dilluns, 9 de juny del 2008

Publicant peticions


Com sabeu tinc per costum accedir a totes les peticions que amics, coneguts o lectors me fan arribar. Via mail m'han passat este correu, l'autor del qual m'ha demanat que el publiqués aquí al Manicomi. A mi ja em va bé, així aprofito per actualitzar-lo, mentre espero el retorn de Talia.

L'altre dia me van dir una de les pitjors coses que se li poden dir a un estudiant d'enginyeria: "No et fa vergonya estar estudiant encara?", que és equivalent a una altra que també he hagut de sentir milions de vegades: "Ah! Però encara no has acabat?"

T'agafen ganes de contestar de mala manera: "No, fills de la grandíssima perra, encara no he acabat". A veure, fills de puta i de mil pares, quan acaba la carrera ho sabràs, el món sencer ho sabrà, me posaré un nick amb mil icones de felicitat al messenger i suficients dibuixets d'aquells que parpadeguen para provocar-te un atacat d'epilèpsia. Faré una festa, ho publicaré a la Veu de Flix, ho anunciaran per la radio, definitivament HO SABRÀS. Així que ni se't passi pel cap tornar-m'ho a preguntar, és obvi que no, encara no he acabat. I preguntar-ho, no més que donar-me ganes de fotre'm de dalt baix del pont o maleir el dia que vaig descartar estudiar interiorisme deconstructivista, decoració floral japonesa, o alguna altra de les merdes aquestes que la gent estudia i aprova passant-se 4 anys al bar de la facultat rascant-se els collons.

Ja et coneixem, direu, segur que exageres, de veritat és tan difícil? No, home, no. És facilíssim. El que passa és que disfruto hipotecant un ronyó per a pagar apunts, llibres, i deixant que em fotin vigues pel cul en forma d'exàmens de 5 hores (amb mitja hora per dinar i amb permís per anar a la biblioteca a buscar llibres, com si això et pogués servir d'alguna cosa...). És difícil, ÉS CLAR què és difícil. És tan difícil que les ments paganes en la matèria són incapaces d'imaginar els nivells de comprensió i abstracció absurda que pot assolir la ment humana. No responc de mi si una altra persona posa en dubte la dificultat de la meva carrera.

"Pues lo fill de fulanita se la va treure a curs per anys" Molt bé, pel fill de fulanita!! Tirem-li confeti i ballem al seu voltant. També hi ha gent que és incapaç d'acabar-la mai i no veig a ningú felicitant-me per no haver cedit a la temptació que t'assalta cada vegada que dorms 4 hores en 3 dies. No hi ha comparacions que valguin, perquè llavors em posaré a parlar de companys meus que s'han tret la teva merda de carrera, sigui quina sigui trobaríem exemples, com a passatemps mentre estudiava LA MEVA carrera i segurament amb millors notes que tu. A veure qui humilia més a qui.

"Però, quants anys portes a la carrera?" ELS QUE SIGUIN, INFELIÇ. Els suficients per a saber que ta mare i ton pare devien ser germans amb sol mirar-te a la cara. I has de saber que cada any és com un infern en que et claven vidres entre els dits dels peus i t'arranquen les ungles amb unes alicates, mentre et fuetegen l'esquema i la ruixen amb aigua de mar. I aguanto, perquè m'agrada!! No t'atreveixis a jutjar-me.

"Lo que vaig estudiar jo també és molt difícil. El què has de fer és estudiar més" Oh, sí, el teu examen de fotre's un dit pel cul i ensumar-lo, supera en dificultat el temari de matèries com: Xarxes, serveis i sistemes de comunicació, Xarxes, serveis i sistemes avançats de comunicació (per si no n'havies tingut prou amb la primera), Senyals i sistemes, Probabilitat i processos estocàstics (esta, ja sol pel nom fa por), Dispositius electrònics i fotònics, Relativitat, Física Quàntica, Disseny microelectrònic o Sistemes Digitals.

És que, clar, és molt dur fer parcials en que alliberes matèria i fan promig amb el final... Puf! Que complicat que és lo teu, eh! A penes et quedarà temps per a rascar-te l'entrecuix. Sí, serà això, que no estudio; els exàmens de 5 hores, els temaris impossibles dels que ni molts professors tenen puta idea o preguntes tretes del peu de pàgina escrit amb lletra minúscula que estava al 4rt llibre de la bibliografia d'ampliació (no ha la recomanada o obligatòria per a seguir l' assignatura), les preguntes trampa tipus test de carnet de conduir,... són meres distraccions respecte a l'autentica realitat: ESTUDIANT S'APROVA, seeeee seeeee! Tu tranquil, que sí...

I, per què estudies una enginyeria?

Perquè dormir menys és viure més.

Perquè el fuet, la cera calenta sobre el pit i les màscares, ja m'aburrien

Perquè m'agrada escoltar tots els cd's que tinc en una nit

Perquè la vida són 4 dies i a mi me'n sobraven tres

Perquè volia aprofitar el compàs que em van regalar per la comunió

Perquè no tenia ni puta idea d'on m'estava ficant

Perquè era jove i no sabia lo que feia

Perquè em van les preguntes de 6 punts, que necessiten de 4 folis de càlculs per a ser respostes

Perquè "el que vale, vale y sinó a Empresariales"

Perquè el redbull, el cafè i la coca-cola són adictius, i necessitava una "tapadera"

Perquè... per què?!? peeeeerquè?!?! Això em pregunto jo a totes hores.

Perquè m'encanta sopar quan surt el sol, esmorzar a les 3 de la tarde i dinar a les 8.

Perquè mola tenir exàmens de 4 o 5 hores, i que et falti temps

Perquè portar ulleres et fa semblar més llest, i passar-se moltes hores davant de l'ordinador ajuda molt a tenir-les que necessitar.

Perquè com que tampoc tenia vida social abans de començar-la, no em feia por perdre-la

Perquè prefereixo que mons pares em diguin que necessito sortir més, enlloc de dir-me que no paro per casa.

Perquè m'agrada passar més temps amb el meu company de laboratori que amb la meva novia... eh.... espera...

Perquè m'encanta que les dones em diguin: "Ah!! Estudies allí on els frikis alcohòlics pervertits" i veure-les fugir corrents.

Perquè amb un pot de Pringles i unes quantes hores, em puc connectar a internet agafant-li la wifi al veí de davant de casa.

9 comentaris:

Jordi Roig i Valldepérez ha dit...

Ànims, jo també estic fent una enginyeria, tècnica, però enginyeria i em sento identificat amb alguna de les situacions que has escrit.

Però no et preocupes, quan acabem dominarem el món, jua,jua,jua (veu greu de malo de peli serie B). Almenys dominarem el nostre, ara ho fa ELLA, la carrera!

Anònim ha dit...

Jo vaig començar una enginyeria, pero al segon any la vai dixar.... no era lo meu, massa numeros pel mig... pero bonissim lo text!!!!

Per cert, sinyor Mani, si se vol passar pel meu blog, alli hi té un premi que l'espera.

Ferran Mata ha dit...

Hòstia, és com si em llegís a mi mateix... De debò, és tot igual. Fins i tot amb les assignatures que ha anomenat...

Anònim ha dit...

El lloc de reunió dels enginyers es al port los dijous per la nit. I normalment son los que van mes doblegats. Com puc confiar en este tipus de persones????? Escoria basuraaaaaaaaaaaaaa.
Jo també soc projecte enginyer.

Anònim ha dit...

El que vale, vale! I el que no a empresariales!!!

Hauries d'apendre a passar-te pel forro el que et diu segons qui.

Quan acabos la carrera seràs el rei del mambo!

Maria ha dit...

Noi, la teua frustació pel desconeixement dels teus limits en començar la carrera et porten a dir totes aquestes barbaritats. jo també sóc ingenyera i la vaig acabar en un temps raonable, jo de tu em dedicaria a una altra cosa, i de patir vaig patir el mateix que una companya meva que feia empresarials.

josep ha dit...

La vida és un camí ple d'espines... lo més fotut és que mos punxem perquè volem passar-hi a través (quan no mos obliguen a fer-ho). I clar, lo nostre cos/esperit se rebel·la.
Ara entraria a filosofar sobre la llibertad i sobre l'esforç... però us aborriria. Només dir que estes converses/filosofades de la vida, no punxen i ajuden a trobar camins que mos agraden, on veiem les flors i disfrutem de les ombres, i les espines mo les agafem com una medicina necessària (tipo acupuntura natural). Hi ha flors per a tots los gustos, només cal saber mirar-les!

Anònim ha dit...

No et calia fer aquest escrit de 5000 paraules, i així, podies aprofitar per dormir una hora més.

Anònim ha dit...

Impressionant