Qui dia passe... a dormir!!

Un dia t’aixeques i PLIM! Passes de tindre 25 anys a tindren 26, la cosa no és preocupant, tot continue al seu puesto, al menos respecte al dia anterior. Vas a “asseat” i te comencen a passar pel cap una sèrie de preguntes sense resposta, preguntes filosòfiques, d’aquelles que te fas quan fas anys. Si d’un dia per l’altre estic igual, potser una mica més de pels a la barba i/o l’aparició d’alguna irregularitat a la pell, com és què la suma de iguals, al cap de l’any se transforme en un munt de desigualtats? Com és què pantalons que m’entraven ( bueno lo que entrava era jo) fa un any ara vulgon sortit? Com és què tot ha crescut menos lo que haurie de créixer? ( los cuartos volia dir malpensats) Com és què sempre semblo que ere ahir quan vaig fer anys? Si fos així tindria 26 dies, vés que no los tinga! Com és que acostumes a cumplir-los a ser entre setmana i sempre lo mateix dia? ( Està té resposta però la penses igual) Com és que penses que faràs, com i on estaràs i si hi estaràs d’aquí un any? Com és que encara no has intentat cap dels propòsits que t’havies marcat abans de fer los 23, 24 o 25 i que ara posposes fins l’any següent? Com és que tot i que hem passat lo 2000 encara no hi ha cotxes voladors, espases làser, cures miraculoses i tot allò que mos havien promès les pel·lícules? Fins quan hauré de viure per veureu? Com és que mai poso al bloc lo que tinc pensat ficar i com és que sempre mato ràpid les entrades? Pam.....Argghhh (als còmics per als que no ho sabèssiu,soroll que fan quan l'estan palmant)