Albert Guiu, el poeta del poble

L'altre dia vaig tindre la satisfacció de rebre un comentari al bloc, a raó dels versos de Calderón, del il·lustre poeta local, Albert Guiu, conegut pels coneguts i amics com "Bertoni".

Avui, a l'hora en que los del vermut arropleguem cap a casa camí de degustar lo sempre exquísit menjar dels diumenge; és a dir, vora les tres i amb la panxa a punt per engolir qualsevol plat amb o sense plat que sen's posi davant; el rondaller, que encara rondave com a bon vermuter* i tertulià de les hores de bonança, Bertoni, m'ha crida't i fent-me recular uns quants metres m'ha explicat la seua desil·lusió per no haver-li contestat lo comentari del bloc.

*Ser vermutaire no implique haver de beure vermuts, jo per exemple tiro de mitjana i Albert sovint d'aigues i refrescos. El requisits són sortir al punt alt del sol i pendre un beure amb companyia mentre se filosofe sobre fútbol i esports varis, política i pseudopolítica , i de tan en quant sobre cultura.

Després d'excusar-me en falses excuses, li he demanat permís per reproduir lo poema en que va acompanyar lo comentari. Comentari i poema, que segons m'ha explicat, va esciure al arribar a casa la mateixa nit en que va vindre a beure i a veure'm a la discoteca, inspirat més pels versos calderonians que pels efectes de les coca-coles.

No us descubriré ara a Albert Guiu, ni us detallaré la seua bibliografia, ni mencionaré los seus premis, només us deixo estos versos que mos inviten a seguir somiant la vida:

Una lluna que ven esperances,
mil estels que enlluernen la foscor
amb focs de delits per complir,
bocins de negror empedrada
amb imatges que suggereixen dolçor,
és negra nit i rere uns ulls clucs
es dibuixa un somriure d'amor,
tot s'evadeix amb la gola del gall
que gargamella enllà,
pinta de blau el sostre del món,
he somiat i els somnis,
somnis són,
però en un indret de mi
les meravelles vistes
signen en el meu silenci reflexiu
un altre aforisme:
quan la vida s'adiu als somnis
podem cridar amb veu plena,
la vida sense somnis
és poc més que un tren aturat
a una via morta.