La millor defensa és un bon atac
Ho sento Fernando però l'actualitat, és una llàstima, fa que hagi (mig rumanès)* de tornar a parlar sobre les tortures, la llibertat d'expressió ... i tots estos elements propis de qualsevol dictadura comunista, com Cuba**, i que casualment se donen en un estat democràtic i exemplar com és Espanya.
Avui però no seré jo lo que ho crítico, sinó Oleguer, l'únic jugador del Barça capaç d'atrevir-se, des de la seua posició privilegiada, a dir lo que pense sobre la realitat on vivim mes enllà de futbol. És un exemple per humanitzar els futbolistes, divinitzats per la societat, són aliens al món que ens envolta i només es preocupen d'agradar als seus fidels per després convertir-se també en estrelles de bacanals dionisianes.
Oleguer no vol agradar ni desagradar, sap que quan obre la boca rebrà crítiques d'un costat però es guanyarà el respecte de molts com jo. Si a mi no m'agrade una cosa (per exemple ESPAÑA) perquè m'he de callar, molts ho fan per no perdre "mercat" i surten en evasives o en respostes a contracor. Laporta i tot, antic militant del PI (escissió d'ERC amb un tarannà més independentista, d'aqui ve la "i") també s'ha baixat los calçotets al censurar les paraules del defensa i ha defensat l'estat de dret.
Oleguer és català, independentista i no li fa falta anar amb un BMW als entrenos, una furgoneta li fa el mateix ús i l'allunya de mirades tafaneres.
Potser amb més Oleguers ja s'haurien acabat los tradicionals partits de costellada.
Endavant Olegario!!
*Una gracieta dins de tanta serietat
**Això mos volen vendre aqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada