Lo cas Picasso

Coincidint amb la posada a la venda del llibre d’Andreu Carranza i Esteban Martin “ La clau Gaudí”, publiquem al bloc el primer capítol, i possiblement últim, de “Lo cas Picasso”, escrita per Inam Trebla ( 1981 Flich ). Autor d’origen polac, ha publicat entre altres de la famosa novel·la, “El qui no boti”. La seva obra esta marcada per un dels seus traumes d’infantesa, la traïció de Lech Wałęsa al règim comunista. Milità des de molt jove a les files del PPC, partit polac comunista, que no partit popular de Catalunya. Cursà els seus estudis a la Universitat Rovirach e Puichercov de Barsovia on obtingué la diplomatura de Turisme especialitat d’oci nocturn. Fou empresonat pel govern de polonès durant la revolta del 99, coneguda com “Wojtylada” o “La gran ampollada”, la seva estada però és limità a un parell de setmanes. Després d’allò es retirà de l’escenari polític per donar pas als seus llibres, en els quals plasma la seva animadversió davant el sistema del capital.
El que presentem avui a Lo Manicomi és un resum fet per mi d’aquest primer capítol:

L’Any 1937, Pablo Picasso pinta el Guernica, un quadre alusiu a la població vasca bombardejada per l’aviació alemanya però que amaga una gran secret, els orígens de l’autor. Segons la novel·la el personatge que apareix a la dreta del quadre, la dreta de lo que ho mire claro, i que porte a la mà una llum d’oli és ni més que menos que Elvis Presley!!! Però com pot ser possible? La resposta és clara, Picasso no era Malagueny, en realitat és tractava d’un agent del govern nord-americà. Però això tampoc aclareix el fet de que aparego Elvis, lo quadro és del 37 i este tot just tenie 2 anys. Aquí és quan l’autor assenyala Picasso com un viatger en el temps, una persona que sota les ordres de la intel·ligència americana retrocedeix des d’un futur no molt llunyà al nostre actual fins al principis del segle XX amb l’objectiu de fer propaganda del sistema capitalista de forma subliminal. Aquí si no se li ocurreix pintar quadros en quadros, cubos, per tot arreu, ha de ser algú que haigo jugat a la Play, que haigo conegut lo Tetris, i en aquella època tot això estava per veure. Com a mostra us deixo en una imatge del llibre on es veu clarament la figura d’Elvis Presley.