![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_udeuC66XRUYrGgysgwYW8O13FSACHtWGdH5fW7uoSOFBHnTVIkz8k76nIXzNWlBazWmHOkMK2jn2I_gh_aO3sRNjI7v_28Nak6vL83X_c=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Més Gol·liat que David
La foto és d'una campanya del comité olimpic alemany per promoure l'esport i evitar lo sedentarisme.
Lo blog impersonal i transferible meu.
dilluns, 26 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Molt original :-D
Molt bo, una mica a l'estil Botero
La veu d'una estàtua
Sóc gras i reflexiu,
car la reflexió du passivitat
i l'estatisme carn,
d'altres guanyaran medalles per mi
mentre jo seguiré pensant
el perquè de tot plegat.
L'art de la mal anomenada lletjor
va revolucionar la poesia,
pensem amb Baudelaire,
ser gras és un tret, no un defecte.
Goliat amb més grassa que força
tinc el posat orgullós
i la mirada serena car sóc clàssic
al mateix temps que me'n ric dels clàssics,
demà potser surti a correr
no perquè m'ho digui una campanya,
perquè en tindré ganes i prou.
No depenc de cap imatge,
ni tampoc de cap percepció aliena,
ego sum qui sum,
la meva lluita és sols meva
i si no guanyo els cent metres guanyaré el llançament de pes.
Salutacions a tots els Davids i Goliats que campen pel món amb les seves grandeses i misèries al cos i a l'ànima. Desitjant que oblident l'incident bíblic i que comprenguin que el gras pateix o gaudeix ell la seva obesitat, i l'atlètic pateix o gaudeix ell la seva estilització.
Fins aviat Albert.
Albert Guiu
Jo ara mateix estic més Gol·liat que David, no me preocuparie en excés si no fós perquè no m'entre la roba, pero que hi farem... com bé dius bertoni estiguessim grassos o prims pati patirem igual!
Publica un comentari a l'entrada