dimarts, 27 de novembre de 2007

Gràcies per estos 2 anys

No m'agrade parlar de la meua vida personal, però avui ho trobo necesàri.
Fa dos anys, un fet me va canviar la vida. Vaig conèixer una persona molt especial. Fa dos anys estava treballant de peó en un magatzem en una fàbrica d’ambient irrespirable, pels productes que manipulàvem però també per la tensió entre els operaris i la direcció de l’empresa. Gràcies a esta persona que m’ha fet sempre costat, treballo des de fa un any en una feina més neta, una feina que a vegades m’exigeix supera reptes personals i que me fan avançar en la meua formació com a persona. Estic content, encara que hagi hagut de sacrificar diners i moltes tardes, algunes de cap de setmana i lo que això comporte: reduir les dosis de Barça, Flix de futbol, futbol sala o hockey , esdeveniments del que era addicte. Havia canviat a una feina millor, però els problemes econòmics derivats de viure sol, sumats a més a la meua facilitat per buidar-me les butxaques va fer que busques una solució al problema. Des de fa 4 mesos tinc un nou projecte entre mans, que encara m’ha reduït més el meu temps lliure los caps de setmana, sóc així de gilipolles ( no vols sopa?...), se tracte d’un somni fet realitat, tot i que s’ha anticipat als meus desigs, però lo tren només passe una vegada a la vida i esta vegada no anave en retard, ans al contrari. Esta realitat, que de moment ha redreçat lo meu compte corrent, tampoc hagués estat possible sense lo suport de la meua persona amiga. És per això, que avui, lo dia que fa 2 anys del nostre primer encontre, vull agrair-li tot lo que ha fet per mi en este temps i tot lo que m’ha donat: los millors anys de la meua vida...

Gràcies
per tot

8 comentaris:

Anònim ha dit...

I que segueixo Albert

Et felicito

Salut i que la flama sigui per sempre!!

JA

Dora Cervelló ha dit...

Felicitats Albert, et mereixes tenir sort

yourwinterwish ha dit...

Quin post!

Tens molta sort d'haver trobat aquesta persona que t'ha ajudat a fer passes endavant i que a més ha estat al teu costat. Espero que segueixi així durant molt temps.

Felicitats i Salut!

**La caixeta dels somniS** ha dit...

ke wapet... casi ploro llegint`-ho jeje... m'encanteu los 2! no re, io aki tgn ke acabo de fer lexam de conduir (de moment la teòrica)fins les 4 no ho sé...:-(!! ens veiem este finde!

bexitos d'una xiki!

Anònim ha dit...

Albert!!!!

Enhorabona pel coratge, l'empenta i l'esforç!

Et desitjo lo millor!!!
Això i més... I a la teva companya de camí... també!



pd.: si joaquina i ta mare no ens haguessin llançat tots els he man, `playmobils', gi joes, etc.. encara els podríem vendre per l'ebay i fer la primera pela... quins records de "joventut" jejeje

mpau

Les tres papallones ha dit...

Com m'alegro albert...espero que et vagi molt bé en les teves embarcacions. Que no et falli mai l'empenta i que sempre tinguis aquest recolzament que és tan bonic i necessari moltes vegades. No te n'oblidis de recordar-li mai. Ha estat un gest molt bonic per part teva.

Un bexito barman!!

jiji!!

Mani, fill de Mani ha dit...

Gràcies també a tots los que d'una forma o altra també me doneu suport!

Anònim ha dit...

Feie dies que no entrava, i he vist aquest post...

m'ha encantat...

evidentment et desitjo lo millor, a tu i a ella!

ma mare sempre me die... "ja veuràs com este albert algun dia acabarà darrere d'una barra"... i axí ha estat! espero que tot continui tot igual de bé o millor com fins ara.

ens veiem aquest pon per l'Springflix.


bsitos