fóssiu de Móra, Julio Antonio no tindria nom al col·legi ni és faria la fira del llibre Ebrenc; si fóssiu de Gandesa l’altre celler no surtiria a cap guia; si fóssiu de Corbera, el poble vell estaria enterrat, no tindríeu el centre d’interpretació de la Batalla de l’Ebre! Quants Flixancos saben que la Batalla de l’Ebre es va acabar a Flix? Que és aquella espècie de Torre que es veu baixant de la circumval·lació? Si fóssiu de Miravet, el castell seria una llegenda i no es representaria l’obra de Teatre..., si fóssiu de Falset ni faríeu la fira del vi, som l’únic poble que no té ni cap museu ni res del seu passat industrial!!!!!!!! Totes les centrals elèctriques de començament de segle tenen el seu museu, naltros? La pensió que és l’únic que importa. Si els grecs aixequessin el cap. Ells que sempre lluitaven contra l’oblit, que anhelaven que la seva història i la seva lluita no quedés en l’oblit, i nosaltres lo jornal bona nit i tapat, morts en vida com a Flixancos!! nosaltres som un mon a part, de 6 a 2, de 2 a 10, i així fins al final!!! Per això hem vingut a este món!!!! Això es sentit de poble?????????? Fem riure i fem la pena!!!

En resposta als comentaris de l'entrada d'ahir

Fa quatre anys la victòria de Pere i ERC a Flix, vaig creure que ere deguda, a part del vot de molta gent descontenta; al vot jove, més reivindicatiu, educat plenament en català i més identificat en la causa independentista. Ja sé que molts direu que vau votar esquerra només perquè hi anava Pere, i és veritat, però almenys vaig creure que el factor Pere en els joves només ere un al•licient més.
M’explicaré: des de que vam arrencar a treball amb el nom d’Assemblea de joves de Flix (nom escollit a corre-cuita quan vam anar a fer l’ingrés per primer cop en Fernando) vora l’any 2000, vam organitzar 2 sortides per veure els partits de la selecció catalana, 2 autobusos plens de gent jove, que me pensava i segueixo pensant, que venien més per la vessant política de l’esdeveniment que no pas per l’esportiva, tot i que també vam gaudir del joc de la catalana. Vam muntar juntament amb Maulets tastos de begudes dels països catalans, butifarrades, paradetes, xerrades, passes de vídeos, concerts reivindicatius al “Pàrking” i també treballant amb el Col•lectiu de Joves concerts a la fresca i el concert d’Obrint Pas i altres formacions valencianes al pavelló ( amb el suport de l’ajuntament del moment, PSOE i gràcies a Marc i a Rita, tot s’ha de dir). Són coses, no entraré a valorar si es podien fer-ne més i/o millor, simplement vam fer lo que vam puguer perquè creiem que un altre poble ere possible. Són coses, i la resposta que vam tindre en cada acte que fèiem ens feia creure que ho estaven aconseguint, que estàvem fent bé la feina. Van arribar les eleccions i tots els grups portaven la proposta del Casal de joves als seus programes, ens havíem fet sentir, L’Assemblea, Maulets i el Col•lectiu. Va guanyar ERC, i des de l’Assemblea i Maulets ens felicitarem ( ja he explicat molts cops que no som d’esquerra, però és el que menys mania ens fa. Per cert. felicitar a les CUP per l’èxit d’estes eleccions).
Este potser va ser el nostre error, mort el gos s’ha acabat la ràbia, al fer sortit el PSOE de l’alcaldia, ens vam relaxar, vam desaparèixer l’assemblea i el col•lectiu ( aquest per cansament, ja que era apolític, i el seu objectiu, el Casal, estava assolit) i les aparicions de Maulets han sigut esporàdiques des de llavors. Vam pensar que el camí ja estava fet i que no hi haurie marxa enrera, que s’havia acabat amb l’hegemonia espanyolista al poble, que si tot anava bé ere possible erradicar estos partits ( el PP ni es va presentar) i donar pas a l’aparició de noves formacions com les CUP al poble. I a mi que no me digon que en un poble això no té la importància que pot tenir a nivell nacional, lo normal serie que als pobles i ciutats de Catalunya els partits d’àmbit espanyol fossin minoritaris, que hi hagués la dreta, l’esquerra, el centre, lo que sigo però català, sense lligams ni imposicions des de Madrid.
Mos vam equivocar, ells restaven allí, callats sense fer-se sentir, esperant el moment oportú sempre a l’ombra.
No passe res, a vegades no hi ha res millor que un toc d’atenció per despertar del tot i saber que passo lo que passo sempre s’ha d’estar a l’aguait.
Ara ve l’estiu, perfecte, tots los joves que estudien fora vila estaran aquí. L’estiu és per a descansar, pensen molts d’ells, o per treure uns dinerets, però també és l’època en que hi ha vidilla al poble, pots anar als bars i beure amb companyia i bon ambient, les xerrades a la fresca, les piscines, és el moment per començar de nou lo projecte d’un Flix independent, des dels joves i per a tothom. Així que ja ho sabeu, prepareu-vos per sentir les meues disparatades teories, que valtros m’ajudareu a moldejar, jo espero sentir les vostres amb la cervesa a la mà!!! Per que Flix mos necessite:mos veiem!

Gràcies

Gràcies, gràcies a tots per fer-me despertar, m’heu ensenyat com sou, qui sou i què sou. Gràcies a valtros m’he adonat quin és l’estat del meu poble, m’heu fet, amb el vostre vot el diagnosi del que li passe. Li passe que hi ha molt espanyol, molt desagraït que mossegue la mà del qui els dona de menjar, molts que porteu mitja vida o més a Flix, i que ni us estimeu Catalunya ni us l’estimareu mai. Jo sóc Català i sóc de Flix fins a morir, m’estimo este poble més que la meua vida, treballo per este poble i faré lo possible per acabar aquí de la millor de les maneres. Sóc de Flix, ho torno a dir, i me fa vergonya que al meu poble hi hagi tant poc sentiment de catalanitat, com pot ser possible que partits espanyols, que a la Catalunya dels pobles haurien de ser residuals, mos passon la mà per la cara als partits d’aquí? Naltros, los catalans de cor, hi tenim molta part de culpa, us dixem anar pel carrer passejant en la cara ben alta mentre menyspreu el poble que us ha acollit i vanaglorieu la vostra terra natal, la dels vostres pares i inclús molts la dels avis, si tant bé s’està i tant bonic és allò perquè no torneu a la terra promesa i mos deixeu tranquils en lo nostre tros de terra de merda?
Avui fa molt vent, molts pensareu que és vent de canvi, jo més aviat crec que és una alenada d’espanyolisme passatgera, perquè ni ara manareu ni ho fareu d’aquí quatre anys! Ara perquè lo seny s’imposarà, i d’aquí quatre perquè tots los joves descontents,i molts que no ho són tant, farem des d’ara i en plans de futur, lo possible per erradicar d’este poble el més mínim rampell d’espanyolisme!

Per una Catalunya lliure, per un Flix català, gràcies a tots los que heu votat per fer-nos obrir els ulls i veure que mos quede molt camí, gràcies a valtros comencem ara la lluita!!!

O follem tots o matem a la puta!!!

No sé lo que és no poder votar ( bueno, ho sé de quan encara no tenia los 18), se supose que he crescut en democràcia, se supose que tothom té dret a votar i se supose que tothom té dret a presentar-se. Si algun dia la opció política que me represente és vedada a les urnes per decisions partidistes del govern de torn, no dubtaria ni un moment en presentar-me al col·legi electoral en una hora de poca afluència, per exemple les 3 de la tarde i bolcar les urnes llençant alhora papeletes dels diferents partits, lo que suposarie l’anul·lació de tos el vots ( i la més que propable detenció meua o de la meua banda ). Perquè aquí, o follem tots o matem a la puta!!

La ploma és més poderosa que la porra

Estos dies no parem de veure l’actuació desmesurada dels cossos policials. Los mossos, amb lo famós vídeo, i la policia municipal de Madrid als aldarulls del barri de Malasaña han tornat a posar en evidencia l’abús que fan de la força los “guardians de la llei”. No és la primera vegada ni sirà l’última, molts dels que integren estos cossos són violents de mena, i es s’aprofiten de la protecció que els done l’uniforme per desfogar-se, sense conseqüències la majoria de les vegades. Lo rànking l’encapçalen los antidisturbis, que per mi que surten emvalentonats de les San Miguels que se foten, ja que allà on va triomfen, no hi ha dissolució d’acte o manifestació, sempre que no sigon del PP o del PSOE, on no tragon la porra (segons ells: defensa?) los seus objectius preferits son los separatistes bascos i catalans, los antisistema i los okupes. És per això que crec que tots estos professionals de la seguretat ciutadana haurien de veure este vídeo i prendre nota, crec que es ideal per a passar a les escoles policials.

Les altres guerres

Tinc l'obligació de publicar este article de Pascual Serrano al meu bloc, ja que poques vegades sentim parlar bé del règim cubà, estarem tots d'acord que potser no és l'ideal però és molt millor que la majoria de les democràcies.

Prólogo al libro "Resurrección en el Himalaya", de Felix López
Por qué en Pakistan hay niños que se llaman Fidel, Celia, Ernesto o Camilo
23/04/2007
Pascual Serrano



Testimoniar el papel de la sanidad cubana en Pakistán tras el desastre de un terremoto de 7’6 grados en la escala Richter podía caer en dos deficiencias. Una, fundamentarse en la enumeración de cifras y datos que convirtieran el relato en un aburrido informe estadístico. La segunda, en hacer todo lo contrario, dejarse llevar por la emotividad y dejar el texto en una oda a la solidaridad sin aportar la información necesaria que sirviera al lector para valorar por sí mismo la envergadura de lo que estaba sucediendo.
Félix López ha logrado situarse en la equidistancia de ambas situaciones logrando así la obra ideal. Consigue que conozcamos la información necesaria que requiere un ensayo riguroso, al tiempo que aporta el sentimiento que sólo desde el corazón de un hombre sensible permite transmitirnos la emoción de lo que el denomina con buen criterio “el más poderoso ejército de la tierra”.
Gracias a ello, podemos conocer la historia de Henry Revee, que da nombre a este contingente internacional sanitario en Pakistán, y saber que este “ejército” ha creado en ese país 32 hospitales de campaña integrados por 2.500 médicos, paramédicos, técnicos y rehabilitadores cubanos que el 24 de febrero de 2006 llevaban realizadas 10.920 operaciones quirúrgicas y un millón de asistencias. Y al mismo tiempo, “escuchar” la voz de los hombres, mujeres y niños que han encontrado en esa titánica cruzada aliento y asistencia a su tragedia, y recoger el testimonio de algunos de esos 70.000 “soldados” cubanos que, entre 1963 y 2004, ya han “invadido” 70 países necesitados de asistencia médica.
Por casualidades del destino, el mismo día que leí “Resurrección en el Himalaya”, el 17 de marzo, encuentro en la prensa la noticia de la renovada Estrategia Nacional de Estados Unidos. En ella, el gobierno Bush, una vez más, apuesta por su política de guerra preventiva. En ella, donde Cuba ve poblaciones necesitadas de asistencia sanitaria, el gobierno de Estados Unidos ve amenazas terroristas. “América está en guerra”, reza la primera línea del documento de 49 páginas, y desgrana los países a los que amenaza con atacar: Siria, Irán, Corea del Norte, Cuba, Bielorrusia, Birmania, Venezuela o Zimbaue.
Uno no puede evitar pensar qué diferente sería el mundo, si el ejército, el dinero y el poder de Estados Unidos sirviese a la misma causa que el cubano. Y quizás para que no lo hagamos, los grandes medios de comunicación del mundo han desplegado una cortina de silencio sobre ese combate de Cuba contra el sufrimiento y la enfermedad en todo el mundo. Por eso resultan tan ridículos cuando en el semanal del diario español El País del 4 de septiembre dedican cuatro páginas a color, con nueve fotos también a color, al caso de una niña de Ghana que será llevada a España para ser operada de cataratas. Ese día Cuba llevaba operados totalmente gratis 79.000 enfermos oftalmológicos venezolanos que llegarían a ser 150.000 a final del año. A ellos había que sumarle otros 4.212 pacientes procedentes de otros países del Caribe, entre el 30 de junio y el 20 de septiembre. Nunca hubo una línea para informar de ello en la gran prensa.
También cuando leo en esta obra el trabajo de los médicos cubanos en las aldeas limítrofes del lago Atitlán, en Guatemala, tras el paso del huracán Mitch, recuerdo que la presencia de los países ricos en esa región eran los turistas que regateaban el precio de las artesanías a los niños de los puestos de venta callejeros. O la labor de la que fui testigo de las ONG´s sanitarias europeas en El Salvador durante la guerra civil a principios de los noventa. Se limitaba a un vehículo todoterreno que cada dos semanas llegaba a las comunidades y dejaba tres cajas de medicamentos: una de antipiréticos, otra de antibióticos y otra de antiparasitarios, los médicos apenas bajaban del automóvil.
Y es que es necesario comparar esos dos modelos de acercamiento a los pueblos que sufren la enfermedad y la pobreza. Y preguntarse, como hace Félix López, por qué nunca fueron a Pakistán a rescatar a las personas atrapadas entre las ruinas, ninguno de los helicópteros que la OTAN tenía en Afganistán, tan ocupados en bombardear a la población de ese país.
Por eso, en Pakistán ahora hay niños que se llaman Fidel, Celia, Ernesto o Camilo, que cantan Guantanamera y reciben con un ¡Bienvenidos!, en español.
Por eso Bush no quiso nunca que los médicos cubanos fueran a Nueva Orleáns.

"Resurrección en el Himalaya. Testimonio del ejército más poderoso de la Tierra". Felix López. Oficina de publicaciones del Consejo de Estado

A tots alcança!!!

Del dia que ara esmente,

guardeu memòria: el 25 d´abril de 1707...

-----

Hi ha mapes que s´esborren amb batalles

i tropes que derroten esperances

Hi ha flames que renaixen de les brases

i cendres que ens cobreixen les mirades

-----

Hi ha pobles incendiats per les venjances

i llengües prohibides per ordenances

Hi ha llunes menjades per sargantanes

i gàbies on moren les nostres ales

-----

Hi ha sembres que creixen entre les pedres

i lluites florint entre males herbes

Hi ha somnis que enforteixen les defenses

i moviments que alimenten resistències

-----

Va ser la primavera dels anys que hem viscut

i encara veig com brillen avui els teus ulls,

quan prenem els carrers escenaris del teu temps,

revoltes que han tancat les ferides dels teus punys.

-----

TRES SEGLES DE LLARGA PENA I DE LLUITES GRAVADES AL COR

-----

Després que va sotmetretot el país

i va tractar els hòmens amb gran crueltat,

pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona

i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta,

pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga

i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací.

Senyors i senyores,de la història us hem fet el reconte;

si voleu seguir,en els llibres está tot escrit.

-----

Si el mal ve d'Almansa

amb raó diuen que a tots alcança:

no es pot oblidar

que en la boca del poble ha quedat

Avui fa 300 anys de la derrota d'Almansa, no he trobat res millor per descriure lo que va suposar, i encara avui supose per als valencians, que en este mescla de diferents lletres d'Obrint Pas i d'Al Tall.

Si l'oratge es gira

en mal dels maulets,

vindran altres dies

que bufe bon vent.

Quan més curt ens lliguen,

més perill tindran.

Passeu-me la bota

i seguiu tocant.

En defensa de Caduca Hoy

Molts còmics, humoristes gràfics i altres personalitats s'han pronunciat respecte lo cas de la querella a Caduca Hoy, llegiu aqui lo que diuen que no te desperdici.

Espanya tortura, Catalunya també!!!

Tornem-hi! M'he assabentat, altre cop, d'un cas de tortura per part dels mossos d'esquadra. Que a Espanya es tortura fa temps que ho sabiem però que se poso de moda aquí me comence a preocupar. Lo bó del cas és que tots los casos tenen lo mateix guió, una persona és agredida per 3, 4 o més agents, per resistència i agressió a l'autoritat, la persona és unflada a cops, cops ben pegats de forma que els signes de violència es camuflin, pegar amb la mà oberta, clatellots, vexacions, remullades d'aigüa freda... tot això és al manual del bon torturador. Després a l'hora de declarar davant del jutge les víctimes son ells, qui se pot creure que una sola persona, normalment més poca cosa que un mosso pugo forcejar i agredir a 4 d'ells!!! Això només ho fan los Supermans, Bruce Lees o Van Damms!!!
La funció de la tortura és treure informació a l'acusat o bé perssuadir-lo perquè se mostro culpable i encara que hi estic totalment en contra se pot compendre.
Però apallissar a algú que de vegades no ha comès cap delicte, és trist i vergonyós i més per part d'un cos al servei del ciutadà, que no se n'oblidon!!
A continuació podeu llegir un article de Victor Alexandre sobre la tortura d'estat, així com un fragment d'un reportatge de la de la cadena australiana SBS sobre la tortura a l'Estat espanyol.

"No és cert que a Espanya es torturi", em deia un amic madrileny votant socialista, "estem en un Estat democràtic i els detinguts tenen drets constitucionals inviolables i gaudeixen de les garanties de les instàncies internacionals". "I què passa amb els presos polítics que han denunciat haver estat víctimes de tortures?", li vaig preguntar jo. "Menteixen d'ofici", va respondre.El meu amic pertany als milions de persones que estaven en contra de la participació espanyola en la guerra de l'Iraq i que es van indignar quan van sortir a la llum les tortures practicades per militars nord-americans a la presó d'Abu Graib. També es va escandalitzar davant les tortures nord-americanes a Guantánamo, les troba repugnants. Jo comparteixo la seva opinió. Això no obstant, per què li mereixen més credibilitat les denúncies sobre Abu Graib i Guantánamo que les d'Intxaurrondo, per exemple? Per què, sense haver estat en cap d'aquests tres centres, li resulten més creïbles els dos primers que el tercer? La seva resposta va ser aquesta: "Perquè de les tortures nord-americanes hi ha testimonis gràfics i de les espanyoles, no."És cert. Hem vist tantes vegades per televisió les fotos de tortures a presoners iraquians que podríem descriure-les amb detall. De les d'Intxaurrondo o altres centres espanyols, en canvi, mai no n'hem vist cap. Per què hauríem de creure aleshores el que diuen els independentistes catalans i bascos que hi han estat? Doncs hi ha una bona raó: perquè les denúncies de tortures a mans espanyoles mai no són investigades. Aquesta és, a falta de testimonis gràfics, la prova més fefaent que les tortures són certes. Va ser just per aquest motiu, per negar-se a investigar, que el 18 de novembre de 2003 el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg va condemnar l'Estat espanyol a indemnitzar els independentistes catalans que van denunciar haver estat torturats per les forces i cossos de seguretat de l'Estat el 1992. I és que tota denúncia per tortures ha de ser investigada, i el jutge o el govern que s'hi oposa es converteix en còmplice dels torturadors.
L'article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu que "cap persona serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants", i l'article 2 de la Constitució espanyola conclou que les normes relatives als drets fonamentals "s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans". La violació espanyola d'aquests drets, per tant, és irrebatible, ja que encara que no hi hagués tortura la simple negativa a investigar-la resulta altament sospitosa perquè viola els drets fonamentals dels denunciants i blinda la impunitat dels torturadors. D'aquí que tampoc no siguin assumides les recomanacions de les Nacions Unides d'enregistrar tots els interrogatoris amb càmeres de vídeo, de suprimir el règim d'incomunicació i de facilitar als detinguts l'accés a un advocat de confiança.Tot això, afegit a la denúncia que s'interposa contra les víctimes de tortures que gosen denunciar-les, demostra fins a quin punt les forces policíaques no són sinó el braç armat d'un Estat que continua regint-se per principis franquistes i demostrant un menyspreu absolut pels drets humans. De fet, l'anomenada llei antiterrorista és l'instrument que dóna cobertura legal a aquesta pràctica, perquè és sota la seva empara que els detinguts són despullats literalment dels seus drets més bàsics i convertits, amb la connivència d'aquells que haurien de vetllar per la seva integritat, en mers objectes al servei d'éssers covards que veuen així l'oportunitat de donar curs a la seva profunda depravació moral i a l'odi ètnic que senten envers tot allò que és català o basc.Dissortadament, a causa de la perversa política de dispersió de presos, això no és tot el que passa a les dependències policíaques i als centres penitenciaris espanyols. Hi ha coses pitjors. Per exemple: les 13 misterioses morts de presos polítics bascos produïdes en els darrers 20 anys, xifra que dóna una mitjana aproximada d'un mort gairebé cada any i mig. Si a aquestes dades hi afegim el fet dramàtic de l'excarceració absoluta de tots els responsables del GAL -amb prop de 30 assassinats a l'esquena, tortures sanguinàries i delictes de suborn-, mentre que als presos d'ETA se'ls perllonguen les penes després d'haver-les complert, la corrupció dels poders estatals no pot ser més escandalosa.
I ho és perquè existeix una complicitat tàcita entre la societat espanyola i els torturadors, una complicitat que comença per aquells jutges que es neguen a investigar les tortures –cosa que equival a protegir-les i a fomentar-les– i desemboca en la conspiració de silenci de la immensa majoria dels mitjans de comunicació de l'Estat. I és que al conjunt de la societat espanyola ja li va bé aquesta desinformació. Sap que gràcies a ella podrà continuar creient-se ciutadana d'un Estat de dret, respectuós amb els drets humans, i pensant, com el meu amic madrileny votant socialista, que tot aquell que denuncia tortures "menteix d'ofici". La ignorància, doncs, és la millor vacuna contra la mala consciència i la gran coartada de la hipocresia.Això explica l'enorme contrast entre la indignació que han suscitat les tortures nord-americanes d'Abu Graib i Guantánamo en la societat espanyola i l'apatia amb què aquesta ha acollit des de sempre totes les que es practiquen a pocs quilòmetres de casa seva. Les primeres són tan llunyanes que indignar-se davant d'elles, a més de no tenir cap cost, permet a l'indignat sentir-se en pau amb ell mateix. Les segones, en canvi, a més d'un compromís, exigeixen transparència i la desqualificació moral de tots els qui es troben al servei d'aquesta ideologia fanatitzada que es diu la unitat d'Espanya; una ideologia que ho justifica tot, des de la tortura policial fins el crim més abjecte. Què trist, oi?

Aguanta i calla!

Si voleu entrar en calor llegiu això:

(Libertad Digital) La Fiscal adscrita al juzgado de instrucción número 5 de San Feliu del Llobregat ha formulado el escrito de acusación tras la admisión a trámite de la querella presentada contra Pepe Rubianes el pasado 31 de enero por la Fundación para la Defensa de la Nación Española (DENAES).

El origen de la querella es la intervención del cómico en el programa El Club de TV3 el 20 de enero de 2006 en la que Rubianes profirió expresiones como “que se metan a España ya por el puto culo a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario”, “ojalá les exploten los cojones (a los españoles) y se vayan al cielo sus cojones o “que se vayan a cagar a la puta playa con la puta España”.

La Fiscalía entiende que estas palabras con constitutivas de un delito de ultrajes a España previsto y penado en el artículo 543 del Código Penal y solicita imponer a Rubianes una multa de 60 euros diarios (21.900 euros) durante un año con la responsabilidad personal subsidaria en caso de impago.

En el juicio oral Rubianes se deberá enfrentar además a la acusación de la Fundación para la Defensa de la Nación Española (DENAES), que actúa como querellante e iniciadora de la causa, que entiende que además del delito de ultrajes a España también concurre el delito más grave de incitación al odio tipificado en el artículo 510 del Código Penal.

La Fundación para la Defensa de la Nación española (DENAES) enmarca esta querella en uno de sus objetivos fundacionales: Denunciar ante la Justicia a las entidades públicas o privadas o personas individuales que cometan delitos o faltas contra la unidad y dignidad de España, contra sus símbolos, contra su idioma común, que promuevan la discriminación o división entre los españoles, o que no cumplan con la legislación vigente.

Però esta gent és per a flipar en colors, però que s'han pensat!!! Si los primers en crear divisió entre los espanyols (segons ells "todos somos espanyoles") són ells, cada dia insultant als catalans, al nostre idioma, als nostres polítics... són ells los que inciten a l'odi, per què jo puc ser independentista o no, però no odio als espanyols (en general, a n'esta xusma per suposat!) i a qui ningú fa res, quatre tocs d'avís a la Cope que se'ls passen per... ja ho sabeu tots lo que diuen i escriuen, però si ells poden dir lo que volen per què a mi me poden caure 12 anys per dir lo que me dono la gana?

Com li diu la mare a la filla, l'home de la qual la maltracte: "aguanta i calla!"

Sant Antoni mos guardo

Sábado sabadete camisa nueva y polvete!!!

Sant Antoni va ser dimecres però a Flix avui se fan les fogueres, i claro la gent aprofite per a cremar tot allò que li sobre, encara que no sempre podem tirar allò que realment voldríem. Lo que o a qui tiraríem és una cosa personal de cadascú, jo per exemple cremaria la "constitución" actual, feta en la pistola de la dreta al clatell, que los més fatxes no volien i ara la defensen a ultrança, imagina't!!! Cremaria a més d'un i de dos de l'"Audiencia Nacional", del "Senado" o del "Congreso", de que collons van estos que se fan dir los constitucionals condemnant a presó a gent de la meua edat només per pertànyer a una organització política i juvenil, que estan a favor d'E.T.A. ho sabem tots, i què? Així la gent que està a favor de la pena de mort i ho diu públicament també haurie d'anar a la presó, perquè, que jo sàpiga la "constitución" hi està en contra. Si tan demòcrates són que deixon fer un referèndum i punto!

Si fosa catòlic diria allò de: "Sant Antoni mos guardo"