Este és meu

L'última entrada al bloc no se pot dir que estigues gaire currada, té una explicació: me faltaven segons ( aquí la connexió va per temps i damunt molts cops falle) i vaig tindre que matar-la a corre-cuita, no vaig canviar lo tipo de lletra ni tan sols. Rectificant lo que vaig dir a Menorca sí que hi ha gent que parle català, al menos més a que a Barcelona o Tarragona, ara, un català una mica díficil d'entendre, no confondre en lo rumano com va fer la Gemio fa uns quants anys.

Ara estic en un bar-pub, on m'han atès en català, però que només tenen San Miguel, que hi farem, no se pot tindre tot, això sí, hi ha un servei d'internet millor que a l'hotel, però bé, deixant de banda les meus peripècies per sa illa, no me vull fer pesat com aquells que quan tornen de vacances t'ensenyen les fotos ( paisatge, paisatge i la parella fent lo tonto, paisatge, paisatge i un de la parella fent cara de fals, paisatge, paisatge...) i nem a lo que és l'essència d'este bloc, les manimalades, tonteries o com li vulgueu dir.

Este és meu, l'entrada d'avui se títola ( ai títule!) així, perquè avui tinc per a valtros un xiste de creació propia i que va causar furor lo passat dilluns quan lo vaig contar, és lo següent, s'obre el teló i es veu Bender, lo robot de futurama, estirat a terra:

Es tanque lo teló, títol de la sèrie?...

...

...

...

...

...

...

...

Benderpla!!!

Vale per avui ja prou...

Actualitzo: Al bloc de Ferran Mata, molt recomanable, ja se va publicar lo meu xiste fa dos dies!