Tinc una pregunta

Com ahir no ho vaig poder veure, i com avui tothom ho comentave, lo vídeo del moment:

Patricia Piccini

Des del 4 d'octubre fins al 27 de gener del 2008 se pot contemplar a la Sala Este Baja d' Artium (Vitoria- Gasteiz) la controvertida exposició de Patricia Piccini de nom (Tender) Creatures ( (Tendres) Criatures), aquí en teniu unes imatges:

Més informació a http://www.patriciapiccinini.net/ i més imatges aquí.

CHÉ

Algunes de les publicitats de la revista belga, en principi per a homes, "CHÉ":

La veritat és que són una mica masclistes, però molts homes somient en un món millor, és a dir en noies com estes, i és a ells a qui van dirigits estos anuncis ( jo m'abstinc de posicionar-me) i és que com deie lo poeta: "...la vida sense somnis és poc més que un tren aturat..."

Albert Guiu, el poeta del poble

L'altre dia vaig tindre la satisfacció de rebre un comentari al bloc, a raó dels versos de Calderón, del il·lustre poeta local, Albert Guiu, conegut pels coneguts i amics com "Bertoni".

Avui, a l'hora en que los del vermut arropleguem cap a casa camí de degustar lo sempre exquísit menjar dels diumenge; és a dir, vora les tres i amb la panxa a punt per engolir qualsevol plat amb o sense plat que sen's posi davant; el rondaller, que encara rondave com a bon vermuter* i tertulià de les hores de bonança, Bertoni, m'ha crida't i fent-me recular uns quants metres m'ha explicat la seua desil·lusió per no haver-li contestat lo comentari del bloc.

*Ser vermutaire no implique haver de beure vermuts, jo per exemple tiro de mitjana i Albert sovint d'aigues i refrescos. El requisits són sortir al punt alt del sol i pendre un beure amb companyia mentre se filosofe sobre fútbol i esports varis, política i pseudopolítica , i de tan en quant sobre cultura.

Després d'excusar-me en falses excuses, li he demanat permís per reproduir lo poema en que va acompanyar lo comentari. Comentari i poema, que segons m'ha explicat, va esciure al arribar a casa la mateixa nit en que va vindre a beure i a veure'm a la discoteca, inspirat més pels versos calderonians que pels efectes de les coca-coles.

No us descubriré ara a Albert Guiu, ni us detallaré la seua bibliografia, ni mencionaré los seus premis, només us deixo estos versos que mos inviten a seguir somiant la vida:

Una lluna que ven esperances,
mil estels que enlluernen la foscor
amb focs de delits per complir,
bocins de negror empedrada
amb imatges que suggereixen dolçor,
és negra nit i rere uns ulls clucs
es dibuixa un somriure d'amor,
tot s'evadeix amb la gola del gall
que gargamella enllà,
pinta de blau el sostre del món,
he somiat i els somnis,
somnis són,
però en un indret de mi
les meravelles vistes
signen en el meu silenci reflexiu
un altre aforisme:
quan la vida s'adiu als somnis
podem cridar amb veu plena,
la vida sense somnis
és poc més que un tren aturat
a una via morta.

Lo Fardatxo

Un amic meu, Amorós, ha estrenat bloc recentment i me comentave ahir, esta vegada en persona, que rebie poques visites i gairebé sempre de les mateixes persones ( jo i Fernando). Vaig explicar-li que ere normal, tot just porte dos semanes, i que haurie d'anar fent difusió a través de la blocosfera, per començar per exemple serie recomanable que es donés d'alta a l'ebresfera, cosa que jo no vaig fer fins que no portava uns quatre mesos, així com a la catosfera, bitàcoles... tal i com he fet jo fa uns dies.

De moment aprofito des d'aquí Lo Manicomi per fer "difusió" d'un bloc que fa molt bona pinta i que si no l'abandone es convertirà en referència: Lo Fardatxo

Ah, la foto és de Sylar, l'heroi d'Amo

Calderón diu:

...
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.

Aquí la va clavar, sempre, de tota la vida, que tinc son a tota hora, i quan dormo lo que somio pos allí se quede, en un somni.
Encara que... no sempre.

Apunt: això ho va dir Calderón de la Barca, no lo presi del Madrid.
Apunt 2: Calderón de la Barca és lo cognom, no té res a veure en la barca del riu de baix.

Batiskafo Katiuskas

Fa temps que el volia posar al bloc, un vídeoclip genial dels també genials Antònia Font. Les imatges, precioses, ballen al ritme de la veu i de la música.
Feu-me un favor, mireu-lo, m'ho agraireu: