dijous, 20 de setembre de 2007

Ciutadans per Catalunya, ja sóc aquí!




No ha pogut ser, l'avió en que viatjava ha arribat aquesta matinada a Barcelona sense cap problema i lo meu somni de quedar-me a viure en una illa deserta ( mira que és díficil trobar-ne alguna entre Menorca i Barna) amb tots els extres i conndicions que vaig posar per quedar-me, s'ha vist frustat, maleït pilot!




I ara què? Un altre cop ha tornar a les feines, al meu pis mort i solitàri on només hi poso els peus per dormir, a la rutina on a més si sume que s'acabe l'estiu tenim com resultats carrers quasi deserts ( o deserts del tot), fred, pluja, vent, la soletat entre setmana... però hi ha una llum entre tota està negror, lo Barça!




L'únic que mos fa reviure durant l'hivernació, que mos motive a surtir i tornar a fer la vida social dels bons temps, és trist però és així, lo Barça s'ha convertit per a molts en la nostra via d'evasió, dos hores ( tres si fem la prèvia i quatre, cinc, sis o set si mos quedem a celebrar-lo) que mos allunyen de tots los mals i problemes de la nostra vida gris, els quals carreguem contra l'àrbrit, jugadors (inclús els nostres), directius, comentaristes i qualsevol que goso ( o tingo la mala sort) aparèixer per aquell "tub d'imatges" en forma de boniques paraules, dignes de la millor tradició literària espanyola i catalana ( la gent insulte més en castellà, li done més barroerisme, és que lo català és massa fi...)




En fi, com veieu me comence a afectar lo síndrome post-vacacional, i l'entrada d'avui que havie de ser una benvinguda a derivat en lo que ha derivat. Un dia més l'enquesta haurà d'esperar, ja ho diuen, lo bó... o es car o s'acabe ràpid!

1 comentari:

Glòria ha dit...

Quanta raó, xic!
Menos mal que ha tornat la Xampions, i almenos podem tindre un al·licient per a continuar la setmana. Me sembla que sí que t'afecta la depre post vacances, però... no et desanimes... somos tantooos.