300 anys d'ocupació...

"Celebrem" avui la diada de Catalunya, un any més sota el jou espanyolista, i va per a llarg... Aquest any, a més, es commemora els 300 anys de la derrota de les tropes de Carles d'Àustria davant dels homes del borbó Felip V, lo 25 d'abril de 1707 a Almansa. És per això que he decidit posar, com ja vaig fer a l'abril, dos cançons d'"Obrint pas", la segona una adaptació d'un altre grup del país valencià, "Al Tall" que descriuen perfectament, la primera, el sentiment actual de molts catalans, i el dels catalans de l'època la segona.

Va ser a la tardor de 1707
i encara volen cendres pels mateixos carrers,
les classes populars contra les tropes del rei
les pedres ho recorden quan avui les prenem.

Avui com ahir,
avui com demà,
el mateix camí,
el mateix combat.

Va ser la primavera dels anys que hem viscut
i encara veig com brillen avui els teus ulls,
quan prenem els carrers, escenaris d’un temps,
revoltes que han tancat les ferides dels teus punys.

Avui com ahir,
avui com demà,
el mateix camí,
el mateix combat.

Tot el que has viscut,
tot el que has cregut,
a dins del teus ulls,
a dins dels teus punys.
I la nostra revolta mai no podran aturar,
els nostres punys alçats
mai no podran abaixar,
els nostres somriures mai no podran esborrar,
la nostra actitud sempre serà de combat.
I mai no deixes mai de lluitar contra el poder,
mai noi deixes mai de plantar cara al poder.
Ahir, avui i demà sempre contra el poder!

Obrint Pas AVUI COM AHIR (Terra, Propaganda Pel fet, 2002)



Eixiu tots de casa
que la festa bull,
feu dolços de nata
i coques de brull.
Polimenteu fustes,
emblanquineu murs,
perquè Carles d’Àustria
ha jurat els Furs.

Enrameu de murta
places i carrers,
abastiu de piules
xavals i xiquets.
Aclariu la gola
amb vi i moscatell,
que no hi ha qui pare
el pas dels maulets.

Vine Pilareta
que et pegue un sacsó,
els peixos en l’aigua
i els amos al clot,
i si no l’empara
el Nostre Senyor,
tallarem la cua
a Felip de Borbó.

Si l’oratge es gira
en mal dels maulets,
vindran altres dies
que bufe bon vent.
Quant més curt ens lliguen
més perill tindran,
passeu-me la bota
i seguiu tocant.