Tan lluny i tan a prop

He llegit que los xinos, de cara a les olimpíades de Beijing ( Pequín) 2008, volen reduir la producció de "palillos" de fusta d'un sol ús, no pas los escuradents, sinó los de menjar, i és que se veu que cada any se talen 25 millons d'arbres per la tossuderia de no voler menjar en "forquilla" ( si los xinos tenen una saviduria milenària perquè encara mengen en palillos!) i per la mania de molts de no voler-los de plàstic. En esta mesura, i unes quantes més, lo govern xinès continue lo seu rentat de cara envers la resta del món, cosa que trobo bé, lo problema és que no n'hi ha prou en rentar-se la cara, potser és més prioritàri netejar-se bé les axiles o los formatges d'entrepeus.

De totes formes no passe res, la majòria de països l'acceptaran com un més del club, cosa que ja fan, i ballaran tots junts ben guapos, perfumats i maquillats, però bruts de cos i d'ànima com els antics cortesans a palau.

Mmm... este cartell d'amnistia internacional hagués sigut vàlid fa 15 anys, només hi hauria de ficar Barcelona 1992, on recordem hi va haver-hi tortures a independentistes catalans (operació Garzón) per part del govern espanyol,i la complicitat de molts butiflers, recollides també per part d'A.I. però d'això fa molts anys i per sort les coses han canviat... en la nova llei antiterrorista ningú se n'antere... casi!

Més de la mà de Victor Alexandre.