![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Fets, no paraules
AVÍS: NO PASSEU LA PÀGINA CAP AVALL SENSE HAVER LLEGIT LO XISTE PRIMER.
Un dia, mentre caminave pel carrer, un dirigent d'un important partit polític és tràgicament atropellat per un camió i mor. La seua ànima arribe al paradís i se trobe, a l'entrada, a San Pere en persona.
- Benvingut al paradís - li diu San Pere -. Abans que t'acomodos, semble que hi ha un problema. Veuràs, molt rarament un alt polític ha arribat aquí i no estem segurs de què fer en tu. Lo que farem serà fer-te passar un dia a l'infern i l’altre al paradís, i després podràs triar on passar l'eternitat.
I en estes, San Pere acompanye al polític a l'ascensor i baixe fins a l'infern. Les portes s'obren, i se trobe just enmig d'un verd camp de golf. Més lluny hi ha un club, i dempeus, davant d'ell, estan tots els seus amics polítics que havien treballat en ell, tots vestits amb vestit de nit i molt contents. Corren a saludar-lo, l’ abracen i recorden els bons temps en els quals s'enriquien a costa del poble. Juguen un agradable partit de golf i després, a la nit, sopen junts al Restaurant Gourmet del club, amb llagosta com plat principal.
Comparteixen la nit amb boniques i liberals jovenetes. Se trobe també al Diable, que de fet és un tio molt simpàtic i se diverteix molt contant "chistes" i ballant. S'està divertint tant que, abans que se’n adono, és ja l’hora d'anar-se’n. Tots li donen una encaixada de mans i lo saluden mentre puje a l'ascensor. L'ascensor puje, puje, i es reobre la porta del paradís on San Pere l’està esperant.
- Ara és el moment de passar al paradís.
Així que el polític passe les 24 hores successives saltant de núvol en núvol, tocant l'arpa i cantant. Les 24 hores ja han passat i San Pere va a buscar-lo.
- Ja has passat un dia a l'infern i l’altre al paradís. Ara has de triar la teua eternitat.
L'home reflexione un moment i després respon:
-Bueno, lo paradís ha estat bé, però crec que he estat millor a l'infern.
Així que San Pere l’ acompanye fins a l'ascensor, i una altra vegada baixe, baixe, fins a l'infern. Quan les portes de l'ascensor s'obren, se trobe enmig d'una terra deserta coberta de merda i desperdicis. Veu a tots los seus amics vestits en draps, recollint la porqueria i ficant-la en bosses negres. Lo Diable arribe i li passe un braç per damunt dels hombros.
- Benvingut al paradís - li diu San Pere -. Abans que t'acomodos, semble que hi ha un problema. Veuràs, molt rarament un alt polític ha arribat aquí i no estem segurs de què fer en tu. Lo que farem serà fer-te passar un dia a l'infern i l’altre al paradís, i després podràs triar on passar l'eternitat.
I en estes, San Pere acompanye al polític a l'ascensor i baixe fins a l'infern. Les portes s'obren, i se trobe just enmig d'un verd camp de golf. Més lluny hi ha un club, i dempeus, davant d'ell, estan tots els seus amics polítics que havien treballat en ell, tots vestits amb vestit de nit i molt contents. Corren a saludar-lo, l’ abracen i recorden els bons temps en els quals s'enriquien a costa del poble. Juguen un agradable partit de golf i després, a la nit, sopen junts al Restaurant Gourmet del club, amb llagosta com plat principal.
Comparteixen la nit amb boniques i liberals jovenetes. Se trobe també al Diable, que de fet és un tio molt simpàtic i se diverteix molt contant "chistes" i ballant. S'està divertint tant que, abans que se’n adono, és ja l’hora d'anar-se’n. Tots li donen una encaixada de mans i lo saluden mentre puje a l'ascensor. L'ascensor puje, puje, i es reobre la porta del paradís on San Pere l’està esperant.
- Ara és el moment de passar al paradís.
Així que el polític passe les 24 hores successives saltant de núvol en núvol, tocant l'arpa i cantant. Les 24 hores ja han passat i San Pere va a buscar-lo.
- Ja has passat un dia a l'infern i l’altre al paradís. Ara has de triar la teua eternitat.
L'home reflexione un moment i després respon:
-Bueno, lo paradís ha estat bé, però crec que he estat millor a l'infern.
Així que San Pere l’ acompanye fins a l'ascensor, i una altra vegada baixe, baixe, fins a l'infern. Quan les portes de l'ascensor s'obren, se trobe enmig d'una terra deserta coberta de merda i desperdicis. Veu a tots los seus amics vestits en draps, recollint la porqueria i ficant-la en bosses negres. Lo Diable arribe i li passe un braç per damunt dels hombros.
-No ho entenc - balboteje lo polític -. Ahir vaig estar aquí i havie ties bones, un camp de golf i un club, vam menjar llagosta i caviar, ballavem i mos divertiem molt. Ara tot lo que hi ha és un terreny desèrtic ple de porqueries…, i los meus amics semblen uns miserables.
Lo dimoni se’l mire, somriu i diu:
- Ahir estàvem en campanya. Avui…ja has votat…
6 comentaris:
Que booooooo. Genial.
Boníssim xD Més real impossible
Cita la font original:http://86400.es/2007/05/04/el-dia-de-campana/
Que m'has fet quedar malament :( He enviat la noticia a "la tafanera" (http://www.latafanera.net/historia/fets-no-paraules, com el menéame pero en català) pensant-me que ho havies escrit tu, orgullós de conèixer a una persona amb tanta inventiva, i resulta que no...
Bueno Amo, no ho he tret d'aquí però és evident que si és un "xiste" no és de la meua invenció, sinó hagués fet com Buenafuente i hagués dit "este és meu"!!!!
Molt ben dit, Mani, que els acudits, com la resta de cultura estigui lliure de "copyright", que sinó acabarem pagant a la SGAE també per explicar acudits als blogs.
Mani has estat bé aquí , has estat bé...
Publica un comentari a l'entrada