Algunes imatges més

- Quedarà per llepar-se els dits

Darth Wàter

- Com t'ho "fai"?

A la "parrilla sabe mejor"

- Aquí, tot bé!

You'll never sleep alone

Més de 20.000 seguidors del Glasgow Rangers i de la cervesa han passejat la seua panxa, tatuatges, crits guturals i alguns violència i males maneres per la ciutat de Barcelona en motiu del partit de champions de dimecres davant el Barça.

Com lo partit que van fer los escocesos va ser de pena i l'equip de Catalunya va guanyar plàcidament, és a dir, ahir de "protestar" poc; la principal notícia podria haver estat la quantitat de litres de cervesa que s'han arribat a beure los hooligans unionistes.

Per exemple, a la cerveseria Baviera, hereva del mític Cafè Baviera (on els jugadors del Barça de les primeres dècades anaven a comentar els partits), se van despatxar més de 700 litres de cervesa quan encara faltaven un grapat d'hores per al partit, i molts bars se van quedar sense existències, i contents... van fer l'agost ( ex. 700 l de birra x 6 euros= 4200 euros en un matí!!!). Ja haguessin pogut vindre a jugar contra lo Flix, un equip que si fa no fa té lo mateix nivell, i passar per Springflix i deixar-me sense estrelles.

Però bueno, com deia, la notícia més important i que ningú li ha donat importància, és que si a Barcelona hi havie 20.000 aficionats del Rangers, i pel que se va veure tot homes, a Glasgow hi havie un dèficit masculí enorme, fet que los del Celtic, equip rival de la ciutat, van degué aprofitar per marcar uns quants gols "fora de joc" i en camp contrari al mateix temps que devien cantar una versió del seu "never walk alone"*. Celebrar la derrota del enemic i a la seua pròpia casa... no té preu.

* Himne que comparteixen el Celtic i el Liverpool.

Consells d'amic

Des del dia que vaig descobrir la sèrie Herois, de la qual estic enganxat, que fantasejo que tinc poders com los protagonistes i a vegades m'agradarie volar i en alguns casos sortir volant. Parlant sobre lo tema, un amic me donar unes recomanacions per si volia emular les peripècies de les orenetes, les directrius eren sencilles i això va fer que m'animès a provar-ho. Esta és la foto del moment abans del salt:

Al final me n'he recordat que jugave lo Barça i ho deixaré per demà, que no tinc res que fer, ja us contaré.

Telefart de l'Agència M

Un tal Macsi se proclame campió del món de motociclisme en la categoria de 125 cc al quedar en segona posició al circuit del país valencià.
Xest, 4 de novembre 2007.

Converses i Conserves Mani

Des de que vaig llegir la notícia de la "almeja" Ming, que me porto preguntant:

-És comestible una cloïssa de més de 400 anys ?

Bueno, comestible segur, ho són hasta los bratswurts del guissona - la meua especialitat en pa "bimbo" ( que no és bimbo sinó del que venen a la mateixa franquícia que la vianda, i que sorprenentment no se florix mai i està sempre igual de flonjo com lo primer dia), en molt pebre, molt ketchup i molta mostassa. - potser la pregunta que s'haurie de formular és:

- Té bon gust una cloïssa de 400 anys?

La resposta quan tornon a trobar-ne una altra de similar i en comptes de contar-li les ralletes de la closca, la cuinon a la marinera o si els ve de gust a la manimanera, és a dir, a la planxa en pa incorrupte i en molt de pebre, ketchup i mostassa.

Ja tocave

Avui per fi he iniciat, amb l’ajut de l’empresa de neteja Imaginari S.L, los treballs de neteja i desinfecció de los 70 m2 on passo lo temps quan no estic ni al Casal, ni a Springflix, ni a la Pizzeria, ni a l’Escala ( on cada vegada i puc anar menos), ni al Pavelló, ni al camp de futbol, ni a l’Ajuntament, ni dinant a casa dels papes, és a dir quant dormo.

Per un dia m’he sentit com un paleontòleg, desenterrant restes d’objectes varis ( etiquetes de roba, botons, trossos de disfresses, bastonets de les orelles, palillos, més palillos, paper higiènic, més i més paper higiènic... i les típiques monedes de la família de 5,2 i un cèntim) descobrint teixits que creia perduts, i esborrant els rastres del que podria semblar una bacanal caliguliana, o més aviat l'experiment de soltar un porc pel pis durant un parell d’hores, i deixar lo resultat com a decoració durant dies i dies.

Ara la cosa està millor, ja puc invitar a passar inclús a les rates, que fins ara s’hi negaven al·legant que ja coneixien massa espècies de gèrmens, bactèries, puces i àcars com per a fer nous amics ( ja se sap, com més coneguts més compromisos).

En definitiva, que he reobert les portes de casa meua al públic, al menos fins que lo porc me torno a decorar lo pis.

Tens un racó al Manicomi

L'arribada del "fred", no és que ni faigo molt però ja moleste, m'ha deixa't gairebé inoperatiu. Me coste fer les coses, aixecam, treballar, anar al gimnàs ( bueno, això sempre m'ha costat), fer números, escriure ( d'aquí ve lo de ficar tantes fotos al bloc), i hasta pensar.
Per tal d'evitar que lo cervell se m'acabès congelant del tot, avui li he fet fer uns quants exercicis, els quals us recomano, sobretot si teniu gust per la lectura.
Se tracte dels jocs literaris que mos propose cada setmana l'escriptor Jesús M. Tibau des del seu excel·lent bloc, com demostre l'acceptació que té a la xarxa, Tens un racó dalt del món.
Ja fa temps que participo als seus enigmes, d'un mes cap aquí més regularment, i sempre són sorprenents i originals. Per exemple, al 25è joc per descobrir les solucions vam haver de donar una volta per diferents blocs d'arreu dels països catalans en busca de les pistes que s'hi amagaven, la qual cosa a més, ens servia per conèixer uns quants blocs interssants.
Avui he provat de resoldre lo 27è i lo 28è, me semble que encertat lo segon, però tinc los meus dubtes en quant al primer, si ho voleu intentar encara sou a temps de participar-hi, ja que entre los concursants se sortejarà dos nits d'allotjament en una habitació doble a la Masia Casa Rura de Rasquera (foto), lo plaç s'acave lo 6 de novembre. Així que ja ho sabeu, si us agrade llegir visiteu lo racó que teniu dalt del món.