dijous 20 de novembre de 2008

Això si els val los 20 milions



Aurrera Athletic!

La capella que et tima


Sóc massoca, no sóc adicte als "vamosacontarmentiras" que són los TNs, però hi ha dies que no tens més remei que mira esta basura ( a la merda Pompeu Fabra i lo puto català estàndar, la paraula brossa està fora del meu vocabulari així com moltes altres...), a les dos de la tarde hi ha poques alternatives ( Los Simpsons ja cansen) i menos a Flix, que és dels pocs pobles on encara no arribe la TDT. Podria llegir, córrer, jugar al dòmino, hasta follar, però no, estic a casa mirant la tele, ho sento. Sento, que no escolto, que lo sostre de la futura sala dels drets humans i de l'aliança de civilitzacions de l'ONU, una merda de techo d'estalactites ha costat 20 millons d'euros!!!! Me la sue que l'haigo fet un mallorquí ( un espanyol per als pàtrides de la meseta i un català segons tv3, quan algú fa algo mig important tots se'l fan seu) l'obra "no está mal", però 20 millons per estocar un "techo" de mala manera???!!! I això que estem en recessió, en crisis, o com li vulgon dir! No senyors, això no és donar exemple, l'art té un preu, però això és massa.

divendres 7 de novembre de 2008

Au va!!!!


Ha guanyat Obama i aquí tots contents, semblem gilipolles que mos traguem dia rere dia lo que mos diuen les teles, ràdios i diaris: Obama, lo canvi, lo bo, lo negre!!!!! Au va home, au va!!! Un altre Zapatero, un altre llop en pell de corder, només de sentir-lo parlar m’agafen esgarrifances: Hyper- religiós (fastigós) , patriota americà ( i molt, més que fastigós) la pena de mort, l’abort ... semble que parla de Bush però no, és Obama. Sí, l’homenet este que cau bé perquè és del color del xocolate, perquè semble bon home, perquè se li ha mort la iaia... au va home, au va... i aquí tots il•lusionats “yes, we can!”, ha arribat lo canvi... "des de luego" que subnormals que som, mirem lo que tenim a casa i comencem per canviar naltros. Putos progres!

Que guanyon los Rajoy, Mc Cain, Le Pens i companyia, que al menos van de cara i sabem a que mos enfrontem, ja n'hi ha prou del cuento que mos volen vendre los sociates, i ja n'hi ha prou dels retrasats que encara els hi fan el joc.